Corpinnat, la marca col·lectiva d’escumosos sorgida fa sis anys al Penedès, ha fet balanç aquest dilluns dels resultats de l’exercici de 2023 en un ambient de forta preocupació per la falta de pluges, que ha provocat ja la mort de les primeres hectàrees de vinya i col·locat al sector “en una situació sense precedents”. Si d’aquí a l’estiu la sequera persisteix, els viticultors ja auguren que “s’hauran d’arrancar moltes vinyes”, fet que provocarà “un canvi paisatgístic” en el Penedès i una forta reducció dels volums de producció de raïm. En aquest sentit, els dotze cellers que integren l’associació Corpinnat demanen el suport de l’Administració per poder disposar d’aigua per regar i salvar les vinyes, un fet totalment insòlit, ja que a la comarca aquest tipus de cultiu sempre ha sigut de secà.
“Mai com ara hi ha hagut tanta preocupació per la sequera al Penedès. És una amenaça real, però també creiem que pot ser una oportunitat per tot el sector”, ha afirmat el vicepresident de Corpinnat, Xavier Nadal, qui ha reclamat “el suport de l’Administració a tots els nivells per poder tenir reg i evitar haver d’arrancar vinyes de 30 i 100 anys que generen molt valor pel territori”. Més enllà de les mesures d’urgència per aquest any, Corpinnat, a mig i a llarg termini, reclama solucions estructurals per fer front al canvi climàtic i a nous episodis de sequera persistent com l’actual. En aquest sentit, confien en el fet que la nova dessaladora del Foix, que es construirà a Cubelles, serveixi per garantir el reg de suport en cas que es produeixi una nova crisi hídrica. Només així es crearà “l’entorn de certesa i seguretat que necessita el viticultor per poder tornar a plantar les vinyes que ara es morin”.
Segons el president de Corpinnat, Ton Mata, qualsevol solució per fer front a la falta d’aigua ha de ser “socialment responsable, mediambientalment sostenible i econòmicament possible”. Ha apuntat que la vinya no necessita grans quantitats d’aigua en comparació amb els cultius de fruita o blat de moro, i ha insistit que aquesta possibilitat de disposar de reg de suport només es faria servir en casos d’episodis excepcionals com l’actual. Les vinyes del Penedès, habitualment, reben de la pluja uns 500 litres per any, però en els darrers exercissis aquest volum s’ha reduït per sota dels 250 litres. “A Europa, l’única manera de sobreviure que té el món del vi és l’aposta pel valor i no pel volum. El Penedès és un territori vitivinícola que desapareixerà si no fa aquesta aposta pel valor que reclamem des de Corpinnat“, ha reflexionat Mata.
Ton Mata: “El Penedès és un territori vitivinícola que desapareixerà si no fa aquesta aposta pel valor que reclamem des de Corpinnat“, ha reflexionat Mata”
En aquest context de forta preocupació, Corpinnat ha valorat positivament les dades econòmiques corresponents a 2023, un any en el qual s’han venut un 6% menys d’ampolles, però s’ha incrementat en un 9,8% el preu mitjà de venda al públic que, per primera vegada supera els 20 euros, en línia amb els objectius fundacionals de l’associació d’incrementar el valor dels vins escumosos del Penedès i situar-los en la mateixa lliga en la qual competeix el xampany. Concretament, el preu mitjà de les ampolles que surten dels cellers de Corpinnat s’ha situat en els 11,59 euros, una xifra que augmenta fins als 20,15 euros quan arriba al consumidor. L’any 2022 el preu mitjà per ampolla se situava en els 18,35 euros, l’any 2021 en els 17,35 euros i el 2020 en els 17 euros. Com es recordarà, els baixos i molt baixos preus de venda aplicats per alguns cellers van ser un dels principals motius que va empènyer als socis de Corpinnat a abandonar la DO Cava en considerar que aquesta marca els perjudicava en situar-los en un segment de mercat inferior al que pertoca a la qualitat dels seus productes.
En total, l’any 2023 els dotze cellers de Corpinnat van comercialitzar 2,28 milions d’ampolles, un 6,2% menys. Atribueixen aquest descens a la “contenció” que han aplicat les empreses en els seus esforços comercials per “poder mantenir estocs” davant la reducció de la producció que ha provocat la sequera i garantir així que disposaran de producte per poder servir als seus clients els pròxims anys, en els que, inevitablement, seguiran incrementant-se els preus per la menor oferta. En aquest sentit, tot i el descens del volum d’ampolles, la facturació global dels dotze cellers ha crescut un 1,6%, fins a sumar 26,42 milions d’euros.
Des del seu naixement l’any 2018, Corpinnat ha duplicat el nombre d’associats. L’últim celler que s’ha incorporat a l’associació és Bufadors —un projecte personal del també director de Recaredo, Ton Mata— i es preveu que enguany hi hagi noves altes si els candidats que han sol·licitat entrar aconsegueixen superar les auditories i complir tots els paràmetres de l’exigent normativa de producció que s’ha autoimposat l’associació.. Els precursors de la marca col·lectiva de la Unió Europea van ser Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca i Torelló i, posteriorment, s’hi han sumat Huguet de Can Feixes, Júlia Bernet, Más Candí, Descregut, Pardas i Bufadors. En total, aquestes empreses, totes elles familiars, comercialitzen 85 vins escumosos, sumen 272 treballadors, reben prop de 35.000 visites enoturístiques l’any i tenen en propietat 647 hectàrees de vinya.
A més a més, tenen acords de compra a llarg termini amb viticultors que controlen 521 hectàrees més i amb qui pacten un preu mínim de compra garantit. El preu mitjà per cada quilo de raïm comprat a aquests viticultors externs es va situar en 1,04 euros per quilo en la darrera verema, per sobre del mínim de 0,85 euros que s’havia fixat. En total, els cellers de Corpinnat van entrar 5,87 milions de quilos, el 50% de vinya pròpia i el 50% de viticultors independents. El rendiment mitjà de les vinyes de Corpinnat va ser l’any 2023 de 4.770 quilos per hectàrea, una xifra que aquest any podria caure a la meitat per la sequera.
El 63% de les ampolles que comercialitza Corpinnat tenen una criança mínima d’entre 30 i 60 mesos; un 22% supera els 60 mesos —és a dir, els 5 anys— i un 15% entre 18 i 30 mesos. Aproximadament, el 60% de les vendes es realitzen a Catalunya, un 20% a la resta de l’Estat i un 19% al mercat internacional. Concretament, els cellers de l’associació exporten a 66 països, encapçalats per Alemanya, Canadà, Dinamarca, Estats Units, el Japó, Noruega, Països Baixos, Regne Unit, Suècia i Suïssa.
