Empreses del ‘retail’ demanen una administració més àgil que comprengui el sector

Les administracions han d’intentar comprendre a les empreses alhora que agilitzen el seu funcionament i articulen una fiscalitat que tingui a l’empresariat en compte com un actor crucial per a l’economia. Aquestes són algunes de les demandes que han llançat representants del retail en una trobada de Comertia centrada en les Empreses amb ànima. La XXI Jornada Retail de l’associació ha comptat amb intervencions d’empresaris com Joan Font (Bon Preu) i Anna Sorli (Sorli), la medallista olímpica Ona Carbonell, l’expert en innovació Alfons Cornella i el metge i assagista Mario Alonso Puig.

“A vegades ens tracten com si fóssim delinqüents en potència”, i no com a generadors de riquesa i llocs de treball, ha sostingut el president de BonPreu sobre les administracions. Joan Font ha demanat que siguin més flexiblesi àgils, i una política fiscal que tingui en compte que les empreses generen rendiments futurs, i no que només busqui resultats pel present immediat. Al mateix temps, ha sostingut que les empreses han de posar-se en el lloc dels qui busquen feina i ser flexibles per adaptar-se a les seves necessitats.

En una taula rodona amb Sorli i el fundador de Dormity i president de Comertia, David Sánchez, Font ha demanat evitar llançar missatges com que existeixen drets sense tenir en compte els deures, i que “el treball és un càstig bíblic que, com menys es faci, millor”. En la mateixa línia, Sorli ha destacat que s’ha perdut la tradició familiar de transmetre de generació en generació una empresa i uns coneixements. “Ningú busca l’estabilitat laboral”, sinó altres objectius, cosa que genera desafiaments amb resposta pendent. La presidenta de la cadena de supermercats ha coincidit en demanar a les administracions “que estiguin més prop de les empreses i que li ho posin tot més fàcil”.

Ona Carbonell anima a “ser inmune al que no aporta, vingui d’on vingui”, quan es tracti de crítiques que no sumin

Sorli ha defensat que l’ànima d’una empresa consisteix en allò que la identifica, i ha posat en valor la creació de la Fundació Sorli per a avançar en l’equitat de gènere en les empreses. I és que, “més enllà del compte de resultats, importa l’impacte positiu real en la societat” que genera una empresa, ha subratllat David Sánchez. El president de Comertia ha centrat les seves demandes a les administracions en la fiscalitat, i ha advertit que la societat col·lapsa si baixa la producció d’empreses i el consum de ciutadans a causa dels impostos. En una intervenció prèvia per obrir la jornada, Sánchez ha cridat a “recuperar la Barcelona cosmopolita amb ganes de menjar-se el món”. Per aconseguir-ho, ha assenyalat com a clau mantenir una determinada actitud, que inclou “passar de la queixa a la proposta”.

La medallista olímpica Ona Carbonell també té la concepció de la queixa com a eix central de la seva filosofia de vida. “Les bones es queixen, les millors s’adapten” és la lliçó que li va donar una de les seves entrenadores. L’esportista ha explicat que està creant una marca de roba de bany sostenible, i que està centrada també en conscienciar sobre les dificultats de la conciliació de l’àmbit de l’esport d’elit i la maternitat, en una “lluita per visibilitzar que es pot ser esportista i mare”.

Tant en aquestes noves metes com en la seva trajectòria com a nedadora, Carbonell aposta per aprofitar les adversitats i convertir-les en fortaleses. Així ho va fer el seu equip olímpic traient partit de la diferència d’estatura i pes de les nedadores, en lloc de lamentar-se per no donar una imatge més homogènia. De la seva experiència extreu també un altre aprenentatge: les crítiques són imprescindibles, però a vegades, no sumen. Davant aquests casos, ha animat a “ser immune al que no aporta, vingui d’on vingui”.

Les crítiques també han protagonitzat part de la xerrada de l’expert en innovació Alfons Cornella. El fundador de Institute of Next defensa aprofitar aquestes crítiques per a millorar, fins al punt que ha suggerit canviar les bústies de queixes per espais d’innovació. I és que veu crucial precisament innovar, i proposa fer-ho des de la rebel·lia i l’inconformisme. “Per què hem de ser rebels? Perquè hi ha altra gent en el món que ho és, que l’experimenta, i que està constantment fent proves per a canviar l’statu quo”, ha avisat. Cornella ha advertit també que la innovació i les grans idees parteixen en la majoria dels casos de l’experiència i del coneixement. “Encara que diguin que les iniciatives apareixen de sobte en un garatge, que pot ser, la veritat és que la majoria són fruit de persones amb molta experiència i que coneixen el mercat”, ha remarcat abans d’animar als assistents a atrevir-se a ser rebels.

Mario Alonso Puig avisa que els pensaments de l’ànima generen projectes, mentre que els pensaments de l’ego provoquen rivalitats

I aquesta rebel·lia és necessària per qüestionar-se la realitat per identificar elements que puguin millorar-la, però també per a portar a la pràctica aquestes idees. Així ho ha destacat el cirurgià i escriptor Mario Alonso Puig: “El que és difícil és executar”, ha avisat. “Moltes persones tenen bones idees, però cal tenir un nivell de convicció prou gran per a executar-les”, ha continuat. Alonso ha tancat la jornada amb un advertiment en positiu: els pensaments de l’ànima generen projectes, els pensaments de l’ego, rivalitats. D’aquesta manera, són l’ànima i la convicció en els valors i propòsits propis les que mouen a les empreses i, de manera inherent, les persones que les conformen.