L’emprenedoria és un dinamitzador essencial de l’economia i un motor per a la innovació. Els emprenedors representen un actiu pel desenvolupament productiu però, per què emprendre? Amb quina finalitat? Per diners? Reconeixement? Per ambició? Són raons vàlides però, per a alguns, buides. Hi ha qui opta per emprendre per passió, i per a generar un impacte positiu en la societat.
Aquest ha estat precisament el tema que ha centrat les jornades Act for Impact que ha celebrat Entrepreneurs’ Organization (EO) recentment a Barcelona. En elles, prop de 200 emprenedors de 30 països han abordat la petjada que volen gravar en la societat. Conferències, tallers i experiències van animar els participants a generar aquest impacte positiu a través de transformar els seus negocis i a les persones que els envolten, començant per transformar-se a ells mateixos, per a acabar transformant el planeta.
Les jornades han inclòs conferències de referents en l’àmbit emprenedor, com el fundador d’EO, Verne Harnish; el sacerdot hindú, exmonjo i emprenedor Dandapani, i el chairman de Global Entrepreneurship Network (GENs), Jeff Hoffman, la xarxa del qual treballa amb emprenedors de 190 països. Van compartir les seves experiències amb els assistents, que també van participar en activitats, com la meditació activa de les sessions Suco. En elles, la meditació no es practica en quietud, sinó en moviment. I no un qualsevol, sinó el que suscita la música electrònica amb influències africanes. La trobada internacional d’emprenedors va incloure també sessions de ioga, sortides amb vaixell, castellers i recollida d’escombraria a la platja.
Malgrat la singularitat de les activitats i experiències, el plat fort de les jornades d’EO han estat les seves xerrades, pels seus ponents i per la trobada entre emprenedors que han representat. L’ambient a la sala de conferències ha distat del que habitualment es respira en simposis empresarials. Poques formalitats i corbates; complicitat entre els assistents i ambient distès. Obren la sessió amb una cançó composta per EO d’Holanda utilitzant intel·ligència artificial, i els assistents s’aixequen per a ballar, abans de rebre amb aplaudiments al següent conferenciant: el fundador de EO.
Harnish comença la seva conferència ressaltant la importància dels equips en les empreses, i la rellevància que l’emprenedor compti amb un capità que encoratgi a la resta de l’equip, sense que hagi de fer-ho ell mateix. I què és el que ha de fer el líder de l’empresa? Centrar-se en l’estratègia, i fer-ho fixant-se objectius “audaços”. Per a fer-ho, proposa utilitzar una eina: el seu One Page Personal Plan (OPPP). Consisteix en una taula mitjançant la qual s’estableixen metes en els àmbits de les relacions, la riquesa, assoliments i rituals personals. Aquests objectius es marquen per a períodes de 90 dies, un any i 25 anys, i s’identifiquen les accions que s’han de dur a terme per a aconseguir-los, i les que s’han d’evitar.
El fundador de l’entitat convida als assistents a reflexionar sobre els seus rituals, i després a compartir les seves consideracions amb la persona asseguda al seu costat. El que comença com un suau i tímid murmuri, als pocs segons guanya intensitat. Una cacofonia inunda la sala, en la qual els emprenedors intercanvien les seves reflexions i experiències. La multitud de diàlegs entre els assistents adquireix tal potència que Harnish no aconsegueix fàcilment recuperar el torn de paraula. Emprenedors fins ara desconeguts entre ells es conjuminen com a centenars de veus que comparteixen vivències i trajectòries.
Instimacy, la intimitat instantània
Connectar amb facilitat i de manera sobtada amb altres emprenedors és un fenomen habitual a EO. És una intimitat instantània. Instimacy, segons li diuen a l’organització. Però, a què es deu la facilitat amb la qual es genera aquesta connexió instantània entre pràcticament desconeguts? Al fet que els membres de l’organització comparteixen valors similars i interessos comuns. Aquesta instimacy es respira a la conferència de Harnish, que el fundador de EO tanca apostant per ser regeneratiu, i no resilient. El motiu? La resiliència implica una lluita per a mantenir-se viu, mentre que la regeneració porta a enfortir-se i créixer, segons ell.
Un exemple d’aquest creixement és el del chairman de Global Entrepreneurship Network (GENs), Jeff Hoffman. Explica davant els assistents que es va proposar sent un nen que viatjaria a 50 països. Amb els anys, va aconseguir una bona feina, però li impedia moure’s més enllà d’un cubicle. Viatjar va passar de ser un somni a un propòsit quan va deixar el seu lloc de treball i es va aventurar cap a l’aeroport sense destinació concreta. Va tornar sense haver pogut comprar cap bitllet, però amb una idea sorgida de les cues en els taulells, que li va portar a crear la que seria la seva primera invenció.
