Les organitzacions no són eternes, neixen, viuen i moren. En un entorn en què la mortalitat prematura de les empreses és un fenomen creixent on cada vegada la perdurabilitat és menor, és bo constatar que algunes resisteixen, tenen més de cent anys i encara estan en el negoci.
[dropcap letter=”E”]
ls arxius comercials de la família Egibi, són, segons esmenta David Landes a la seva obra The Invention of Enterprise, els primers registres documentals que es conserven de les activitats d’una empresa. Unes tauletes cuneïformes que narren la història empresarial de la Casa Egibi, dedicada durant cinc generacions al comerç en l’antiga Mesopotàmia.
Al Regne Unit, té la seva seu l’associació empresarial The Tercentenarians, un club que reuneix companyies familiars amb més de 300 anys d’història. La botiga Fortnum & Mason situada a Piccadilly, fundada l’any 1707, i la Whitechapel Bell Foundry, fabricant de campanes (1570), són alguns dels membres d’aquesta associació.
Les Hénokiens, creada el 1981 per Marie Brizard, està constituïda per 47 empreses familiars amb un mínim de 200 anys d’existència. El seu membre més antic és Hoshi Ryokan, establiment tradicional japonès considerat l’hotel més antic del món, que opera des de l’any 717.
A Espanya, segons dades de l’INE, existeixen en l’actualitat més de 3,4 milions de societats mercantils. El 16,3% d’empreses actives tenen més de 20 anys, mentre que el 20,8% té menys de dos anys. La vida mitja de les mercantils espanyoles està aproximadament entre 12 i 15 anys i cada vegada moren més aviat. Segons la darrera dada coneguda (2016) a Espanya hi havia 1.312.345 empreses amb assalariats. S’ha instal·lat en l’economia espanyola la destrucció creativa, popularitzada en el seu moment per Joseph Schumpeter al seu llibre “Capitalisme, socialisme i democràcia”: la innovació produeix una renovació constant del teixit productiu; nous productes destrueixen velles empreses.
Espanya té en l’actualitat al voltant de 100 empreses centenàries, lluny de les 800 existents a Alemanya i les 200 d’Holanda i França. Són empreses, moltes d’elles familiars, que segueixen estant presents, havent sobreviscut a les grans dificultats de l’Espanya del segle XX: pèrdua de les colònies, guerra civil, autarquia, entrada en La Unió Europea i els nous reptes de la globalització.
Però l’èxit o el fracàs de les centenàries no depèn tant de sobreposar-se a les condicions externes, que afecten totes les empreses, sinó de superar reptes de caràcter intern com la gestió empresarial, la successió, la innovació, la diversificació i la internacionalització. Aquests són factors clau del seu èxit i de la seva longevitat. Més de 30 d’aquestes companyies estan actualment associades a Foment del Treball: Baccardi, Codorniu, Freixenet, Font Vella, Miguel Torres, Vichy Catalán, Siemens, La Vanguardia… Algunes d’aquestes celebren aquest 2018 algun aniversari: Laboratoris Uriach, els 180 anys; i Gas Natural, els 175 anys.
El passat any 2017, diverses d’aquestes empreses van commemorar la seva fundació. A través de la informació bibliogràfica i documental que ens aporta l’Arxiu Històric de Foment del Treball, ens atansem als seus orígens:
AIGÜES DE BARCELONA (1867-2017) – Una història de 150 anys d’aigua
Manantial de Garraf/Canal de San Pedro de Casserras, 1899 (AFTN)
Constituïda a Lieja el 1867, Aigües de Barcelona va prendre la iniciativa a la fi del segle XIX d’aprofitar tots els recursos hídrics i crear una extensa xarxa de subministrament. Entre 1875 i 1880, obté la concessió per efectuar sondejos al terme municipal de Dosrius i Canyamàs, i entre 1879 i 1881, inicia l’explotació subterrània del marge dret del Besòs.
Col·labora en l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 tot subministrant aigua al sortidor instal·lat a la Plaça Catalunya i en l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, amb el subministrament d’aigua a la Font Màgica de Montjuïc.
Correspondència. Industrias Titan – Foment del Treball, 1931 (AFTN)
INDUSTRIAS TITAN (1917-2017) – Pinzellades d’èxit
Té el seu origen a “Floch, Albiñana i Cia.” (1882), dedicada inicialment al comerç de grans i posteriorment com a destil·leria de fàbrica d’alcohols. Al 1917 es constitueix la Societat Anònima Novellas. Al 1920 s’incorpora com a soci Joaquin Folch i Girona. Al 1934, Indústries TITAN presenta el seu primer esmalt sintètic.
