Endesa converteix Barcelona en un banc de proves per al grup Enel

En els últims anys, la companyia Endesa ha treballat juntament amb l’Ajuntament de Barcelona en un pla de ciutat per impulsar l’electrificació de la demanda i donar resposta a les necessitats actuals i futures de la capital catalana. Aquest objectiu, que és clau per accelerar el procés de descarbonització i lluitar per combatre el canvi climàtic, va acompanyat d’un paquet d’actuacions que, només en els dos últims anys, suma una inversió de més de 90 milions d’euros.

Com a distribuïdora d’un servei essencial, les operacions d’Endesa serveixen per garantir el subministrament amb la construcció i renovació d’infraestructures i assegurar-ne la qualitat amb la incorporació de les noves tecnologies. Un propòsit, aquest últim, que passa per incrementar la digitalització de la xarxa elèctrica –en alta, mitja i baixa tensió— i avançar-se en preparar les infraestructures per afrontar la ciutat digital del futur.

El pla per acompanyar a la ciutat en el seu creixement i transformació “és molt ambiciós”, segons el responsable de l’àrea de distribució d’Endesa a Barcelona, Marcos Lalueza, que concreta que les actuacions necessàries previstes pel 2023 també estaran sobre els 40 milions anuals d’inversió.

Explica que la ciutat ha esdevingut una peça clau per fer la transició de la xarxa elèctrica actual a la digital de manera progressiva i guanyar així en seguretat i fiabilitat del servei a tots els clients.

Per volum, l’entramat elèctric barceloní és un “bon banc de proves de noves tecnologies que es dissenyen al centre de desenvolupament de la companyia a l’Avinguda Vilanova i que s’acaben exportant a la nostra matriu, la multinacional italiana Enel, que les implementa a d’altres països”, explica Lalueza.

Ho argumenta així perquè Barcelona és una ciutat que està apostant per la digitalització i que està en constant transformació amb noves àrees de planejament urbanístic i, per tant, la xarxa de distribució elèctrica és àmplia. Endesa té estesos 7.000 quilòmetres de línies per arribar a 900.000 punts de subministrament, gairebé la quarta part dels 4,2 milions de connexions existents a tot Catalunya.

Endesa lidera des de Barcelona el canvi en la operativa de les infraestructures i la xarxa elèctrica

“Des de Barcelona estem liderant el canvi en l’operativa de les infraestructures, amb una visió global per a la multinacional, per disposar d’una xarxa intel·ligent, el que anomenem smart grids, amb automatització, digitalització i intel·ligència artificial”, concreta. “Volem acompanyar el creixement i la transformació de Barcelona”, manifesta.

De l’alta a la baixa tensió

En aquest sentit, destaquen diverses actuacions. D’una banda, en les subestacions d’alta tensió s’està instal·lant sensors per al control remot i incorporant termografia online, una tecnologia per al manteniment predictiu-preventiu de les línies i sistemes de distribució elèctrica, ja que permet visualitzar els seus patrons de temperatura. Una de les últimes actuacions de renovació d’aquestes infraestructures s’ha fet a la subestació de Penitents, on s’han invertit 2,8 milions d’euros.

Endesa té al barcelonès un total de 24 subestacions, una part de les quals només donen servei a Barcelona, però d’altres estan situades en zones limítrofes amb altres municipis i donen servei compartits a més d’una població.

En el cas de la mitja tensió, el mallat elèctric compta amb 7.000 centres de transformació a Barcelona (uns 130.000 a Catalunya) i cadascun dóna subministrament a uns 200 punts de mitjana. En aquests moments, un de cada tres centres (35,7%, el doble de la mitjana estatal) ja està digitalitzat amb instal·lacions que funcionen amb telecomandament. Aquestes accions es van iniciar el 2016 i ja s’hi ha invertit gairebé 26 milions d’euros. Amb aquests sistemes s’ha aconseguit disminuir en un 20% el temps d’espera de l’usuari en la resolució d’una incidència o manca de subministrament.

Alhora, s’estan posant també sensors (ja s’ha cobert el 60% dels centres) per rebre informació de la càrrega que reben els transformadors i, per tant, conèixer la intensitat que passa per la xarxa. Això permet processar les dades i fer estadístiques històriques que dissenyar noves actuacions preventives. De fet, s’està treballant en noves funcionalitats per tenir més control sobre el frau elèctric i les sobrecàrregues, entre d’altres.

El sistema LARS, un avenç tecnològic

Aquests avenços han possibilitat el disseny i implementació del sistema LARS (Localització d’Avaries i Reposició del Subministrament) a Barcelona. És un sistema automàtic que en cas d’avaria funciona com un operador virtual i que, des del sistema mateix del Centre de Control (igual que farien els operadors humans), fa les maniobres que calguin a la xarxa per aïllar les avaries i reposar el subministrament en menys de tres minuts. LARS s’encarrega de gestionar els telecomandaments i farà molt més en el futur, asseguren a la companyia, ja que s’està treballant per integrar dades històriques, mapes d’obres als carrers i previsions metereològiques, entre d’altres.

Fent servir tècniques de Big Data i intel·ligència artificial per processar tota aquesta informació determinarà, en un futur no molt llunyà, noves formes de distribució de l’energia. D’aquí que aquestes tecnologies estiguin també pensades per a la baixa tensió, on aquest 2022 es duen a terme 140 actuacions repartides per tota la ciutat, que se sumen als 164 punts d’intervenció del 2021 per reforçar, ampliar i mallar encara més la xarxa.

Fer servir Big Data i intel·ligència artificial per processar informació determinarà noves formes de distribució de l’energia

L’existència dels comptadors intel·ligents també proporciona dades a la companyia. “Estem treballant en diversos sistemes que processin la informació que ens proporcionen per poder determinar el què i el com d’una avaria i també poder maniobrar a distància per resoldre incidències. En baixa tensió també ens caldrà implementar proves pilot a Barcelona, per descomptat”, assegura Marcos Lalueza.