La Casa de la Premsa és un dels palaus supervivents de l’Exposició Internacional del 1929. Es troba a Montjuïc, a la confluència de l’Avinguda Rius i Taulet amb el carrer de la Guàrdia Urbana i fa dècades que està tancat i amb problemes estructurals acumulats. Fa unes setmanes, l’Ajuntament de Barcelona, que és el titular de l’edifici, va anunciar l’enèsim projecte des que als anys 80 del segle passat va quedar definitivament en desús i reivindicat insistentment pels veïns del Poble-sec perquè se li donés un destí.
Ara sembla que hi ha una decisió que s’espera definitiva, i és que es destini a biblioteca. Fa només uns mesos es va parlar que esdevingués seu del Museu d’Arts Escèniques, actualment a l’Institut del Teatre. Aquesta possibilitat sembla ara descartada i s’estudia un altre edifici abandonat, l’antiga foneria de canons, a l’inici de la Rambla, per a la ubicació d’un equipament també llargament reivindicat, en aquesta ocasió pel col·lectiu teatral.
La Casa de la Premsa del 1929 és un edifici espectacular, sobretot al seu interior. Fou un encàrrec a l’arquitecte Pere Domènech i Roure, fill de Lluís Domènec i Montaner. Això explica algunes similituds arquitectòniques amb l’Hospital de Sant Pau, un dels cims de Domènech pare. Es distribueix en espais amplis, molt adequats per instal·lar una biblioteca. Una escala noble, una cúpula que permet l’entrada de la llum del dia i alguns elements del passat, com uns singulars escuts de Barcelona que li donen també personalitat.
Al seu dia, va ser un centre de premsa capdavanter, amb les darreres novetats en matèria de comunicació que van permetre als periodistes internacionals que van cobrir l’esdeveniment enviar amb comoditat i promptitud les seves cròniques i fotografies. Avui semblaria una tecnologia arcaica, però a principis del segle XX disposar de l’últim en servei de correu i telègrafs, cabines telefòniques, laboratori fotogràfic, biblioteca i despatxos i sales de reunions equipats per a la feina eren tot un luxe per als professionals. Fins i tot es van habilitar 13 dormitoris amb bany a la planta superior.
De fet, es va plantejar que després de l’exposició continués exercint funcions de centre de premsa i de promoció internacional de la ciutat, però no va passar. Inicialment, es va destinar a les oficines de liquidació de la mostra, i més tard es va cedir a la Guàrdia Urbana, que el va ocupar fins a la dècada del 1980. Des de llavors, 40 anys a la recerca de destinació.
Ara, la possibilitat que es converteixi en biblioteca del Poble Sec, a més d’equipament comunitari i veïnal, fa que es compti amb set milions d’euros per rehabilitar i adaptar l’edifici al seu ús nou. La idea és que es posi en marxa el 2029, quan es commemori el centenari d’un esdeveniment que, a més d’urbanitzar Montjuïc, va servir perquè Barcelona impulsés una gran transformació que va incloure la monumentalització de la Plaça Catalunya, l’obertura de la Via Laietana, les primeres línies de metro i la rehabilitació i construcció de grans edificis públics i privats, entre d’altres actuacions. Salvant les distàncies, a la seva època, l’exposició internacional va suposar una transformació global gairebé equivalent a la que sis dècades després es va associar amb els Jocs Olímpics.
En el marc de les previsions inicials, l’obertura de la nova biblioteca no suposarà el tancament de l’actual al carrer Blai. Així, el projecte contempla la convivència dels dos equipaments i que compleixi amb les ràtios de superfície bibliotecària necessàries per a un barri d’una mica més de 40.000 habitants.
Una de les complicacions arquitectòniques ha estat resoldre la unió de l’edifici amb l’actual seu de la Guàrdia Urbana, cosa que impedia, per exemple, que la futura biblioteca tingués la preceptiva sortida d’incendis. La solució serà eliminar dues estances de la planta baixa de la seu policial i, a canvi, sumar-hi una nova planta que compensi l’espai perdut.
Ara només queda creuar els dits i esperar que aquesta sigui la definitiva i per fi puguem gaudir d’un edifici que el 1929 va fer història.