ROCA CORPORACIÓ EMPRESARIAL (1917-2017) – Una Empresa Global
Anuncio. Potencialidad de la Industria Sidero-Metalúrgica Española, 1950 (AFTN)
Té els seus orígens a Tallers Roca S.A., petit taller de ferreria impulsat per Ignacio Soler: seran els seus besnéts, Àngela, José, Martín i Matías Roca Soler, els que el 1917 fundaran la primera fàbrica de radiadors per a calefacció domèstica i industrial d’Espanya. Més tard s’inicien en la fabricació de banyeres de ferro fos, aixetes i porcellana.
CAMBRA DE COMERÇ ALEMANYA PER A ESPANYA (1917-2017) – 100 anys d’història per recordar
Memoria Anual, 1911
Es va fundar el 1917 quan 40 empreses d’origen alemany van decidir crear l’Associació Econòmica Alemanya a Barcelona amb l’objectiu de fomentar les relacions econòmiques hispanoalemanyes i defensar els interessos de les empreses alemanyes establertes a Espanya.
Les primeres manifestacions d’empreses alemanyes a Espanya són de finals del S. XIX, ja que es generalitzen a la dècada de 1880. Les inversions es van concentrar en els sectors: químic-farmacèutic: BASF, amb representació a Barcelona des del 1878; Bayer, a Espanya des del 1884; Schering, des del 1885; Merck, des del 1888; Fabricació Nacional de Colorants, S.A., des del 1922; La Química Comercial i Farmacèutica S.A. (1925), IG Farben (1925); electrotècnic: AEG, amb seus a Madrid, Sevilla, Bilbao i posteriorment a Barcelona amb la Companyia Barcelonina d’Electricitat (CBE) al 1896 i Siemens; al sector de la banca: Banc Hispano Alemany, Deutsche Bank, Banc Alemany Transatlàntic; i en assegurances com: Albingia, La Mannheim, El Alto Rhin, La Victòria de Berlí i La Badense.
Les organitzacions no són eternes, neixen, viuen i moren. En un entorn en què la mortalitat prematura de les empreses és un fenomen creixent on cada vegada la perdurabilitat és menor, és bo constatar que algunes resisteixen, tenen més de cent anys i encara estan en el negoci.
[dropcap letter=”E”]
ls arxius comercials de la família Egibi, són, segons esmenta David Landes a la seva obra The Invention of Enterprise, els primers registres documentals que es conserven de les activitats d’una empresa. Unes tauletes cuneïformes que narren la història empresarial de la Casa Egibi, dedicada durant cinc generacions al comerç en l’antiga Mesopotàmia.
Al Regne Unit, té la seva seu l’associació empresarial The Tercentenarians, un club que reuneix companyies familiars amb més de 300 anys d’història. La botiga Fortnum & Mason situada a Piccadilly, fundada l’any 1707, i la Whitechapel Bell Foundry, fabricant de campanes (1570), són alguns dels membres d’aquesta associació.
Les Hénokiens, creada el 1981 per Marie Brizard, està constituïda per 47 empreses familiars amb un mínim de 200 anys d’existència. El seu membre més antic és Hoshi Ryokan, establiment tradicional japonès considerat l’hotel més antic del món, que opera des de l’any 717.
A Espanya, segons dades de l’INE, existeixen en l’actualitat més de 3,4 milions de societats mercantils. El 16,3% d’empreses actives tenen més de 20 anys, mentre que el 20,8% té menys de dos anys. La vida mitja de les mercantils espanyoles està aproximadament entre 12 i 15 anys i cada vegada moren més aviat. Segons la darrera dada coneguda (2016) a Espanya hi havia 1.312.345 empreses amb assalariats. S’ha instal·lat en l’economia espanyola la destrucció creativa, popularitzada en el seu moment per Joseph Schumpeter al seu llibre “Capitalisme, socialisme i democràcia”: la innovació produeix una renovació constant del teixit productiu; nous productes destrueixen velles empreses.
