Les empreses catalanes que volen conquerir l’espai

Quan tenim sort i veiem un estel fugaç al cel, en una nit sense núvols, pensem que estem assistint a un fenomen natural —els estels fugaços o meteors tenen el seu origen en els cometes, que van deixant al seu pas partícules a l’espai que es cremen quan entren a gran velocitat a l’atmosfera de la Terra—. Fins i tot, ens atrevim a demanar un desig o busquem significats metafísics en aquest miratge. Malauradament, moltes vegades el que estem veient no són trossos de cometes que s’han anat quedant pel camí sinó petits satèl·lits —creats per humans i enviats a l’espai— que, després de tres o quatre anys de servei, han arribat a la fi de la seva vida útil i cauen, entrant també molt ràpid a l’atmosfera i desintegrant-se.

Aquests petits satèl·lits o nanosatèl·lits orbiten a baixa altura, a 500 o 700 kilòmetres de distància de la Terra, i s’espera que revolucionin l’economia, impulsant un nou sector espacial, més barat i més accessible que el dels grans satèl·lits que dominava fins ara. L’anomenat nou espai permetrà obtenir més dades a partir de l’observació del planeta i desenvolupar nous serveis basats en tecnologies avançades. També servirà per a la integració de les xarxes de comunicació dels nanosatèl·lits i la tecnologia 5G, que suposarà disposar de cobertura homogènia per a l’Internet de les Coses (IOT) —continuïtat dels serveis també quan se surt de les ciutats— i complementar les capacitats i cobertures dels operadors mòbils. És per això que el Govern ha decidit crear l’Estratègia New Space de Catalunya, amb l’objectiu d’impulsar aquesta indústria d’alt valor afegit, que s’espera que generi 1.200 nous llocs de treball i 280 milions de facturació fins al 2025.

“És una oportunitat”, defensa el director de Tecnologia i Innovació a la Fundació i2CAT, Sergi Figuerola, una de les entitats que forma part de l’estratègia. “És un sector que madurarà ràpidament i s’obrirà una finestra d’oportunitat per als primers que es posicionin”, remarca. Per a Figuerola, Catalunya té un sector espacial amb diversos agents punters, com la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i l’Institut Cartogràfic, però assegura que de forma conjunta es pot ser “molt més fort”. En aquesta alineació d’interessos que busca el Govern per fer un salt qualitatiu i generar un ecosistema potent, empreses catalanes com Sateliot, Pangea Aerospace i Zero 2 Infinity estan cridades a liderar l’estratègia i consolidar la seva posició, a més d’animar a altres a sumar-se a aquest sector i instal·lar-se a Barcelona.

Sateliot i Open Cosmos

Sateliot, fundada i dirigida per Jaume Sanpera, vol crear una constel·lació de nanosatèl·lits en els pròxims anys. La companyia vol posar en òrbita un total de 100 petits satèl·lits entre 2021 i 2022, amb una inversió de 100 milions d’euros i la previsió de fer el primer llançament al març de l’any que ve des de Kazakhstan. Sateliot espera començar a facturar a partir de l’any 2022 i arribar als 350 milions d’euros el 2025. Per aconseguir-ho, ha completat dues ampliacions de capital, per un valor de 2,4 milions d’euros, i està immersa en una ronda per deu milions que vol tancar al primer trimestre de l’any que ve.

L’objectiu és utilitzar aquests dispositius espacials per oferir serveis de connectivitat d’IOT fora de les ciutats, on actualment aquesta cobertura no arriba. És a dir, per connectar entre si aparells com un camió que ha de comunicar constantment a una centraleta la temperatura o la humitat dels seus contenidors, també quan s’allunya d’entorns urbans. Sateliot donarà aquest servei d’extensió de cobertura a operadors mòbils —que són els que ho fan a les ciutats—, reduint costos gràcies a utilitzar estructures més petites com els nanosatèl·lits.

Sateliot vol posar en òrbita un total de 100 petits satèl·lits entre 2021 i 2022, amb la previsió de fer el primer llançament al març de l’any que ve des de Kazakhstan

És aquí on entra Open Cosmos, encarregada de gestionar missions espacials per empreses com Sateliot. S’ocupa des del disseny dels satèl·lits i els seus trajectes per arribar a l’espai fins al seu llançament i operar-los quan ja estan allà, fent que els que els contracten només s’hagin de preocupar per desenvolupar el servei que ofereixen, com recopilar dades o oferir serveis de connectivitat, segons assenyala el conseller delegat d’Open Cosmos, Rafael Jordà.

