Elena Barraquer: “Sempre es pot trobar un motiu per ser feliç”

Elena Barraquer (Barcelona, ​​1954) està especialitzada en cirurgia de cataracta i trasplantament de còrnia. El 2012 va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona i el 2018 va ser reconeguda amb el Premi Queen Sophia Spanish Institute en la seva categoria de Premis d’excel·lència. Ella es defineix com una persona feliç fins i tot en temps de pandèmia: “Sempre es pot trobar un motiu per ser feliç. Si els nens de l’Àfrica que no tenen res el troben, com no en trobarem nosaltres. Ser oftalmòloga és una de les causes que em fa sentir feliç. M’agrada la meva feina, poder ajudar els altres. La sensació de retornar la vista a algú és una passada aquí, doncs imagina’t a l’Àfrica! Una vegada, a Dakar vaig operar a un raper de cataracta blanca bilateral i em va dedicar un rap”.

Onze anys als Estats Units i tretze a Itàlia

Va estudiar Medicina i Cirurgia a la Universitat Autònoma de Barcelona i quan estava acabant les pràctiques a la Vall d’Hebron li va sorgir l’oportunitat d’anar a fer recerca al Departament de National Institut of Heal de Bethesda, a Maryland. “Em vaig casar amb un americà als vint anys i després ens vam separar. Vaig fer tots els exàmens i títols per a convalidar el títol i cursar la residència al Massachusetts Eye & Ear Infirmary de la Universitat de Harvard, a Boston”.

Inquieta des de nena ens revela que quan va acabar la residència va conèixer un oftalmòleg italià a qui va seguir fins a Itàlia i somriu mentre confessa que no té vocació de matrimoni perquè es va tornar a separar. Va ser llavors quan va decidir tornar a Barcelona amb els seus dos fills i el seu progenitor li va suggerir que vingués a treballar amb ell. “Van ser onze anys als Estats Units i tretze a Itàlia. Me’n vaig anar amb 23 i vaig tornar amb 48. Barcelona és una ciutat amable i va ser una tornada dolça”.

“Al principi tenia una mica de por. En arribar vaig estar un parell de setmanes observant el mètode de treball de la clínica. El meu pare em va oferir ocupar el despatx que havia estat del meu avi i on a la porta lluïa una lletra ‘b‘ majúscula i des de llavors segueixo aquí”. Valenta en les seves paraules i en els seus fets: “Mai he tingut por de tirar-me a la piscina, de fer coses noves”, reconeix.

La Fundació Elena Barraquer

Quan va morir el seu pare Joaquim Barraquer el 2016 va prendre una decisió molt important. “Jo feia tretze anys que formava part de la Fundació Barraquer, però el nou patronat va prendre un rumb més local i va voler deixar d’operar a l’Àfrica. En conèixer les noves directrius vaig decidir muntar la Fundació Elena Barraquer. Jo sóc molt pràctica i la manera més directa d’ajudar a la gent és anar allà directament per poder operar el màxim nombre de gent. A més, tenim metges becats en diversos països africans que han passat prèviament sis mesos a la nostra clínica de Barcelona aprenent”.

L’ONG liderada per Elena Barraquer organitza viatges d’una setmana de durada i necessita recaptar fons fins a arribar a un pressupost anual de mig milió d’euros. A la plana web fundacionleneabarraquer.com ofereix la possibilitat d’ajudar amb donatius, apuntar-se com a voluntaris o comprar a la botiga solidària. 2020 ha estat un any molt dur en què s’han hagut d’anul·lar totes les activitats benèfiques amb les quals solen recaptar fons i, per aquest motiu, han reforçat la botiga que es nodreix de donacions com “aquestes divuit caixes de Mango que ens acaben d’arribar”.

Les oficines de la Fundació Elena Barraquer, el carrer Calaf de Barcelona número 3, estan plenes de prestatgeries on s’emmagatzema el material que necessiten per a les expedicions. L’equip està format per la mateixa Elena, que divideix el seu temps entre la clínica i la Fundació; Teté Ferreiro, que dirigeix ​​la Fundació; Maria Bertran, que coordina les expedicions, i tres instrumentistes de la clínica. Només dones, encara que als viatges se sol sumar algun cirurgià.

Entrem en la intimitat d’aquesta ONG quan la pandèmia ha capgirat tots els plans, però, malgrat això, no perden els ànims. “Precovid solíem fer 12 expedicions a l’any; una cada quatre setmanes. L’última que vam fer va ser a Moçambic. La idea és que jo vaig a la meitat dels viatges, però el coronavirus ha canviat l’agenda”. En un any normal, la botiga solidària finança les despeses estructurals de la Fundació i organitzen tota mena d’esdeveniments benèfics, des de concerts a tornejos de golf. Nena, la seva Golden Retriever, rep movent la cua tota la gent que s’acosta a la botiga, que ara s’ha convertit en l’única font d’ingressos junt amb els donatius.

Senegal, pròxima destinació

La Doctora Barraquer és molt optimista: “Reapareixerem a finals de febrer com l’Au Fènix amb un viatge al Senegal previst pel 20 de febrer. La vacuna és fonamental per reactivar-nos i, a Àfrica, no tenen molts contagis; la població és molt jove i estan molt acostumats a les epidèmies”. Reconeix sense complexos que “sóc la més sènior” i viatjarà al Senegal amb Joaquín Fernández, un oftalmòleg d’Almeria que és patró de la fundació, i amb el qual preveu operar cent cataractes cada dia.

Les seves aventures a l’Àfrica sempre estan avalades per gent local. “A vegades ens ajuden les oenagés locals i altres vegades ens conviden les primeres dames del país, que són les que ens fan d’ambaixadores i s’ocupen de la logística local, el manteniment i els desplaçaments. Hem crescut molt. Per exemple, la primera dama del Senegal ens coneix molt i ens espera amb els braços oberts”.

Les enormes motxilles amb les quals viatgen, compren el vuitanta-cinc per cent del material que necessiten, esperen ansioses el viatge a el Senegal. La Fundació va néixer amb vocació viatgera i està comptant les hores per tornar a posar els motors a tota màquina.