El sector del cava bat un altre rècord i preveu alces de preus per la sequera

Els cellers de la Denominació d’Origen Cava van assolir un nou rècord el 2023, amb 252 milions d’ampolles comercialitzades, un 1% més, i un volum de facturació agregat de 2.200 milions d’euros. L’any s’ha salvat gràcies al mercat interior, que ha crescut un 4%, mentre que les exportacions han experimentat una lleugera reculada del 0,25% per la caiguda de les vendes als Estats Units (-13%).

Tot indica que aquest serà, per ara, el darrer rècord que batrà el sector, ja que s’espera que en els pròxims dos o tres anys el volum de producció descendeixi a conseqüència de la sequera. Hi haurà menys oferta i, per tant, es preveu una pujada generalitzada de preus que contribuirà, de passada, a la revaloració de la marca cava, un aspecte llargament reclamat per bona part del sector, que demana fugir del volum i apostar per la qualitat. Actualment, el preu mitjà de venda d’una ampolla de cava se situa en els 8,5 euros.

Cal tenir en compte que des del 2021 la producció de raïm destinat al cava ha experimentat, per la falta de pluges, una caiguda del 30%, xifra que puja fins al 37,8% si s’analitzen només les hectàrees de Catalunya. “I tot indica que tornem a estar a les portes d’una nova verema curta i difícil”, ha asseverat aquest dimecres el president del Consell Regulador del Cava, Javier Pagés, durant la presentació dels resultats econòmics del 2023. Es tracta d’una situació totalment excepcional, ja que el sector venia d’un context d’excés de producció. A conseqüència d’aquesta menor entrada de raïm, s’han pogut elaborar menys ampolles i algunes grans companyies, com Freixenet, ja han anunciat que no disposaran de prou producció per abastir mercats clau com Alemanya, Àustria i Suïssa.

Pagés ha mostrat la seva profunda preocupació per les conseqüències que comportarà aquest llarg episodi de sequera als viticultors i elaboradors, encara que no s’ha aventurat a xifrar el nombre d’hectàrees de vinya que moriran per manca de pluges. Ha demanat a la Generalitat que “busqui la manera d’aconseguir aigua i canalitzar-la perquè pugui arribar a zones com el Penedès”. “Proporcionar aigua és una responsabilitat pública”, ha asseverat, després de reclamar un estudi científic “rigorós” que permeti planificar l’abastament d’aigua regenerada o dessalada “si realment es vol mantenir el Penedès amb vinyes”.

El president del Consell Regulador ha anunciat que en les setmanes vinents la DO CAVA podria aprovar una mesura que pot ajudar els elaboradors a compensar parcialment aquesta situació. Es tracta de la posada en marxa “d’una eina de provisió de garantia de vi base” similar a la que ja té el xampany o altres DO com La Rioja. Així, es podran utilitzar vins base que ara no estaven permesos per fer cava en ser fruit d’un excés de rendiment a la vinya o en el procés de premsada.

Així i tot, Pagés ha estat contundent en assegurar que seran vigilants en el compliment de les normes i ha assenyalat que “no podem fer trucs de màgia” per mantenir els volums de producció amb què han treballat fins ara els cellers. En conseqüència, ha manifestat, “veurem pujades de preus”, i una clara aposta per comercialitzar cada cop més “caves d’un nivell més alt a preus més alts”. “Hi haurà una certa carestia de producte, i per això els elaboradors hauran de planificar millor els seus inventaris i triar millor els seus clients, abandonant aquells clients o mercats de menor valor” i apostant pels que resultin més rendibles o estratègics, ha augurat.

Freixenet treu al mercat un vi escumós alternatiu al cava

Freixenet, que lidera les vendes de cava a Alemanya, ha anunciat aquest mes el primer gran moviment en aquest sentit en indicar que la “dràstica disminució” de la producció “fa impossible complir amb la demanda dels consumidors a certs mercats internacionals”. A causa d’aquesta “situació limitant”, l’empresa assegura que “s’ha vist obligada” a posar a la venda en els mercats d’Alemanya, Àustria i Suïssa un nou vi escumosos alternatiu al cava per suplir la demanda dels consumidors en aquests tres països.

Aquest nou producte, que vendrà amb la marca Freixenet Premium Sparkling Wine–Cuvée de España, s’elabora amb l’anomenat mètode charmat, una tècnica de producció molt més econòmica que el mètode tradicional champenoise que es fa servir en la producció de caves i xampany. La principal diferència és que en el mètode tradicional la segona fermentació es realitza dins de la mateixa ampolla que arriba a casa del consumidor i després de llargs mesos de criança, mentre que amb el charmat o cuve close el procés és molt més ràpid, ja que la segona fermentació es fa en grans dipòsits d’acer inoxidable. Segons Freixenet, per elaborar aquest vi escumós a les instal·lacions que la seva filial UCSA —elaboradora de la marca Dubois— té a Sant Sadurní d’Anoia es farà servir vi base o raïm no qualificats per a cava procedent d’Espanya.

Cauen les exportacions de cava

Respecte als resultats del 2023, Pagés ha tornat a subratllar “la fortalesa del sector del cava malgrat les turbulències econòmiques i geopolítiques”. La DO Cava va comercialitzar l’any passat 2,7 milions d’ampolles més que el 2022, fins a vorejar els 252 milions d’ampolles, un 1% més (l’alça el 2022 va ser del 4,58%). A diferència del que havia passat durant molts anys, ara és el mercat espanyol qui estira el sector del cava, amb una alça de les vendes del 4% que s’afegeix a l’increment del 13% experimentat el 2022.

Per contra, el mercat exterior –que copa el 70% de les vendes totals– ha confirmat la seva frenada. Si el 2022 les exportacions van créixer un lleuger 1,2%, el 2023 el mercat internacional s’ha anotat una caiguda del 0,25% llastat per la inflació als principals mercats europeus i també pel descens del 13,48% de les exportacions als Estats Units, el segon client més gran del cava fora d’Espanya. Segons Pagés, aquesta caiguda respon a un “desfasament d’inventaris” i a la forta competència que hi ha al mercat vinícola nord-americà. Per contra, l’any passat les vendes van créixer un 4% a Alemanya, un 5,4% a Bèlgica i un 5,3% al Regne Unit. Com a país emergent destaca el Brasil, amb una alça del 75%.

Pagés també ha destacat que el 2023 els caves ecològics van créixer un 24,5%, amb un total de 32,3 milions d’ampolles certificades. Aquesta xifra continuarà augmentant amb força, ja que, el 2025, el 100% dels caves de Guarda Superior –aquells que tenen més de 18 mesos de criança– hauran de ser ecològics, un objectiu que ha assegurat que es complirà. De fet, el 2023 ha estat el primer any en què han sortit al mercat els caves de Guarda Superior Reserva amb una criança mínima de 18 mesos, ja que abans del canvi de la norma el període de criança era de 15 mesos.