Després de 25 anys d’èxit creixent, de compromís amb l’avantguarda musical i tecnològica i abanderant la independència, Sónar ja no és un festival independent. Almenys, ho és menys que abans. A principis de juliol es coneixia que un fons d’inversions nord-americà prenia el control de l’accionariat d’Advance Music, l’empresa que l’organitza des de la seva creació el 1994. És l’últim cas d’entrada de capital provinent de fons d’inversió en la indústria local de festivals i empreses dedicades a l’oci, però no és l’únic. Els festivals de Barcelona, al punt de mira dels inversors internacionals.
L’any passat l’empori de Pachá (originat a Sitges, encara que associat indeleblement a Eivissa) va passar a mans de Trilantic Capital Partners, un fons d’inversions nord-americà que també manté posicions en altres empreses espanyoles, com Talgo o Euskaltel.
A finals de juny també s’anunciava que Primavera Sound, que va batre aquest any el seu rècord d’assistència amb més de 220.000 persones, obria el seu accionariat al fons d’inversió nord-americà The Yucaipa Companies, una gestora de fons liderada pel multimilionari Ronald Burkle, accionista de referència d’empreses com Golden State Foods, Dominick’s, Fred Meyer o Soho House (la cadena internacional de clubs-hotels també present a Barcelona). Tot i que les xifres no han transcendit, l’organització del festival assegura que l’operació ha consistit en una adquisició minoritària que atorga a l’inversor dos seients al consell d’administració, però garanteix la identitat i la independència del festival.
L’adquisició de part de l’accionariat de Sónar es va produir poc abans que se celebrés la seva edició més exitosa, que va superar els 126.000 assistents, encara que la notícia es va fer pública a principis del mes de juliol. Ni la direcció del festival (formada per Ricard Robles, Sergi Caballero i Enric Palau) ni l’empresa inversora Providence Equity Partners (que presumeix de disposar d’uns fons de 57.000 milions de dòlars) han volgut fer públics l’import o el percentatge de negoci, però s’apunta que el fons tindria el control d’entre el 60 i el 80% del capital, per un cost que oscil·laria entre els 15 i els 20 milions d’euros. Aquest tipus d’operacions gairebé sempre contempla un control progressiu de la companyia que s’adquireix, amb una etapa transitòria en la qual els gestors originals mantenen el control i la direcció. El silenci per part de Sónar pel que fa a l’operació ha estat sepulcral també davant les preguntes de The New Barcelona Post. No comment.
El sector de l’entreteniment -sobretot el vinculat a productes que requereixen la presència física del consumidor, i ofereixen una experiència tant com un producte- estan abordant a corre-cuita un procés de globalització similar al que abans va afectar a altres sectors
L’operació per part de Providence s’ha materialitzat a través de l’empresa filial Superestruct. El CEO de Superstruct és James Barton, fundador del festival Creamfields, i en l’equip directiu del fons hi ha càrrecs que han estat vinculats a empreses i entitats com Live Nation, Cirque du Soleil, el Manchester United o l’Inter de Milà. Unes connexions que dibuixen clarament com el sector de l’entreteniment -sobretot el vinculat a productes que requereixen la presència física del consumidor, i ofereixen una experiència tant com un producte- estan abordant a corre-cuita un procés de globalització similar al que abans va afectar a altres sectors. En un succint comunicat, Barton confirmava l’entrada a Sónar sense donar detalls, però afirmant: “Advanced Music té una trajectòria envejable en la indústria dels espectacles en viu. Admirem des de fa molt els seus esdeveniments, especialment Sónar and Sónar +D, i confiem que aquesta col·laboració permetrà a la nostra plataforma beneficiar-se de sinergies úniques i reforçar el nostre posicionament al mercat. Esperem treballar amb els fundadors d’Advanced Music per desenvolupar tot el potencial d’aquesta unió”.
Superstruct Entertainment també va adquirir el 2017 al festival hongarès Sziget i ha entrat a l’empresa Elrow dedicada a l’organització de festes, els quarters generals de la qual estan també a Barcelona. Elrow està ja immersa en un vertiginós procés de creixement, i ven festes-espectacle que inclouen animació, decoració i programació musical a pràcticament tot el món, amb unes xifres de creixement que preveuen triplicar la facturació en només un any.
D’aquesta manera, Barcelona demostra que ha sabut crear en les dues últimes dècades un ecosistema d’empreses de primer nivell al sector de l’oci i l’entreteniment experiencial, empreses que han creat una oferta dinàmica capaç d’atreure l’atenció d’inversors internacionals. El següent repte és que aquestes marques creixin a escala global sense perdre la seva identitat original ni la seva vinculació amb la ciutat. Per als fundadors, s’ha fet realitat el somni de qualsevol emprenedor: rebre una injecció de capital que permeti un creixement i expansió incert per mitjans propis, a més de convertir-los de petits empresaris -que majoritàriament van començar des de la base del negoci- en triomfadors. No només en prestigi, també monetàriament.
