L’Acadèmia del Cinema Català ha certificat l’èxit d’Alcarràs i l’ha coronada com a millor pel·lícula de l’any als Premis Gaudí. La cinta de Carla Simón ha estat la guanyadora d’una nit en la que també s’ha emportat l’estatueta a millor direcció, guió original, direcció de producció i el Premi del Públic. El protagonisme l’ha compartit amb Pacifiction, d’Albert Serra, que ha recollit el Gaudí a millor pel·lícula en llengua no catalana, a més del de direcció artística i fotografia. Un año, una noche s’ha erigit amb cinc guardons, entre ells, el de millor muntatge i guió adaptat. El palmarès també ha fet espai per a Suro, amb la millor direcció novella per Mikel Gurrea i distincions per als seus protagonistes, Vicky Luengo i Pol López.
Amb 14 nominacions, l’aval d’un 2022 de premis i èxit de taquilla, Alcarràs partia com a favorita de la nit i ha acabat fent bons els pronòstics. Fent de profeta a casa, la segona cinta de Carla Simón ha fet pujar els responsables d’aquest cant a la terra fins a cinc vegades a l’escenari de la sala oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya. La directora ha repetit, així, l’èxit de la seva primera pel·lícula, Estiu 1993, que també va brillar amb llum pròpia a la 10a cerimònia. En recollir un dels grans premis de la nit, el de millor guió, Simón ha dedicat les distincions als pagesos de les terres de ponent, que “persisteixen, són tossuts i valents” per continuar cultivant la terra en família, l’ofici “més vell del món”. “Ho tenen fotut, per això us demanem que compreu fruita i productes de proximitat i a les autoritats, us demanem que reguleu els preus de la fruita”, ha defensat Simón. De la seva banda, Arnau Vilaró –coguionista del film– ha celebrat el cinema com una cosa “màgica” que permet inventar “històries i mons diferents” i “connectar amb els orígens”.
L’igualava en nominacions Un año, una noche, la pel·lícula d’Isaki Lacuesta sobre l’atemptat a Bataclan –presentada, com Alcarràs a competició de la Berlinale–, un relat basat en el llibre Paz, amor y Death metal, del supervivient dels fets Ramón González. Precisament, la cinta s’ha emportat l’estatueta a millor guió adaptat –nova d’aquesta edició– per la feina d’Isa Campo, Fran Araújo i el mateix Lacuesta, a més de la de millor muntatge, música original per Raül Refree, millor so i millors efectes visuals. “Quan vaig llegir el llibre vaig pensar que això era inadaptable. Gràcies als protagonistes que ho van viure, que s’han lliurat a la pel·lícula”, ha agraït Isa Campo en recollir el primer dels guardons, informen Violeta Gumà i Pere Francesch, per l’agència ACN.
Un dels grans guardons de la nit s’ha decidit en la recta final, el de millor pel·lícula en llengua no catalana, que s’ha endut Pacifiction, d’Albert Serra, una categoria en la qual hi competien films aclamats pel públic i la crítica com Mantícora, de Carlos Vermut; La maternal, de Pilar Palomero; i Un año, una noche. La considerada com la pel·lícula més assequible de la cinematografia del director banyolí també ha estat distingida amb el guardó a millor direcció artística i la millor fotografia. Així ho expressava la productora d’Andergraun Films, Montse Triola, durant la gala, en què ha recordat que, malgrat que el film no estigui rodat en català, tot l’equip ho és. “No només volem treballar aquí, volem un cinema que vaig a Europa i al món perquè treballem amb un cinema del futur”, ha declarat.
‘Suro’ i ‘La maternal’ copen les categories interpretatives
En el capítol d’interpretacions, la gala ha tingut dos noms propis: Suro i La maternal. A més del guardó a millor direcció novella –categoria que s’estrenava aquest any–, l’òpera prima de Mikel Gurrea s’ha emportat el premi a la millor interpretació protagonista femenina per Vicky Luengo i la masculina per Pol López, personatges sobre els quals orbita el film.
De la seva banda, les dues actrius de La maternal, Ángela Cervantes i Carla Quílez, han marxat a casa amb una estatueta. La primera com a millor actriu secundària i la debutant i joveníssima Carla Quílez, que ja va rebre la Concha de Plata al Festival de Sant Sebastià, ha estrenat la categoria de millor interpretació revelació. Alex Brendemühl s’ha erigit amb el premi a millor actor secundari per Historias para no contar, del director Cesc Gay.
