El teixit econòmic català es conjura per la reforma del sistema de finançament

Una vintena d’institucions del teixit econòmic i empresarial català s’han unit per reclamar una reforma del sistema de finançament autonòmic. En una inèdita postura unànime en matèria fiscal, els influents actors del panorama econòmic de Catalunya han exigit mesures ambicioses per corregir un sistema que consideren que actualment no és transparent, equitatiu ni eficient. 

Així ho afirmen les tretze Cambres de Comerç catalanes, Foment del Treball, Pimec, Barcelona Global, el Cercle d’Economia, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, Femcat i el Racc, en una declaració conjunta que les 20 institucions han treballat amb discreció, i que també ha recolzat Cecot. En ella, les entitats incideixen en la necessitat de corregir un sistema que creuen que obstaculitza el progrés econòmic i el benestar social de moltes Comunitats Autònomes, i proposen dues vies per a fer-ho: o bé reformant en profunditat el sistema actual, o bé canviant-lo per un nou sistema, ja sigui amb un model federal o mitjançant un pacte fiscal. 

Pel que fa a aquesta possibilitat, les 20 institucions signatàries defensen que un model federal o un pacte fiscal assegurarien la transparència i eficiència del sistema, i proposen acompanyar aquesta opció d’un mecanisme de solidaritat interterritorial. En el cas d’optar per un model federal, les entitats assenyalen que s’hauria de redefinir la capacitat normativa, de gestió, recaptació i inspecció de totes les Comunitats Autònomes, per avançar cap a un sistema en el qual cada territori disposaria de manera directa i dins del mateix exercici fiscal amb els ingressos que li correspondrien. 

Defensen que el sistema de finançament ha de ser equitatiu i respectar el principi de ordinalitat, a més d’assignar els recursos en funció de les diferències del cost de vida entre territoris

Les institucions asseguren que un pacte fiscal també “asseguraria la suficiència financera de Catalunya”. Amb la Generalitat com a recaptadora i administradora de tots els tributs generats en el territori, assumiria un poder normatiu sobre aquests similar al que correspon a les comunitats forals, segons la proposta sorgida del teixit empresarial i econòmic català. 

En el cas d’apostar per mantenir el sistema de finançament actual i modificar-lo, les institucions adverteixen que “la reforma hauria de ser profunda i àmplia per assegurar l’autonomia financera i millorar la capacitat de gestió tributària” de les Comunitats Autònomes. “Si l’autonomia financera no queda resolta de manera definitiva i diàfana, continuarem instal·lats en el debat permanent i confús sobre els desequilibris financers a nivell territorial”, avisen, i demanen també reformar el sistema de bestretes.

Independentment “del nou model de finançament que el conjunt de forces polítiques inevitablement han d’acordar”, les entitats sostenen que s’hauran d’introduir mecanismes que garanteixin la lleialtat institucional i que blindin les competències de cada administració. I és que “una de les principals fonts de confusió i de conflicte entre les diferents administracions i forces polítiques rau en la falta de concreció”, fet que creuen que ha de corregir-se mitjançant el blindatge de competències i aquesta lleialtat institucional. 

Respectar el principi d’ordinalitat

Les institucions impulsores de la declaració recalquen que el sistema de finançament ha de ser equitatiu i ha de respectar el principi de ordinalitat, a més d’assignar els recursos en funció de les diferències del cost de vida entre territoris. Davant un sistema actual que creuen que no és equitatiu, defensen que els mecanismes d’anivellament han de garantir que la renda familiar disponible per càpita en els territoris que més aporten no quedi per sota en cap cas de les que aporten menys. 

En l’actual model i sense tenir en compte les comunitats forals, Catalunya és la segona comunitat en termes de PIB per càpita i, no obstant això, és la desena quant als recursos que rep. A més, cauria a la catorzena posició si es tingués en compte la variació del cost de la vida, element que les institucions qualifiquen de “determinant per garantir que els recursos s’assignin de manera equitativa i que no es produeixi una pèrdua de renda familiar disponible en cap territori”. 

I és que les empreses i agents econòmics representats per les destacades institucions ho tenen clar: “Els territoris com Catalunya, amb una densitat més gran de població i potencial econòmic, han de rebre un volum d’inversions proporcional i adequat a les seves necessitats”. A més, aquest volum ha d’anar d’acord amb el pes del PIB en el conjunt de l’economia espanyola, segons la declaració. 

Nivell d’execució pressupostària

De la mateixa manera, les entitats insten a garantir “una major correspondència entre el que es pressuposta i el que s’executa”, així com habilitar mecanismes transparents i efectius de rendició de comptes respecte al grau d’execució. Tot en un context en el qual la inversió total del conjunt del sector públic a Catalunya se situa sistemàticament per sota del pes del PIB del territori català. 

Les entitats insten a garantir una major correspondència entre el que es pressuposta i el que s’executa

Pel que fa a la transparència, les entitats aliades entorn d’aquesta declaració lamenten que el Govern central hagi deixat de publicar la distribució territorial de la seva inversió. Així, exhorten que es continuïn publicant les dades d’inversió territorializada amb el mateix format i periodicitat que es feia abans que es decidís deixar de fer-les públiques fa precisament un any. També en favor de la transparència, les 20 institucions exigeixen que es faci pública la informació necessària per conèixer les balances fiscals de totes les Comunitats Autònomes amb l’Estat. Tot amb la finalitat d’avaluar un sistema de finançament que urgeixen canviar per avançar cap a un model més equitatiu i eficaç.