En els darrers anys, he anat convidat al Godó unes quantes vegades però, ves per on, no he aconseguit veure-hi mai cap partit de tenis. De fet, ara que hi penso, no he arribat, ni tan sols, a veure les pistes del Reial Club de Tenis. Sempre em passa el mateix: de la copa i el canapè del village passo directament al menjador, el cafè sempre s’allarga i, quan me n’adono, ja faig tard a algun lloc i he de marxar volant. En fi, tampoc soc l’únic a qui l’hi passa, eh?
El Godó és ple de gent guapa fent-se fotos per l’Instagram a qui el tenis li importa un rave, però fan ambient. També hi abunden els senyors de corbata i les senyores de vestit jaqueta que fan negocis, sense fer cas tampoc dels dos nois en pantalons curts que, a pocs metres, van colpejant la pilota amb la raqueta. En aquest tipus d’esdeveniments sempre hi trobes gent interessant o, com a mínim, pintoresca. En una ocasió, em van asseure al costat de Jaime de Marichalar. Durant el primer plat vam intercanviar algunes cortesies, però quan un cirurgià plàstic que acabava de fer la cara nova a una celebrity i amb qui també compartíem taula el va alertar, mig de broma, que jo era periodista, Don Jaime va emmudir de cop.
Sense saber ben bé perquè, he acabat formant part d’aquesta troupe que, de forma més o menys regular, deambula entre safates de canapès i fa cua a la barra de gintònics d’inauguracions, presentacions, gales benèfiques… De vegades, tinc la sensació que sempre hi som els mateixos, tot i que no sigui del tot cert. El 2016, Massimo Dutti va obrir la seva flagship store a la Casa Ramon Casas del Passeig de Gràcia —per entendre’ns, on abans hi havia la Vinçon—. Vinga, cap allà: models, gent de la tele, esportistes d’elit… Tothom molt ben vestit i pentinat. Nivell. Ara una copa de xampany, ara un tros de jabugo, ara una gamba… Una vetllada estupenda, vaja.
Tothom molt ben vestit i pentinat. Nivell. Ara una copa de xampany, ara un tros de jabugo, ara una gamba…
Poc després, H&M també va obrir mega-botiga al Passeig de Gràcia i, és clar, també va organitzar una mega-festa. Vinga, cap allà, també. Recordo que, a diferència de Massimo Dutti, aquí em va sorprendre no conèixer-hi pràcticament a ningú. Tot eren nois i noies molt joves, per mi completament anònims, que no paraven de fer-se selfies. Em recordaven els personatges de “La Bola de Cristal”, amb els seus xandalls, maquillatges i pentinats dels 80. L’endemà vaig llegir a la premsa que eren alguns dels influencers més importants del món, amb milions de seguidors, i vaig pensar que m’estava fent gran i que, en aquella troupe, no hi pintava res.
Barcelona, com tota gran ciutat, té un calendari anual d’esdeveniments en el qual el MWC ocupa un lloc molt destacat. Durant els dies del congrés, les grans empreses telefòniques competeixen per quina organitza l’acte més fastuós en el lloc més emblemàtic per als seus milers de convidats. També és important el 080 Barcelona Fashion i totes les festes que organitzen les firmes de moda coincidint amb aquest saló.
Tot i això, el gran esdeveniment de l’any és la Gala People in Red organitzada per la Fundació Lluita contra la Sida del Dr. Bonaventura Clotet i que reuneix un nombre de famosos per metre quadrat excepcionalment alt per Barcelona. A la coneguda popularment com a Gala de la Sida és on veus els autèntics professionals del canapè. Persones que saben passar per un photocall sense semblar que estiguin davant d’un escamot d’afusellament i que queden bé a totes les fotos, encara que, en el moment del clic, s’estiguin menjant una torradeta amb un ou de guatlla amb sobrassada d’aquelles que regalimen.
Sens dubte, a Barcelona, hi tenim la mà trencada en això d’organitzar aquest tipus de saraus. Comptem amb agències especialitzades com l’Equipo Singular de Paco Caro, XXL, Interprofit o Mahala, per citar-ne només algunes, que els fan funcionar amb la precisió d’un rellotge suís. Perquè en l’organització d’un esdeveniment de petit o gran format s’ha de cuidar fins al mínim detall: ambientació, decoració, gastronomia, música, merchandising, RRPP, comunicació… Només d’aquesta manera esdevindran vetllades memorables al servei dels interessos d’empreses i institucions. En aquests esdeveniments, s’hi juguen la reputació i, per una marca, això ho és tot.
Sens dubte, a Barcelona, hi tenim la mà trencada en això d’organitzar aquest tipus de saraus
Quan parlem del món dels esdeveniments, parlem de milers de llocs de treball i de centenars de milions d’euros de facturació. Però també d’una forma de fer networking que difícilment es pot substituir per formats no presencials. Per tot això, en aquests temps convulsos de congressos virtuals i presentacions per Zoom, he volgut escriure una columna en defensa del canapè.
