Alfons Cornella és físic i fundador d’Infonomia i Institute of Next. Ha dirigit més de 100 projectes d’innovació i ha escrit més de 35 llibres. També és un geni. Almenys aquesta és la sensació que m’ha quedat després d’esmorzar amb ell a casa seva, entre llibres i eines de bricolatge. El seu despatx sembla un antic garatge reconvertit en un laboratori d’idees. La seva fórmula de joventut és la curiositat igual a la felicitat i l’èxit. El seu últim projecte es titula Edgers i aprofundeix en la rebel·lia. Alfons Cornella es refà d’un mal dia al ritme de Bach i la Maria del Mar Bonet i diu que vol tornar aviat al seu racó de l’estany de Certascans al Pallars Sobirà. “Desaprenc, per tant, existeixo” és el seu gran lema tot parafrasejant la filosofia cartesiana. La seva és una relació molt particular amb el temps perquè segurament ha viscut més el futur que el present. Això sí, sempre tres voltes rebel. Que la força de la curiositat i la rebel·lia ens acompanyi!
— “Soc un home lliure, m’ha costat tota la vida ser-ho i encara no estic segur de si realment ho soc”, escriu al seu perfil de X.
— La llibertat és poder decidir què fas i escollir què vols fer. Això és molt difícil per una qüestió econòmica. Hi ha una etapa de la vida on només pots fer el que toca fins que pots dir que no.
— Aprendre a dir que no.
— Hi ha molta gent que ha de fer coses amb les quals no està d’acord fins al punt d’angoixar-se. Els anglesos d’això en diuen un trade-off que és una mena d’equilibri i intercanvi. Tens llibertat a canvi d’una altra cosa.
— Guanyar-se la llibertat.
— Aquest és el títol d’un llibre que vam escriure amb la Roser Batlle fa més de 10 anys. Era una reflexió dirigida als adolescents a l’hora de guanyar-se la llibertat. L’aspiració és fer allò que vols en cada moment i no és gens fàcil perquè ni tan sols un mateix sap què vol fer.
— Quina relació té amb el temps?
— Al llarg de tota la meva vida professional no he estat en el present. Segurament m’he atrevit massa. No soc ric ni ho seré mai perquè m’he atrevit a fer moltes coses que potser no hauria d’haver fet. És la mesura de l’èxit: arribar al final i que hagi valgut la pena.
“Al llarg de tota la meva vida professional no he estat en el present. Segurament m’he atrevit massa”
— Com podem mesurar l’èxit?
— Un amic meu em diu sovint que l’èxit es mesura per allò que pots explicar als teus nets. L’èxit és haver-se atrevit. La vida va molt de pressa i arriba un moment en què tot s’accelera encara més. Has d’aprofitar el regal del temps.
— Vostè ho ha aprofitat?
— Jo no he fet el que tocava, he fet el que creia que havia de fer. Com un llibre sobre la curiositat. La meva satisfacció és no haver treballat en el dia a dia, sinó aprendre del passat i tenir un peu en el futur. Pivotar en el temps ha sigut molt important.
— Sabia de petit que volia ser físic?
— Em vaig passar tota la infància dient que volia ser arquitecte, però va haver-hi un moment on vaig decidir que volia estudiar enginyeria de camins. Finalment, però, vaig fer física.
“Un amic meu em diu sovint que l’èxit es mesura per allò que pots explicar als teus nets. L’èxit és haver-se atrevit i aprofitar el regal del temps”
— -S’ha format també en Ciències de la Informació i Alta Direcció d’Empreses.
— Sí, volia aprendre a utilitzar la informació com a recurs estratègic en l’organització i convertir-ho en un avantatge. D’aquí va sorgir el terme Infonomia.
— L’any 2000 va fundar Infonomia com a font d’idees per a inquiets i innovadors.
— Recordo que estava un dia a casa, els meus fills ja dormien i jo em preguntava a què em dedicava. Estava a Esade envoltat d’economistes i vaig buscar al diccionari què volia dir Economia.
— Oikos Nomos.
— Oikos Nomos és gestió dels béns i jo em dedico a la gestió de la informació. Vaig estar als Estats Units a principis dels 90 i vaig tornar aquí coincidint amb les Olimpíades. Tenia una missió: fer entendre que la informació era una cosa molt important per a les organitzacions. No em vaig equivocar.
— Tornem a les arrels: Què és la innovació?
