El ‘retail’ barceloní crida a planificar la ciutat mirant el comerç

“La ciutat necessita al retail, i el retail necessita a la ciutat”. I és que el comerç de proximitat dinamitza les urbs i els barris, i exerceix un rol determinant en la seva quotidianitat. Per aquest motiu, els eixos comercials del centre de Barcelona, agrupats a Barcelona Oberta, aposten per col·laborar amb l’administració per abordar transformacions com la de la Rambla i la futura Sagrera. “Ens posem a la disposició de les administracions i d’altres sectors per treballar per superar traves i facilitar els projectes que ambicionem com a ciutat”, ha assegurat el president de l’entitat, Gabriel Jené.

Davant professionals i experts del sector que han acudit al Summit Barcelona Oberta, Jené ha defensat que el comerç està cridat a revitalitzar la Rambla perquè torni a atreure als barcelonins, i ha demanat millorar la connexió de Via Laietana, recuperant el seu accés cap al centre: “La de Via Laietana és una reforma exemplar que ha trencat amb l’autopista de connexió entre l’Eixample i la mar, però ens ara ens falta la connexió mar-muntanya”, la qual cosa perjudica els eixos comercials del litoral, segons Jené.

El president de l’entitat ha reivindicat que la importància que se li doni al retail serà decisiva en la transformació d’entorns com el de la Sagrera, el de la Sagrada Família, el de les Tres Xemeneies de Sant Adrià i l’ampliació del MNAC. També creu que ho serà en el projecte per connectar el tramvia per la Diagonal: “No en som partidaris, però sabem que s’acabarà fent, i hem de formar part del projecte i de la solució”.

Jené també reivindica que l’entitat ha de formar part del debat sobre la reforma de Consell de Cent. Després de la sentència que va dictar fa un any que la reforma havia de revertir-se arran d’un recurs presentat per la mateixa Barcelona Oberta, Jené ha assegurat que no hi ha hagut cap aproximació sobre aquest assumpte amb l’Ajuntament: “Reclamem poder avançar en un diàleg que ara per ara no hem pogut aconseguir. La sentència diu que s’ha de revertir, i seria molt lesiu per a la ciutat si finalment no hi ha diàleg i s’ha d’acatar la sentència tal com està dictaminada”.

La col·laboració com a via

Experts en comerç i retail de diversos àmbits han coincidit a defensar la importància de la col·laboració público-privada. “És molt important treballar conjuntament l’àmbit privat i el públic”, ha remarcat la CEO de L35 Arquitectes, Luisa Badia, que ha dirigit projectes com el de La Maquinista. “La vam concebre com un espai obert, amb arbres i bancs, perquè nosaltres ideem recorreguts, pensem la passejada, pensant en com la gent pot sentir-se en aquests espais”, ha explicat en una taula rodona dins del Summit, celebrat a casa Seat.

Aquesta col·laboració público-privada “és necessària des d’un punt de vista de consens i també perquè es requereixen recursos privats per impulsar canvis amb la velocitat necessària”, ha sostingut Oriol Barrachina, conseller delegat de Cushman & Wakefield a Espanya. Barrachina ha apostat per compartir visions estratègiques per a reinventar les ciutats, sense oblidar el relat i la comunicació. “Aquí tendim una mica a disparar-nos al peu”, ha dit, en referència a casos com el del 22@, que alguns posen en dubte quan, tot i tenir aspectes a millorar, representa una “història d’èxit”.

“És un cas d’èxit encara inacabat”, ha afegit el cofundador i conseller delegat de Conren Tramway, Jaime-Enrique Hugas. A parer seu, s’ha de continuar treballant en la mixtura d’usos del districte tecnològic, perquè “és la manera de donar ànima a la ciutat”. Amb aquest objectiu, ha demanat canviar determinants administratius i velocitats burocràtiques a la ciutat, en la qual defensa que tot nou edifici ha d’incloure espai per al retail, especialment en zones preeminentment empresarials i d’oficines.

La mateixa reflexió serveix de base de la londinenca New West End, que engloba 600 retailers, restauradors, galeristes i hotelers d’aquesta cèntrica zona. “El nostre objectiu és millorar el districte de negocis”, ha explicat la seva CEO, Dee Corsi, que ha concretat que aborden la qüestió a través de dades i informació sobre els clients i consumidors, i treballant conjuntament des d’una visió global de la zona comercial.

Aquesta visió global és la que es busca amb les àrees de promoció econòmica urbana (Apeu). Són zones delimitades on empreses, promotors i administració consensuen la promoció i dinamització de la zona a partir d’un pla acordat, amb un funcionament que pot recordar al d’un centre comercial, en el qual l’activitat es distribueix buscant un equilibri en l’oferta. El conseller delegat de Fina García, Francesc Casanovas, ha apostat per promoure aquest tipus de coordinació, encara que no sigui una tasca senzilla, ja que depèn de molts actors i és burocràticament complex:“Ens interessa a tots aconseguir-ho per a guanyar espais de més qualitat”.

L’aposta retailer de l’administració

La necessitat de “posar el comerç en el centre de la planificació estratègica de la ciutat” també s’ha posat en valor des de la Generalitat. La directora general de Comerç de la Conselleria d’Empresa i Treball, Marta Angerri, ha apostat per “adoptar un enfocament integral que reculli la visió de tots els agents” i tots els elements que conformen una ciutat. Segons la fins el setembre directora d’Ametller Origen, l’habitatge, les infraestructures, la mobilitat, les empreses i els nous models de treball són clau per a configurar la ciutat, sempre amb la millora de la qualitat de vida del ciutadà com a objectiu.

La Generalitat i l’Ajuntament defensen la importància del retail i les zones comercials

Des de l’Ajuntament, aquesta qüestió s’aborda amb la convicció que “el comerç ajuda a dinamitzar l’economia local, fomenta l’activitat i contribueix a la cohesió social”, com ha ressaltat la regidora de Comerç, Restauració i Mercats, Raquel Gil. La també regidora de Promoció Econòmica ha defensat que “les zones comercials han de ser flexibles, accessibles i integrades en els entorns urbans”, en una ciutat amb una doble dimensió: la local i la internacional: “Som una ciutat global i això ens porta a tenir diferents nivells de comerç i a diferents posades en escena de la ciutat”.

El comerç en l’ecosistema urbà

Com ha destacat l’acadèmica d’arquitectura Martha Thorne durant el Summit, el paper que exerceix el comerç a la ciutat és crucial i té afectacions en múltiples àmbits. I és que “la ciutat és un ecosistema en el qual tot està interconnectat”, ha recalcat la directora executiva del Pritzker Architecture Prize, conegut com el Nobel de l’arquitectura.

Thorne ha remarcat que, dins d’aquest ecosistema, tot impacta també en el retail, inclòs l’envelliment de la població i el canvi climàtic. A parer seu, les ciutats han de mirar cap a aquests reptes i abordar-los des de tots els àmbits, també el comercial: “Si la ciutat guanya, guanya el retail; si el retail guanya, guanya la ciutat”.