El sector de la salut ocupa la tercera posició de l’economia catalana en termes de valor afegit, per darrere del comerç i les activitats immobiliàries, amb 20.334 milions d’euros el 2020. Així ho constata l’informe El sector salut a Catalunya, elaborat pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), que determina que és també el tercer sector en generació d’ocupació, després del comerç i el turisme i amb 369.000 treballadors.
D’aquesta manera, l’infome conclou que el sector de la salut és estratègic a Catalunya, tant des del punt de vista econòmic com social. El document, a més, ha identificat actuacions rendibles per millorar la sostenibilitat del sistema, entre les quals la promoció de la salut mental, amb accions per sostenir les persones en la comunitat i protegir-les de l’aïllament i la soledat no desitjada.
L’informe destaca que el sector genera activitat econòmica, recerca, innovació, llocs de treball i té una capacitat significativa de generar de riquesa en el conjunt de l’economia. D’altra banda, el sistema de salut públic i universal garanteix la cohesió social i permet reduir les desigualtats socioeconòmiques a través de l’atenció directa i de la generació d’entorns més saludables, segons l’informe de l’òrgan consultiu del Govern.
Per cada euro que s’inverteix en salut, segons l’informe, es generen 0,80 euros en el conjunt de l’economia catalana. Així, per cada euro d’increment de la demanda final en activitats sanitàries, el valor afegit brut (VAB) de l’economia augmenta en 0,80 euros. El document també remarca que el 68,5% del valor de les compres que fa el sector de la salut a altres sectors per tal de poder produir els béns i serveis és originari de Catalunya.
Un terç de la població, amb doble cobertura sanitària
La despesa privada en salut ha passat de 3.670 milions d’euros el 2006 a 6.055 milions el 2022. La despesa en assegurances lligades a la salut s’ha duplicat entre el 2010 i el 2022, i el percentatge de població amb doble cobertura sanitària va arribar al 31,4% el 2021, en comparació amb el 24,1% del 2013. Les partides que més van créixer el 2021 van ser les de serveis mèdics i hospitalaris (170,0%), serveis dentals (69,4%) i serveis paramèdics (37,4%).
L’estudi proposa actuacions estructurals com valorar el lideratge de Catalunya en l’àmbit de la salut, el sector farmacèutic i la biotecnologia
El document també identifica reptes i amenaces per al sistema de salut. Entre aquestes hi ha les dificultats per garantir el relleu generacional del personal sanitari i per atreure i fidelitzant talent, i l’augment de la cronicitat i la “insuficiència” de recursos econòmics i humans per mantenir la qualitat del model d’atenció. El CTESC assenyala que un dels “factors explicatius” d’aquesta situació és el model de finançament autonòmic.
També adverteix dels “dèficits” del sistema d’atenció social; la “desafecció” d’una part de la població cap al sistema públic de salut per les “dificultats d’accés a determinats serveis”; la bretxa digital; l’increment dels problemes de salut mental; les desigualtats en salut per raó de gènere, nivell d’estudis i classe social i els riscos globals relacionats amb l’emergència climàtica, les emergències sanitàries per malalties infeccioses i els bacteris resistents a fàrmacs.
Propostes davant dels reptes
Per fer front a aquestes amenaces, l’estudi proposa actuacions estructurals, com valorar el lideratge de Catalunya en l’àmbit de la salut, el sector farmacèutic i la biotecnologia o crear una agència d’avaluació sanitària independent. A més, proposa millorar l’accés a l’atenció primària i garantir la continuïtat assistencial entre metge i pacient al llarg del temps; incrementar el nombre de metges de família, el d’infermeres i el d’administratius sanitaris; incorporar nous perfils professionals als CAP, i reforçar l’atenció domiciliària.
Per millorar la sostenibilitat del sistema, el document planteja també integrar les atencions social i sanitària per afavorir la continuïtat assistencial, i promocionar la salut en el territori, la salut mental i la vacunació. També suggereix desenvolupar programes de cribratge i regular els hàbits i estils de vida relacionats amb el tabaquisme, el consum d’alcohol i sal, l’addicció a internet i el joc patològic, amb la finalitat de millorar la salut de la població.