Hoffman va crear llavors les màquines de facturació automàtica. Amb elles, el propi viatger pot validar el seu check-in, i Hoffman va començar a viatjar a causa d’aquesta feina. “Dissenya el negoci que creï la vida que vols viure”, defensa davant els assistents, als quals proposa no perseguir la riquesa, sinó l’excel·lència. Al llarg de la seva carrera, Hoffman ha format part de startups com Priceline i Booking en l’àmbit de viatges, i ara és productor de Hollywood. Va ser estant sobre la catifa vermella quan va comprendre que volia més: es va proposar ajudar als altres a aconseguir també el seu moment de catifa vermella. Des de llavors, aposta perquè la pròpia riquesa contribueixi a millorar la situació d’altres persones: “El teu èxit és el miracle de l’altre”.
Focus i simplificació
Actuar des d’un propòsit va centrar la conferència que va impartir el sacerdot hindú Dandapani. Postula que és necessari fixar-se propòsits, principals i secundaris, i mantenir el focus sobre aquests, a través de la simplificació i del sacrifici. Per a acostar-se en la definició d’aquests propòsits, planteja un desafiament: imaginar que queden tres hores de vida i reflexionar sobre com s’invertirien. Així, la finitud de la vida representa un recordatori per a viure centrat en un propòsit. En aquest sentit, va proposar als assistents idear un pla a 300 anys vista. “Un pla més enllà de nosaltres mateixos” que inclogui l’impacte que es pretén deixar més enllà de la pròpia vida, segons el exmonjo
Les jornades, celebrades a l’Hotel W i a l’Esferic Barcelona, van incloure conferències també d’speakers com l’associat sènior d’Economics of Mutuality Solutions, Pascal Riederer; l’escriptora i mindset coach Florencia Andrés; el director global de Pedigree del grup Mars, Fabio Alings, i l’emprenedor Dilon Jearey. També van oferir xerrades l’expilot d’avions de combat i emprenedor Yarden Zilber, la inversora tecnològica i CEO de VIE People, Wendy van Ierschot, i el fundador de Learnlife, Christopher Pommerening, els tres membres de EO.
L’objectiu de l’entitat passa per oferir un espai “holísticament transformador” que tingui en compte el llegat, el propòsit i la salut
No obstant això, l’element diferencial de les jornades no radica tant en els seus ponents o el seu contingut, sinó en l’ambient i la interrelació entre els assistents. La intenció de EO és que “connectin amb ells mateixos, amb els altres i amb l’ambient”, segons l’expresidenta de l’organització a Barcelona Natalya Berdikyan, que va impulsar l’esdeveniment durant la seva presidència. Explica que l’objectiu de l’entitat és oferir una trobada “holísticament transformadora”, que tingui en compte aspectes com el focus, el llegat i el propòsit, sense oblidar elements com la salut.
Berdikyan destaca que les jornades s’han dissenyat per a oferir un ambient que doni espai a la inspiració i a la possibilitat de créixer professional i personalment, i intercanviar aquest creixement amb altres emprenedors. “Cuidar-nos física i mentalment junts, com una comunitat de suport, com una família”, segons la també membre de la Junta Global d’EO, en la qual lidera l’àmbit de la indústria de Salut i Benestar.
L’atracció de Barcelona
Les jornades estaven reservades exclusivament per a membres d’EO, però es van obrir a emprenedors barcelonins d’èxit i amb vendes anuals d’almenys un milió d’euros. Van acudir 15, que “van gaudir de la connexió amb altres emprenedors i de l’atmosfera” de l’esdeveniment, segons Berdikyan. Tant ella com diversos membres de la Junta de EO Barcelona estan convençuts que aquestes jornades motivaran a diversos dels seus assistents a plantejar-se un trasllat a la capital catalana, com ha ocorregut amb esdeveniments anteriors d’EO a la ciutat.
El fundador d’EO descriu Barcelona com un “epicentre de la innovació” i de la tecnologia
Harnish va ser un dels qui van optar fa anys per establir-se temporalment a Barcelona, després d’una trobada d’EO a la capital catalana. El fundador d’EO enalteix no sols el clima i la bellesa mediterrània de Barcelona, sinó també la “falta de solitud” que creu que la caracteritza. Lloa la facilitat de desplaçar-se per la ciutat a peu, i la descriu com un “epicentre de la innovació” i la tecnologia. Diversos dels membres d’EO Barcelona s’han establert a la ciutat en els últims anys, i alguns d’ells mantenen els seus negocis a les seves ciutats d’origen. Les noves tecnologies i les connexions amb altres urbs els permeten fer-ho. Importa el lloc des d’on s’emprèn, de quina manera es fa i, sobretot, per quin motiu i amb quin propòsit. Sovint establir aquest propòsit és la més àrdua de les tasques. Per a aclarir el focus, un pot plantejar-se, quin seria el seu propi moment de catifa vermella?