Creada el 2015 a Regne Unit, la companyia té satèl·lits en òrbita des de fa tres anys. Open Cosmos ha anat creixent i ha decidit tornar “a casa”, instal·lant-se a Castelldefels. Jordà va estudiar a la UPC, però va decidir començar el seu projecte a Regne Unit, on va veure que hi havia més facilitats per emprendre i innovar en el sector espacial. Ara, amb una plantilla de 50 empleats i vuit missions espacials en marxa, Open Cosmos vol ser pionera a Catalunya, desenvolupant l’estructura necessària per consolidar l’economia de l’espai. “Hi ha moltíssim potencial”, assegura Jordà.

Pangea Aerospace, “transportistes” de satèl·lits petits

El cofundador de Pangea Aerospace, Xavier Llairó, compara un tren amb un taxi per explicar quina serà la contribució de la seva empresa al sector espacial. Segons Llairó, per desplaçar-te d’un lloc a l’altre, un tren et surt inicialment més barat que un taxi, tot i que després has de complementar el trajecte amb altres mitjans de transport per arribar al destí final. D’altra banda, un taxi et pot sortir més car, però et deixa a la porta de casa. Pangea Aerospace està treballant per desenvolupar un microllançador reutilitzable per enviar nanosatèl·lits a la seva òrbita de treball —la seva casa—, sense haver de fer més trajectes de transbord, com passa ara, utilitzant generalment el mateix sistema que es fa servir pels grans satèl·lits. “Serem transportistes de nanosatèl·lits”, explica Llairó i assegura que la seva proposta ha de servir per reduir els costos d’accés a l’espai i encaixa perfectament amb les companyies que volen enviar constel·lacions de petits satèl·lits.

Per fer-ho, l’empresa barcelonina, fundada per un equip de sis persones el febrer de 2018, està desenvolupant una tecnologia que permeti la reutilització dels coets petits que s’utilitzen per llançar nanosatèl·lits i un motor amb una forma diferent a la que predomina actualment al mercat, que esperen que sigui més eficient, reduint el consum de combustible i augmentant la càrrega a transportar. No donen terminis de quan preveuen tenir-ho enllestit i prefereixen anar assolint fites. Ja van pel segon prototip del sistema de recuperació dels coets i lideren un consorci europeu per analitzar la seva reentrada a l’atmosfera. A més, després de dos anys fent simulacions amb el motor, el construiran i el provaran a Alemanya abans de l’estiu que ve.

Pangea Aerospace preveu començar a facturar a partir de l’any 2022 i es finança a través de subvencions i rondes com la que van tancar el 2019, per 1,2 milions d’euros. L’equip ja està formant per onze treballadors i esperen contractar més empleats entre finals de 2020 i principis del que ve.

Zero 2 Infinity

Una altra empresa que es dedica a “fer pujar qualsevol cosa” a l’espai és Zero 2 Infinity, però en el seu cas ho fan a través de globus i no coets —només els utilitzen si s’ha de llançar objectes a molta distància—. El fundador i conseller delegat de Zero 2 Infinity, José Mariano López-Urdiales, indica que aquest mecanisme és més barat i més ecològic que els coets perquè provoca menys soroll. Poden llançar de tot, des de sistemes de connectivitat o panells solars fins a una nina Barbie per fer promocions.

Sobre l’estratègia impulsada pel Govern, López-Urdiales lamenta que no s’hagi volgut potenciar aspectes en els quals Catalunya ja era líder, com en el transport amb globus aerostàtics d’aire calent amb l’empresa igualadina Ultramagic —va ser el primer inversor Zero 2 Infinity—, que assegura que permetria posicionar-se en la carrera mundial del turisme espacial. I és que López-Urdiales sosté que aquest tipus de globus tripulats poden pujar a una alçada suficient per “veure la terra amb els teus propis ulls des de l’espai com un astronauta”, model pel qual empreses d’Estats Units estan apostant.