— Generar nou o millor valor per a algú. Trobar idees, exemples o tecnologies que donin resultat i que aquest resultat alhora doni noves idees. Fer girar la roda. El nostre model consisteix en idees, valor i resultats. La paraula clau és valor. S’ha d’entendre quina és la situació i com es pot millorar canviant el procés, la tecnologia o l’essència del producte i del servei.
— Com pot la innovació evitar ser un invent?
— És un invent si no hi ha acceptació o incorporació en el dia a dia de l’organització. És innovació quan el mercat ho incorpora.
“La innovació és molt important per canviar coses i fer-les una mica millor, però també hi ha molt teatre. El dilema d’explotació-exploració és crucial. Necessitem innovar, però, és molt més fàcil no fer-ho”
— Què ha après sobre el coneixement al llarg d’aquests últims 25 anys?
— Que la innovació és molt important i que hi ha una part del nostre procés que consisteix a canviar coses i fer-les cada vegada una mica millor. També hi ha molt teatre de la innovació. Molta gent en parla, però a vegades passen poques coses. És molt més fàcil explotar un negoci conegut que explorar-ne un de nou.
— Explorar vs. Explotar.
— El dilema d’explotació-exploració és crucial en la innovació. Qui mana a l’empresa? Qui explota el negoci sap el que s’ha de fer i com generar resultats. El futur, però, depèn de l’exploració. La dialèctica entre explotació i exploració no és equilibrada i de fet, temps i recursos són el principal problema de la innovació. Innovar no és una equació automàtica, has de tenir sort i que ningú més faci res similar al mercat. Necessitem innovar, però, és molt més fàcil no fer-ho.
— Quin és el cost d’oportunitat?
— No és una ciència exacta i no pots determinar quin serà el resultat. El risc de canviar és elevat. Tot canviarà dràsticament en els pròxims anys gràcies a la simulació. És la idea del bessó digital fent una rèplica en una màquina —software-.. i aplicant els canvis com si fos en una màquina real.
— El misteri de la simulació.
— La simulació del món industrial també existirà, per exemple, en el sector serveis on hi haurà una base d’avatars humans a qui fer diferents preguntes sobre el seu consum. La simulació redueix totalment el risc de la innovació. Dit això, ningú té garantit que si continua fent el que fa tindrà èxit en un futur.
— L’èxit passat no prediu l’èxit futur.
— PwC té un estudi global cada any que es presenta a Davos on entrevista milers de CEOs i els hi pregunta si la seva empresa serà viable o no en els pròxims 10 anys. El percentatge dels últims anys era del 40% i ara ja és del 48%. Sí, el 48% dels CEOs diu que la seva empresa no serà viable en 10 anys i això vol dir que els directius s’adonen que allò que funciona avui no té per què funcionar demà. Així doncs, la innovació serà un instrument de supervivència.
“El 48% dels CEOs diu que la seva empresa no serà viable en 10 anys. Així doncs, la innovació serà un instrument de supervivència”
— Innovar per sobreviure.
— El gran problema de la innovació és el risc i l’energia que s’ha de posar per demostrar el seu valor i superar el bloqueig natural de les persones a qualsevol novetat. El consultor William Bridges va demostrar que la gent no té por al canvi, sinó a perdre-hi. Aquesta subtilesa és fonamental. És molt important convèncer a les persones del valor de la innovació.
— “La innovació es troba en la mirada de les persones”, diu un altre consultor com Xavier Marcet.
— La persona sempre ha d’estar al centre, de la mateixa manera que la innovació ha d’estar centrada en l’usuari. El design thinking es basa en això i en entendre la trajectòria d’un client amb un producte (customer journey).
— Posi’m un exemple.
— Vas al cinema, però, que fas abans? Trobes una pel·lícula per Internet o per l’aplicació, decideixes quant temps tens per veure-la i si val la pena anar fins allà, penses si és millor veure Netflix des de casa, comprar o no l’entrada… Li hem dedicat molt més temps a convèncer altres humans que no pas a convèncer sobre el valor de la innovació. La psicologia és fonamental.
— Per què?
— Perquè la innovació no va de tecnologia o de processos, sinó de sintonies entre persones en una determinada situació. La innovació va de moments i de situacions. Aquest és el principal aprenentatge que he fet.
“La innovació no va de tecnologia o de processos, sinó de sintonies entre persones en una determinada situació. La innovació va de moments i situacions”
— Ha treballat molt al sector privat. És fàcil innovar des de l’Administració pública?
