El turisme de reunions i congressos és clau per Barcelona. La capital catalana va tancar 2023 amb més de 450 congressos, i ha rebut aquest 2024 amb bones perspectives i amb més d’un centenar de cites ja confirmades per als propers exercicis. “Aquest any igualarà o superarà el passat”, garanteix Christoph Tessmar, que dirigeix la Barcelona Convention Bureau (BCB) de Turisme de Barcelona des de fa més d’una dècada.
El calendari de grans congressos ja ha començat, amb l’Integrated Systems Europe (ISE) celebrat a Fira de Barcelona aquests dies anb xifres rècord, i seguirà al febrer amb el Mobile World Congress, que és “com l’Olimpíada dels congressos”, amb la previsió de reunir 95.000 assistents. Les grans cites es complementen enguany amb altres esdeveniments de rellevància, com el Congrés Europeu d’Oncologia (ESMO), que preveu atreure a més de 33.000 delegats cap a la ciutat al setembre, concreta Tessmar en una entrevista amb The New Barcelona Post.
A més de les cites ja confirmades, el BCB treballa en 108 candidatures, que té obertes tant per a 2024 com per a anys futurs. “Algunes estan bastant avançades”, però descarta donar pistes per la crucial confidencialitat que caracteritza al sector del turisme de reunions i congressos, o turisme MICE, per les sigles en anglès de trobades, incentius, conferències i exhibicions. Davant aquest escenari, Tessmar pronostica anys molt positius per la capital catalana en aquest sector: “Hi ha perspectives de futur molt bones”.
Les reunions corporatives representen el 80% del negoci del sector MICE a Barcelona
Aquestes optimistes perspectives de futur van lligades a una tasca prèvia que ha donat els seus fruits, i que ha captat potents salons internacionals que se celebraran durant els pròxims anys a Fira de Barcelona. “S’ha fet molt bona feina per a atreure nous congressos fixos per als propers anys”, ha destacat Tessmar. Com va avançar a l’agost The New Barcelona Post, la institució firal ha captat el principal esdeveniment mundial del sector dels casinos (ICE), fins ara celebrat a Londres, i la major fira de la impressió d’embalatges i etiquetes, Labelexpo, que tenia Brussel·les com a seu. A aquest doble anunci va seguir-lo el de Vitafoods, centrat en el sector nutracèutic i els complements nutricionals, i celebrat fins ara a Ginebra.
Al marge del gran impacte i de la repercussió mediàtica d’aquests grans congressos, la gran majoria de les fires que acull Barcelona són de menor tamany. En concret, el 75% de les reunions que es van celebrar el 2022 van ser de menys de 250 delegats, mentre que el 18% va tenir-ne fins a mil, i només el 5% va ser de més de mil delegats, en congresos que en el 80% dels casos van ser de caràcter internacional. De fet, va ser el 2022, l’últim any amb dades disponibles, quan Barcelona va aconseguir la primera posició a nivell mundial en nombre de delegats en congressos internacionals.
Malgrat la magnitud de les xifres de fires i congressos, les reunions corporatives ocupen 80% del negoci del sector MICE a Barcelona. “Viatges d’empreses, d’incentiu, seminaris, workshops, llançaments de producte… es fan innombrables reunions a Barcelona”. El 2022, van ser 1.639 amb més de 500.000 delegats en total. La majoria, no obstant, fugen de la visibilitat pública i persegueixen la confidencialitat. Una cita que sí que està assenyalada en el calendari públic és la trobada corporativa global que celebrarà McDonald’s a l’abril, que preveu una assistència de 15.000 persones en la primera ocasió que es convoca fora dels Estats Units.
Tessmar va arribar al sector per un camí de casualitats, i ara és una de les persones més influents a nivell mundial en el sector MICE
L’organització de viatges corporatius va ser el que precisament va portar a Tessmar fins al BCB. I no va anar precisament per un camí estructurat i ple de passos premeditats, sinó més aviat de casualitats. Nascut a Alemanya, va començar a treballar en la indústria farmacèutica després d’estudiar Empresarials. Va arribar a la capital catalana el 1990 per a treballar durant nou mesos a una filial estrangera de la companyia, però l’ambient i la bullícia preolímpica el van convidar a quedar-s’hi. El seu primer contacte amb els viatges de negocis va arribar uns mesos després i pel simple fet de ser alemany: la seva empresa volia llançar un producte a Berlín després de la caiguda del Mur, i van pensar en Tessmar pel seu lloc de naixement.
Aquest primer viatge va ser de tal èxit, que Tessmar va començar a organitzar altres esdeveniments dins de l’empresa, fins que es va dedicar exclusivament a això. Anys després, la gegant farmacèutica Sanofi el va fitxar el 1999 per crear un departament de congressos, des del qual va arribar a organitzar més de 400 esdeveniments anuals amb un equip de quatre persones. Turisme de Barcelona el va anar a buscar el 2011 per pilotar el BCB, que continua liderant des de llavors. Durant aquests dotze anys, Tessmar s’ha posicionat com una de les persones més influents en el món en el sector MICE, i pràcticament passa tant temps a terra com en avió.