Espanya té en l’actualitat al voltant de 100 empreses centenàries, lluny de les 800 existents a Alemanya i les 200 d’Holanda i França. Són empreses, moltes d’elles familiars, que segueixen estant presents, havent sobreviscut a les grans dificultats de l’Espanya del segle XX: pèrdua de les colònies, guerra civil, autarquia, entrada en La Unió Europea i els nous reptes de la globalització.
Però l’èxit o el fracàs de les centenàries no depèn tant de sobreposar-se a les condicions externes, que afecten totes les empreses, sinó de superar reptes de caràcter intern com la gestió empresarial, la successió, la innovació, la diversificació i la internacionalització. Aquests són factors clau del seu èxit i de la seva longevitat. Més de 30 d’aquestes companyies estan actualment associades a Foment del Treball: Baccardi, Codorniu, Freixenet, Font Vella, Miguel Torres, Vichy Catalán, Siemens, La Vanguardia… Algunes d’aquestes celebren aquest 2018 algun aniversari: Laboratoris Uriach, els 180 anys; i Gas Natural, els 175 anys.
El passat any 2017, diverses d’aquestes empreses van commemorar la seva fundació. A través de la informació bibliogràfica i documental que ens aporta l’Arxiu Històric de Foment del Treball, ens atansem als seus orígens:
AIGÜES DE BARCELONA (1867-2017) – Una història de 150 anys d’aigua
Manantial de Garraf/Canal de San Pedro de Casserras, 1899 (AFTN)
Constituïda a Lieja el 1867, Aigües de Barcelona va prendre la iniciativa a la fi del segle XIX d’aprofitar tots els recursos hídrics i crear una extensa xarxa de subministrament. Entre 1875 i 1880, obté la concessió per efectuar sondejos al terme municipal de Dosrius i Canyamàs, i entre 1879 i 1881, inicia l’explotació subterrània del marge dret del Besòs.
Col·labora en l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 tot subministrant aigua al sortidor instal·lat a la Plaça Catalunya i en l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, amb el subministrament d’aigua a la Font Màgica de Montjuïc.
Correspondència. Industrias Titan – Foment del Treball, 1931 (AFTN)
INDUSTRIAS TITAN (1917-2017) – Pinzellades d’èxit
Té el seu origen a “Floch, Albiñana i Cia.” (1882), dedicada inicialment al comerç de grans i posteriorment com a destil·leria de fàbrica d’alcohols. Al 1917 es constitueix la Societat Anònima Novellas. Al 1920 s’incorpora com a soci Joaquin Folch i Girona. Al 1934, Indústries TITAN presenta el seu primer esmalt sintètic.
ROCA CORPORACIÓ EMPRESARIAL (1917-2017) – Una Empresa Global
Anuncio. Potencialidad de la Industria Sidero-Metalúrgica Española, 1950 (AFTN)
Té els seus orígens a Tallers Roca S.A., petit taller de ferreria impulsat per Ignacio Soler: seran els seus besnéts, Àngela, José, Martín i Matías Roca Soler, els que el 1917 fundaran la primera fàbrica de radiadors per a calefacció domèstica i industrial d’Espanya. Més tard s’inicien en la fabricació de banyeres de ferro fos, aixetes i porcellana.
CAMBRA DE COMERÇ ALEMANYA PER A ESPANYA (1917-2017) – 100 anys d’història per recordar
Memoria Anual, 1911
Es va fundar el 1917 quan 40 empreses d’origen alemany van decidir crear l’Associació Econòmica Alemanya a Barcelona amb l’objectiu de fomentar les relacions econòmiques hispanoalemanyes i defensar els interessos de les empreses alemanyes establertes a Espanya.
Les primeres manifestacions d’empreses alemanyes a Espanya són de finals del S. XIX, ja que es generalitzen a la dècada de 1880. Les inversions es van concentrar en els sectors: químic-farmacèutic: BASF, amb representació a Barcelona des del 1878; Bayer, a Espanya des del 1884; Schering, des del 1885; Merck, des del 1888; Fabricació Nacional de Colorants, S.A., des del 1922; La Química Comercial i Farmacèutica S.A. (1925), IG Farben (1925); electrotècnic: AEG, amb seus a Madrid, Sevilla, Bilbao i posteriorment a Barcelona amb la Companyia Barcelonina d’Electricitat (CBE) al 1896 i Siemens; al sector de la banca: Banc Hispano Alemany, Deutsche Bank, Banc Alemany Transatlàntic; i en assegurances com: Albingia, La Mannheim, El Alto Rhin, La Victòria de Berlí i La Badense.