— Depèn molt de cada organització o de cada persona. Et poso un exemple: hi ha un institut de la Trinitat que és un dels deu millors de formació professional d’Espanya i és molt més innovador que algunes escoles concertades. Ara bé, les condicions en una Administració són difícils perquè no hi ha incentius per al canvi i no es mesuren els resultats.
— La famosa avaluació de polítiques públiques.
— La mesura d’un resultat en una empresa privada és facturar o tancar. L’Administració ha de donar servei als ciutadans, però, com mesura els resultats? Donarà un servei diferent o tancarà? És el contrast entre la vocació pública i voler ser de màxima utilitat en unes circumstàncies on no es gens fàcil innovar.
— Què més no funciona?
— Hi ha moltes coses del sistema polític que no funcionen. Una cosa és la política i una altra de ben diferent és l’Administració pública que ha de tenir un paper més rellevant a l’hora de marcar les discrecions a llarg termini. Hi ha molta feina per fer en política.
— Algun model a seguir?
— No aplaudiria el model xinès en molts sentits, però han sabut crear progrés i treure centenars de milions de persones de la pobresa extrema en poques dècades. La planificació a llarg termini mobilitza una gran quantitat de recursos i fan que passin coses. Una Administració pública que innovi? Sí, la xinesa.
— Què és el progrés?
— Això és el primer que hem de repensar. El concepte progrés s’ha construït des del segle XIX d’acord amb el creixement, el coneixement, la llibertat i diferents conceptes bàsics que avui en dia ja no són aplicables. És a dir, no podem créixer perquè sí, ja que el planeta té uns límits i de fet, ara s’ha de parlar més d’equilibri que de creixement. El coneixement canvia radicalment el futur.
“Llibertat o dignitat? Hem de repensar el progrés. El coneixement canvia radicalment el futur”
— Què coneixem del futur?
— Hi ha màquines que començaran a fer coses que fins ara només feien els humans. La competència serà bestial i la distància científica entre països serà enorme. Tot s’anirà sofisticant cada vegada més. La paraula llibertat entrarà en crisi en els pròxims anys versus la dignitat.
— Lliure dignitat o digna llibertat?
— La gent voldrà llibertat o dignitat? Dit d’una altra manera, voldrà llibertat sense dignitat o dignitat sense llibertat? Tot això sona molt malament, però estic convençut que formarà part de la redefinició del progrés a llarg termini. La ciència, la tecnologia i la col·laboració publicoprivada també s’han de tenir en compte. Hem de posar tots els recursos per tirar endavant.
— Quina mena de recursos?
— S’ha d’alinear el sector públic i privat perquè la ciència serà molt més cara. Si no tens ciència ho hauràs d’importar tot i no jugaràs cap paper. Si vols ser un país amb serveis de primera has de tenir una economia de primera i això requereix ciència i tecnologia de primer nivell gràcies a la col·laboració publicoprivada. Encara no hem arribat a aquest discurs. L’essencial és saber quin volem que sigui el model econòmic i social de cara al 2050 per poder garantir llavors una bona qualitat de vida dels ciutadans.
— Es fa difícil pensar que el sistema actual de partits pugui tenir visió política a llarg termini.
— Pels polítics, però no per la política. Depèn de la qualitat i la voluntat de servei públic a l’hora d’arribar a pactes per a l’educació i la salut. Ho tenim molt malament si ens domina el partidisme de curt termini en comptes d’un model occidental d’economia de mercat basat en el progrés de les persones i les idees a llarg termini.
— Com es construeix aquest model?
— S’ha de construir no sobre la imposició d’un futur com seria el model xinès, sinó sobre el debat del progrés a llarg termini. Ara bé, aquí debatem sobretot del curt termini. Per exemple, què fem amb la diversitat d’origen de la població de cara al 2050? Tenim una dificultat estructural a l’hora de combinar el llarg termini amb l’empenta del curt termini de les empreses perquè ningú pensa en el llarg…
— El seu últim projecte és Edgers. Què és la rebel·lia?
— La rebel·lia és considerar que les coses no han de ser com són perquè sí. És una posició de qüestió respecte a tot allò que es dona per fet. Call to question. És preguntar-se si això ha de ser realment així o si es poden fer les coses d’una altra manera. És qüestionar l’statu quo.
