L’entramat de galeries que va albergar l’icònic Bulevard Rosa reobre la seva persiana reconvertit en una proposta que aspira a explicar Barcelona i les seves tradicions als seus visitants. Amb el nom White Rabbit-The Off Museum, l’espai vol explicar aquesta Barcelona a través de deu instal·lacions artístiques en 1.200 metres quadrats fins fa sis anys ocupats per boutiques de l’emblemàtica galeria comercial.
Substituint vestits, complements i bijuteria per escultures, sales immersives i instal·lacions lumíniques, l’espai canvia d’usos, però no d’impulsors. La família Vives, propietària del local en el qual se situava el Bulevard Rosa, està darrere del projecte, que ha tingut a Quique Vives al capdavant. Nét del promotor de les galeries comercials el 1978, ha explicat a The New Barcelona Post que White Rabbit és el producte de dos anys de treball dins de la família.
El germen del projecte va partir d’una visita en família a una experiència immersiva, després de la qual van constatar “la necessitat de fer algun projecte que promogués la cultura i, alhora, entretingués”, sense anar a extrems de propostes únicament culturals o centrades “en l’entreteniment i amb un contingut buit”. Amb aquesta idea, la família va començar a “buscar la balança entre totes dues coses”, i Vives la va trobar a través de la mirada dels seus amics estrangers que visitaven la ciutat. I és que tots ells coincidien a assenyalar que la coneixien millor quan la visitaven amb ell, ja que els donava la visió d’un local de la Barcelona més autèntica: “White Rabbit vol oferir una experiència com la de l’amic local que et revela els secrets de la ciutat”.
Amb aquest propòsit, els fills i néts del fundador del Bulevard Rosa, amb creatius de Summa Branding, van anar ideant el projecte que ha desembocat en la nova proposta. Amb un nom que fa referència al conill que condueix a l’Alicia de Lewis Carroll a un món màgic, l’han batejat com a off-museum perquè “trenca amb tot el que és un museu”: les obres criden a ser tocades, els visitants són convidats a ballar i, com no, poden fer-se les imperdonables fotos en l’era de la selfie.
Les oportunitats per a fotografiar i fotografiar-se durant el recorregut són constants, com també les ocasions per guardar el telèfon i parar atenció oblidant la pantalla. El recorregut comença amb una instal·lació que pretén traslladar al visitant a les festes de barri, i continua repassant tradicions catalanes com els capgrossos, l’ou com balla, els castellers, correfocs, la llegenda de Sant Jordi i Sant Joan, sense oblidar altres tradicions més contemporànies, com les festes nocturnes en sales barcelonines.
El modernisme i la Barcelona olímpica també es fan un lloc en aquest peculiar cau, que ocupa l’espai de la part de les antigues galeries que era propietat de la família. Així, no inclou porcions que ja són de pública concurrència a través de botigues i restaurants, tant al costat de Passeig de Gràcia com al de Rambla Catalunya, per la qual també es podia accedir a la trama de boutiques de les galeries.
Per tal d’explicar aquesta Barcelona als visitants, l’espai utilitza múltiples formats, que van des d’escultures, street-art i murals fins a un ampli ventall de tecnologies d’art digital, que inclouen realitat virtual, una sala immersiva, una instal·lació lumínica, una discoteca silenciosa i una infinity room a l’estil Yayoy Kusama. Totes elles estan signades per artistes vinculats a Barcelona, que inclouen La Fura dels Baus, Tvboy, Onionlab, Mina Hamada, Enric Planas, Carles Piera, Seeds XR, Vitamin Studio i Playmodes amb la col·laboració de Razzmatazz.
La llampant entrada al laberíntic recorregut, d’un vibrant groc i d’hipnòtiques llums de neó, capta l’atenció dels rius de transeünts que inunden Passeig de Gràcia. Alguns, miren; altres, s’hi aturen; altres, intenten entrar. Però hauran d’esperar fins dimarts que ve, quan es reobrirà la porta de les antiga galeries. Ho farà amb preus que oscil·laran entre els 13 i els 25 euros i amb grups de 15 persones, amb visites que podran allargar-se fins prop d’una hora i mitja. Amb aquesta proposta, la família Vives planteja arribar a uns 100.000 visitants en el primer any. Així ho explica el seu impulsor, que rememora el seu avi i “l’impacte” que va generar en ell. Aquesta reobertura de l’espai, segons Vives, representa un tribut al seu llegat. Un espai per dues propostes diferents, però ambdues travessades per una mateixa voluntat: la de “promocionar Barcelona” més enllà de la ciutat.
