“Home baixet pantalons gris de chandal jaqueta curta fosca disimulant, a fet coses rares esta a Pompeu Fabra”. Aquesta és la reproducció fidel d’un missatge enviat el 5 de gener del 2020 al grup de WhatsApp Alerta Mira-sol, un xat de vigilància creat per veïns i veïnes d’aquesta urbanització de Sant Cugat del Vallès per compartir informació sobre robatoris i activitats “sospitoses” a la zona.
La fotògrafa Blanca Mut va utilitzar aquest xat com a centre del seu projecte de recerca de final de carrera a l’IDEP-Escola Superior d’Imatge i Disseny de Barcelona, que inclou molta altra documentació (fotografies, retalls de diari, entrevistes, etc.), tot pensat per il·lustrar l’estat d’alarma permanent del veïnat. Una mostra d’aquest treball forma part de l’exposició Subúrbia del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona a la que m’he referit en articles anteriors.
La seguretat és sense dubte una de les principals preocupacions per a les persones que viuen o tenen una propietat en qualsevol d’aquestes àrees de baixa densitat. Les diferents onades de notícies (no exemptes en ocasions d’exageració o fins i tot directament basades en fake news) que s’han produït al voltant de l’acció de bandes organitzades, sovint formades per persones procedents de països amb guerra en curs o recent, el que hi afegeix sempre un plus d’inquietud, ha contribuït notablement a reforçar tots els temors. El mateix passa amb el més recent bombardeig permanent d’informacions (de nou, no recolzades per l’evidència de les dades) liderades pels programes matinals de televisió al voltant d’ocupacions il·legals.
És precisament el relatiu aïllament dels habitatges, en especial quan es tracta d’unifamiliars, la que genera sensació de major indefensió davant de qualsevol intromissió en la privacitat. Un maldecap també per als cossos policials, que lògicament es troben en un entorn molt menys controlable que a la ciutat compacta i que en moltes ocasions s’han d’enfrontar als retrets i reclamacions dels veïns i veïnes de les urbanitzacions per manca d’efectivitat. El pas cap una varietat de formes d’autodefensa, com en el cas de Mira-sol, però que poden arribar a ser més extremes (com ara patrulles “armades”) està doncs servit només que aparegui algú amb certa capacitat de lideratge entre el veïnat.
L’exposició conté tot tipus de material documental i artístic sobre la part fosca dels suburbis principalment en la secció que porta per nom El malson residencial. Però no és només la por a ser víctimes de delictes la que actua sobre les persones que resideixen en aquests espais: des de l’amenaça nuclear, que va portar a la proliferació de refugis i búnquers integrats a les cases en els moments àlgids de la guerra freda —i sembla que torna a fer-ho—, fins a la presumpta caiguda en el valor de les propietats degut a l’accés de persones de menor renda o racialitzades, passant per la indefensió davant de catàstrofes naturals com els incendis forestals.
El pas cap una varietat de formes d’autodefensa, com en el cas de Mira-sol, però que poden arribar a ser més extremes (com ara patrulles “armades”) està doncs servit només que aparegui algú amb certa capacitat de lideratge entre el veïnat
L’exposició no presta excessiva atenció al fenomen de les gated communities, o urbanitzacions literalment tancades per murs i amb servei de seguretat privada. Un cas extrem de segregació que tot i tenir presència als Estats Units, focus de la mostra, adquireix la seva màxima expressió a països com l’Argentina, on sota el nom de countries han experimentat un boom, sobretot després de la pandèmia, fins el punt que actualment n’hi ha més de 350 al voltant de Buenos Aires aplegant més de 50.000 exclusius habitants. En realitat caldria parlar d’autosegregació o, fins i tot, de “quarantena inversa”. Aquest concepte, encunyat pel sociòleg Andrew Szasz al llibre Shopping Our Way to Safety, vol explicar la tendència de qui disposa de mitjans per fer-ho d’aillar-se del “món malalt” que els rodeja. Tot aquest auge dels countries i les seves implicacions l’explica molt bé Claudia Piñeiro, l’autora de Las viudas de los jueves, novel·la portada al cinema l’any 2009.
Precisament, com reflecteix Subúrbia, la producció cultural al voltant d’aquesta inquietud que podríem qualificar d’estructural per als veïns i veïnes de les urbanitzacions, és ingent. La literatura, i en particular la novel·la negra, per descomptat, hi troben un camp abonat per a la construcció de tot un nou imaginari en el que el jardiner o la cangur (gairebé sempre d’origen migrant) substitueixen al majordom com a principal sospitós d’uns crims que en realitat solen perpetrar, o almenys induir, els acabalats residents als que donen servei.
Per la seva banda, la plataforma Filmin ha habilitat un canal vinculat a l’exposició amb una selecció de llargmetratges ambientats en aquest model residencial als que hi podríem afegir també un nombre inacabable de sèries de televisió des dels anys 50 fins ara, amb títols com Desperate Housewives (Mujeres Desesperadas) com un dels millors casos de condensació de tots els elements que es revisen al llarg de la mostra.
És, però, el desplegament fotogràfic i pictòric el que li dona aquest aire més fosc a l’exposició. La millor manera de gaudir-lo, reservar un parell d’hores per fer una visita a Subúrbia abans del 8 de setembre.