Los renglones torcidos de Dios, que partia amb vuit nominacions, ha acabat la nit amb dos premis, el de millor vestuari i el de maquillatge i perruqueria. El sostre groc, la cinta d’Isabel Coixet sobre els abusos a l’Aula de Teatre de Lleida, ha guanyat el Gaudí a millor documental i han recollit les mateixes supervivents amb un públic dempeus, mentre que Tadeo Jones 3. La taula maragda, d’Enrique Gato, l’única candidata a la categoria, ha pujat a recollir un premi que ja tenia assegurat.
Com a millor film europeu s’ha imposat el film dirigit i escrit per Alauda Ruiz de Azúa i protagonitzat per Laia Costa Cinco lobitos, una categoria en la qual hi competien La isla de Bergman, de Mia Hansen-Løve; La peor persona del mundo, de Joachim Trier; i Petite Maman, de Céline Sciamma. Girasoles silvestres, de Jaime Rosales, ha marxat amb les mans buides.
El curtmetratge Harta, de Júlia de Paz, s’ha emportat l’estatueta de la seva categoria, mentre que Sis nits d’agost, de Ventura Durall, ha estat distingit amb el premi a millor pel·lícula per a televisió.
Una gala ‘simfònica’ per reivindicar els oficis del cinema
L’actriu Llum Barrera ha estat l’encarregada de conduir la tradicional gala de l’Acadèmia del Cinema Català, que ha repetit emplaçament i tenia com a convidats prop de 1.300 persones.
Durant les tres hores que ha durat la cerimònia, que ha pivotat en bona part sobre la figura d’Agustí Villaronga, han passat per l’escenari de la sala oval del MNAC artistes com Queralt Lahoz, Judit Neddermann, Joan Dausà i Kelly Isaiah, amb l’acompanyament musical simfònic de l’orquestra Franz Schubert Filharmonia, dirigida pel mestre Tomàs Grau. Entre les cares populars que han entregat premis, destaquen els noms de Greta Fernández, J.A. Bayona, Marta Etura, Mago Pop, Lolita Flores, Darko Peric, Miki Esparbé, Brays Efe, Enric Auquer, Vicky Luengo, Rigoberta Bandini, Alizzz, Raquel García-Tomás, Miki Núñez o Lildami.
Un dels leitmotiv que han marcat la vetllada ha estat la defensa de dels oficis del món del cinema, des de la interpretació, la direcció i el guió fins a les professions tècniques com els responsables del so, elèctrics o departaments de producció, l’expressió que ha donat nom i sentit a l’anunci dels Gaudí i la campanya de comunicació que l’ha acompanyat.
Un minut d’aplaudiments en record a Villaronga
La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, ha reivindicat el llegat d’Agustí Villaronga en el discurs de la 15a gala dels Premis Gaudí. Per Colell, s’ha mort “un dels grans, el més gran no només del cinema català, sinó europeu i en majúscules”, una afirmació que ha posat el públic dempeus i aplaudint durant més d’un minut. El vicepresident de l’entitat, Carlos R. Ríos, ha pres llavors el relleu per reclamar que el cinema català no només visqui premis, sinó que continuï treballant per “cultivar l’imaginari audiovisual d’un país”. “S’ha de cuidar, adobar i allunyar-nos de monocultius i latifundis”, ha insistit.
En un any d’una “bona collita” per al cinema al país, en què les pel·lícules s’han internacionalitzat “com mai”, des de l’Acadèmia han reivindicat la necessària “simbiosi” de les produccions per fer que el cinema independent català “realci la veu al món” i el comercial “reforci la indústria”. “El públic ha de tenir tot tipus de cinema català i en català al seu abast”, ha afegit Ríos.
Qui també ha recordat el cineasta mort aquest diumenge ha estat el Gaudí d’Honor d’aquest any, Jaume Figueres. “Aquest premi no va ni a un crític ni un intel·lectual, sinó a un aficionat”, ha destacat, després de recollir el premi i de rebre els aplaudiments del públic. Figueras ha assegurat que si la collita del 2022 ha estat tan enriquidora, la del 2023 promet “moltíssim”.