“La rebel·lia és una força positiva que qüestiona l’statu quo a través del futur”
— “Definir noves regles de joc”.
— El problema de la rebel·lia és que hi ha algú a qui segur que li molesta perquè posa l’statu quo en qüestió.
— Una lluita de poders.
— El model social actual no s’adapta a les noves circumstàncies. Tenim empreses gestionades de forma jeràrquica i les generacions joves volen funcionar d’una altra manera. La tecnologia permet ser molt més àgils. La rebel·lia és una força extraordinàriament positiva que permet posar en qüestió allò que ja no funciona.
— Què funciona?
— No es pot resoldre el futur amb les eines del passat. L’investigador alemany Otto Scharmer ho explica molt clarament. Hem de buscar la solució en el futur i per això, necessitem rebels que diguin com els agradaria que fos un sistema polític d’aquí a 20 anys.
— Prospectiva estratègica.
— Buscar la solució en el futur i portar-la cap enrere. Hem d’estar molt atents als rebels que ja estan fent canvis i que proposen coses molt diferents. És fonamental entendre la rebel·lia en termes de futur. Necessitem milions de rebels.
— Un dels grans aforismes de Jorge Wagensberg diu que “canviar de resposta és evolució, canviar de pregunta és revolució”.
— Aquest és un encertadíssim aforisme de Wagensberg. Es tracta de canviar les preguntes. En el documental d’Edgers entrevistem un empresari mexicà que diu que els empresaris ja tenen noves formes de respondre, però el que no saben encara és que les preguntes ja han canviat.
“Els líders de demà no es defineixen per l’individu, sinó per l’equip. Un líder ha de tenir rebels però també gent audaç capaç de convertir la rebel·lia en una realitat”
— Noves preguntes i velles respostes.
— Hem de saber quines són les preguntes d’avui. Els rebels es fan preguntes que ens poden ajudar molt a fer una transició cap a un nou model de societat.
— Com ha de ser el líder de demà?
— Els líders de demà no es defineixen per l’individu, sinó per l’equip. El lideratge és en equip i nosaltres proposem que tinguin equilibri. És a dir, un líder ha de tenir rebels però també gent audaç capaç de convertir la rebel·lia en una realitat. Parlem de gent molt resolutiva que faci que les coses passin i gent molt oberta a la tecnologia.
— Sense tecnologia…
— Sense tecnologia no hi ha res. La tecnologia no és una anècdota, és absolutament transcendental. Així ho demostra la intel·ligència artificial. Els líders de demà tenen un equip capaç de connectar, formar ecosistemes i generar aliances amb organitzacions.
— El poder de les aliances.
— Saber treure el màxim partit al talent. Un bon equip sap que s’ha d’adaptar de pressa al seu voltant i que pot dissenyar el seu futur molt més enllà de la mera adaptació. Primer, m’adapto perquè el mercat m’ho demana i després, construeixo el meu futur gràcies a les trajectòries de simulacions de muntanyes de dades. La decisió llavors no és adaptativa, sinó definitòria de cap a on vull anar.
— Camins és el títol de la mítica cançó de Sopa de Cabra.
— És un canvi transcendental en la història de la humanitat. Resulta que ara m’és igual d’on vingui el vent perquè jo vull anar cap allà. La ciència i la tecnologia m’ajuden a determinar, decidir i dibuixar el meu futur en funció de totes les dades que tinc al meu voltant i que avui encara ni m’imagino. Per entendre’ns, el futur que decideixo és el que he dissenyat.
“Governar és impossible si no gestiones tot el flux de dades. Com podem tenir la supèrbia de dir que som una civilització quan hi ha tantes guerres i tanta misèria? El meu somni és que entrem a la història”
— Com ens poden ajudar les dades?
— Necessitem un govern d’IA que determini què s’ha de fer a partir de les dades. Governar és impossible si no gestiones tot el flux de dades. Com podem tenir la supèrbia de dir que som una civilització quan hi ha tantes guerres i tanta misèria? El meu somni és que entrem a la història. És impossible que estiguem sols a l’univers, però segur que els aliens no es posaran en contacte amb nosaltres fins que no entrem a la història. És a dir, fins que ens desenvolupem com el que realment podem ser. Amb la misèria actual no és atractiu venir aquí.
— Quin impacte pot tenir la IA a les nostres vides?
— No té res a veure el que tenim ara amb el que tindrem. Chat GPT encara té alguns errors i al·lucinacions. El més important és el potencial d’augmentació de la capacitat mútua d’humans i de màquines.