Des que dirigeix el BCB, la cúpula de Turisme de Barcelona ha canviat en diverses ocasions, l’última fa dos mesos, quan el president del Gremi d’Hotels i de la cadena Derby Hotels, Jordi Clos, va passar a ser el president del seu comitè executiu, amb Mateu Hernández com a director general del consorci, que agrupa l’Ajuntament, la Cambra de Comerç i la Fundació Barcelona Promoció. “Durant els últims anys els seus membres no han anat molt alineats, i ara aniran tots en el mateix sentit. Crec que es notarà que remem tots cap al mateixa direcció”, pronostica Tessmar.
I és que el director del BCB defensa que la col·laboració entre els agents implicats en el sector és fonamental, i celebra que la capital catalana sap com promoure-la. “Un dels forts de Barcelona és que treballem molt bé en equip” i amb totes les parts, incloent-hi administració, hotels, Fira de Barcelona i altres actors. “És un dels secrets de Barcelona; en altres ciutats no passa, i el client el percep”, sentència Tessmar. Així, la col·laboració ha estat clau perquè Barcelona hagi aconseguit les primeres posicions en l’àmbit MICE, i és clau perquè mantingui aquest lideratge. Tot i això, no és l’únic ni principal ingredient de la recepta de l’èxit de la ciutat.
Barcelona va tancar 2023 amb més de 450 congressos i rep 2024 amb bones perspectives i amb més d’un centenar de cites ja confirmades pels propers exercicis
“El primer és la fantàstica infraestructura de la qual disposa, i l’oferta fàcil, moderna i accessible que ofereix”, desgrana Tessmar, que posa en valor la connexió entre l’Aeroport del Prat, Barcelona i Fira. Destaca també “l’elevat grau de professionalitat” de la capital catalana: “És molt difícil que aquí falli un esdeveniment”. I el paquet queda complet amb l’oferta hotelera, i amb el clima mediterrani i el mar com a cirereta del pastís. Amb aquests elements, la ciutat es ven sola? “No; l’atractiu hi és, però ha d’haver-hi una feina al darrere”.
Una feina darrere, i múltiples competidors al davant. El director del BCB situa els principals competidors de la capital catalana a Madrid, Viena, París, Londres, Lisboa i Munic. “I cada vegada n’hi ha més. No tant per a grans esdeveniments com el Mobile, però sí per a congressos més petits que poden celebrar-se a ciutats emergents que s’estan espavilant. Són més petits, però són competidors”, avisa Tessmar.
I què ha de fer Barcelona per no perdre posicions i mantenir el seu lideratge en aquest àmbit? Continuar treballant per identificar oportunitats i mantenir una diversificació que Tessmar veu més acertada que no pas centrar l’aposta de la ciutat per algun sector específic. I fer-ho tenint en compte l’ampliació del recinte Gran Via de Fira de Barcelona, i la remodelació de la seva àrea de Montjuïc. “L’ampliació sumarà per guanyar algunes candidatures, i permetrà optar a altres congressos”.
No és l’única ampliació que desperta debat a la ciutat. L’eventual conversió de l’Aeroport en un hub intercontinental “faria més atractives les candidatures de Barcelona”. No només això, sinó que “permetria mirar més enllà i anar a buscar nous esdeveniments perquè se celebrin aquí, sobretot d’Àsia, clau per al mercat tecnològic”, segons Tessmar. Així, considera que l’ampliació “hauria de ser una realitat, sempre que sigui sostenible i tingui l’acord de tots els actors”.
Així ho defensa Tessmar en una situació marcada encara per la postpandèmia i els seus efectes, encara que no en el sentit que pronosticaven alguns. Ha deixat una clara tendència: la poca anticipació amb la qual es planifiquen ara aquest tipus de viatges. “És clarament un efecte del Covid, i el curt termini dificulta l’organització”. No obstant això, ha quedat descartada la tendència que vaticinava que els esdeveniments internacionals minvarien per deixar pas a trobades virtuals: “L’efecte ha estat més aviat el contrari: hi ha més presencialitat”.
Així, el sector MICE a la ciutat ja ha deixat enrere els efectes de la pandèmia. “Barcelona té una resiliència tremenda”, també davant turbulències polítiques i successos com l’atemptat de 2017. I es tracta d’un sector que, segons Tessmar, suma a la ciutat més enllà de l’impacte econòmic, ja que contribueix a generar un turisme de més qualitat, a diversificar-lo i a destemporalitzar-lo. El turisme de congressos i reunions genera també coneixement des de la ciutat i la transforma. Exemple és el Mobile, que ha vigoritzat a un sector que ha convertit Barcelona en “un dels principals hubs de startups” a nivell europeu. ”Són moltes les coses que aporta més enllà de l’impacte econòmic”, reivindica el director del BCB.
