El Sail Team BCN es prepara per passar a la història amb vocació de continuïtat

Han hagut de passar 174 anys perquè la Copa de l’Amèrica inclogui una categoria femenina. I s’estrenarà, casualment —o no— a Barcelona. Les cinc regatistes de l’equip femení no només competiran en la primera edició de la història d’aquesta categoria, sinó que ho faran en el primer equip que participa a la Copa de l’Amèrica representant a Barcelona. Ho faran al costat dels integrants de l’equip juvenil, amb set nois i una noia que obriran camí a noves generacions de regatistes en la qual serà la tercera edició de la categoria jove a la Copa de l’Amèrica. A tots ells els entrena la campiona del món Mónica Azón, que confia que aquesta serà la primera edició del Sail Team BCN, però no l’última: “Volem que el projecte que ha nascut de l’equip segueixi en la pròxima edició de júniors i dones”.

L’equip, format per unes 20 persones en total, s’ha instal·lat recentment a la base, que està ultimant la seva posada en marxa. Formada per contenidors de mercaderies reciclats que ja no servien per al transport marítim, la base va començar a construir-se al juliol, i els esportistes fan vida des de finals d’agost a l’espai, situat prop de l’Ineos Britannia, que ja competeix a les regates eliminatòries, i de l’antic Imax, ara renascut per acollir el centre divulgatiu America’s Cup Experience.

Després d’uns dies al marge de la competició per agafar aire per a unes setmanes que seran intenses, els regatistes van començar a arribar a la base el dilluns, i l’equip ha quedat al complet aquest dijous, amb l’energia al màxim per encarar el repte de participar en la primera Copa de l’Amèrica amb representació barcelonina. Per als seus entrenaments, mantindran una rutina i un ritme similar al que seguien a Sitges, on l’equip ha estat instal·lat fins fa prop de dos mesos, quan es va traslladar a Barcelona. Des de llavors i fins que la base ha estat llesta, l’equip ha operat des del Reial Club Nàutic de Barcelona.

Ara, la base està pràcticament llesta, i ja amb els regatistes preparats per continuar preparant-se per a les seves respectives regates: primer vindrà la juvenil, del 17 al 26 de setembre, i després la femenina, del 5 al 13 d’octubre, totes dues amb el renovat Port Olímpic com a epicentre. Els contenidors marítims reciclats de la mà de la catalana 2ndChance Contenidors alberguen el simulador amb el qual entrenen els regatistes, així com sales de reunions i altres instal·lacions, a més d’una cobertes de plaques fotovoltaiques que proveeix a una base que aspira a ser “sostenible, amb zero emissions i zero utilització de plàstic”.

Els contenidors que donen forma a la base també inclouen espai per a material per al vaixell amb el qual entrenen, un catamarà que vola, el GC32. És el vaixell amb el qual entrenen, però no el vaixell amb el qual competiran: l’AC40. Els sis equips convidats a la regata juvenil i a la femenina no practicaran amb aquesta embarcació fins a pocs dies abans que arrenqui la competició, amb quatre dies d’entrenament cadascú en total. La resta d’equips convidats, que competiran amb els altres sis de la categoria total de Copa de l’Amèrica, estan en les mateixes condicions, excepte el suec Artemis Racing, que sí que disposa del seu propi vaixell.

Així, els equips del Canadà, Alemanya, Austràlia i Països Baixos es troben en la mateixa situació que el Sail Team BCN, i és que comprar un AC40 està a l’abast de pocs: el seu preu oscil·la entre els dos i tres milions d’euros, als quals se sumen elevats costos per qüestions logístiques. Pel fet de no disposar de vaixell propi, l’equip del Sail Team BCN no requereix una estructura tan àmplia com la dels equips de la 37 Copa de l’Amèrica, que disposen de més d’un centenar de professionals, quatre vegades més que l’equip barceloní: “Com l’organització és la que proporciona el vaixell, no hem de tenir desenvolupadors ni equip de disseny; tampoc necessitem equip de terra, perquè ho posa també l’organització. El que hem de fer és que els regatistes entrenin”.

I entrenar és el que fan. L’equip segueix rutines d’entrenament que comencen aviat: a les 8.30 del matí ja estan a la base per a un primer brífing. Després, un equip va al simulador, i l’altre destina el matí a la preparació física i teòrica. Aquestes sessions han inclòs diversos cursos promoguts per l’organització de la Copa de l’Amèrica, que van des de qüestions de reglament i normes fins a primers auxilis i salvament marítim, en el qual van aprendre com actuar en cas d’accident i com salvar a una altra persona si es donés el cas. “Són embarcacions que comporten un risc i has de saber actuar per a poder ajudar a un company o a tu mateix”.

Després de dinar tot l’equip, toca sortir al mar, en sessions que sovint han inclòs apropar-se als equips de la 37 Copa de l’Amèrica per veure’ls entrenar. “Són dies molt intensos, de més de 12 hores de treball”, relata Azón. La rutina canviarà quan comenci la competició juvenil: llavors, els júnior competiran i les regatistes de l’equip femení els donaran suport tècnic, i després s’intercanviaran els papers quan acabin els joves i comencin les dones: “La idea és mantenir a tot l’equip aquí”.

Aquest període serà intens per a tots els membres de l’equip, però per a una ho serà encara més, si cap: Neus Ballester forma part tant de l’equip juvenil com del femení. De fet, és l’única noia de l’equip júnior, format també per Albert Torres, Marcos Fernández, Martín Wizner, Conrad Konitzer, Nico Martin, Jaime Framis i Antonio Torrado, tots d’entre 18 i 26 anys.

A més de Ballester, les regatistes que passaran a la història per participar en la primera Copa de l’Amèrica femenina des del Sail Team BCN seran Támara Echegoyen, Maria Cantero, Silvia Mas i Paula Barceló. Les regatistes comparteixen un apartament, mentre que els membres de l’equip juvenil han optat per allotjar-se al Barcelona Intenational Sailing Center (Bisc), situat al Port Olímpic. Per desplaçar-se, l’equip té un mitjà de transport favorit: la bicicleta.

A pocs dies de poder començar a testar l’AC40, el Sail Team BCN està focalitzat en la seva pròpia evolució, i no tant en la dels seus competidors. Els equips convidats van poder competir amb la resta d’ells a través de regates en línia amb el simulador. “No és el mateix que l’AC40, però els resultats van ser bons”, revela Azón.

L’equip es marca un objectiu clar: classificar-se dins dels equips convidats i passar de fase, en la qual els tres millors convidats i els tres millors de la Copa de l’Amèrica competiran per decidir els dos que es disputaran al final. Però, en el cas del Sail Team BCN, el que importa no és només el resultat, sinó també el llegat, i que l’equip tingui continuïtat en pròximes edicions de la Copa de l’Amèrica: “Si tot ha estat per a una edició esporàdica, seria una llàstima. És important que tot el que ha après aquesta generació de dones i joves perduri per a la pròxima edició”.