— Fer créixer els humans fent créixer les màquines?
— Com a humà podràs fer millor la teva feina amb eines d’IA i al mateix temps això permetrà a la IA ser millor. El futur és exponencial. Per exemple, un metge podrà diagnosticar molt millor un càncer de pulmó gràcies a la intel·ligència artificial.
— Quin és l’horitzó?
— És totalment incert, però quin futur volem que hi hagi? Imagina’t que hi ha una Facultat de Medicina que decideix formar els metges amb un assistent d’IA. Aquesta és una eina de transformació molt potent.
— Chat GPT ja està dissenyant un nou futur?
— GPT vol dir tecnologia de propòsit general com l’electricitat o el vapor en el seu moment. La IA serà el mateix perquè s’aplicarà en múltiples coses i el gran repte és com ho utilitzem per fer millor la nostra feina i el nostre món. Farem altres feines? Segur. Es deixaran de fer coses? Segur i possiblement millor. El gran repte és fer que la repercussió en el conjunt de la humanitat sigui positiva.
— Consciència i ètica en tecnologia. Estem simulant tots el futur que volem o alguns ja l’han escrit per nosaltres?
— És molt difícil controlar els egos que estan en joc. Hi ha una competència mundial per aconseguir la primera eina d’intel·ligència artificial universal i aparèixer així als llibres d’història. Tot això s’ha de regular, però serà molt difícil fer-ho. Per exemple, Sora canviarà la feina de guionistes i actors, tot i que pot ser que la població determini que no ho vol.
“Espero que abans del 2049 hi hagi una revolta dels humans. Haurem fracassat si les màquines tenen psicologia. Els humans potser no existim d’aquí a 100 anys”
— Sona a distopia d’Orwell i Huxley.
— Espero que abans del 2049 hi hagi una revolta dels humans. Sembla ciència-ficció, però estic convençut que hi haurà tensió i conflicte entre una part de la població que queda precaritzada i una altra a qui li surt molt a compte utilitzar la IA. Ni la renda universal podrà resoldre aquest problema.
— Tornem a la dignitat i la llibertat.
— Exacte. N’hi ha prou amb la dignitat econòmica per ser un humà? Crec que no. No ens podem imaginar els horitzons de canvi social de les properes dècades com a conseqüència d’aquesta revolució tecnològica que no es va viure ni amb la revolució industrial.
— Tornem a la revolta.
— A mi em costa d’entendre la paraula conflicte amb una màquina. Els humans som complicats i haurem fracassat si les màquines també ho són i tenen psicologia. D’aquí a 100 anys potser ni existim. La pandèmia que hi ha hagut pot ser una broma respecte d’altres pandèmies extremadament letals i que no siguem capaços de respondre.
— La força de la natura.
—El científic Vaclav Smil és un dels autors preferits del Bill Gates i diu que el Yuval Harari no té en compte la força de la natura que els humans no podem controlar. La nostra existència pot acabar amb un esteroide. Hem de treballar la transformació en les pròximes dècades perquè d’aquí a 100 anys no sabem què pot passar. Per exemple, podem ajudar a millorar la qualitat de vida de la gent gran amb robots que els hi facin companyia.
“Hem d’incorporar el futur en el nostre discurs i el nostre llenguatge”
— Què és important de cara al futur?
— Hem d’incorporar el futur en el nostre discurs i el nostre llenguatge. Ara mateix sembla que parlar de futur sigui ciència-ficció i no és així, el futur ha de ser una reflexió a mitjà i llarg termini. L’empresària Cecilia Tham diu que “el futur no és un luxe”.
— Molt bo: “El futur no és un luxe”.
— La llengua futur és molt important pels polítics i també pels empresaris. Què passarà? El futur no és només una circumstància que no podem controlar i podem fer coses perquè vagi millor. Com el canvi climàtic, per exemple. Tenim tecnologia per millorar-ho, una altra cosa és que vulguem fer-ho. La ciència ens permet predir què passarà i és un canvi transcendental en la història de la humanitat que ens permet fer prediccions.
— Què més ens depara el futur?
— Arribarà l’esteroide? Potser sí, però el futur s’hauria de convertir en part de la nostra vida en el moment que es pugui predir i actuar en conseqüència. Parlem poc de futur.
“Que Barcelona existeixi és bo per al món i hauríem de construir una narrativa per explicar-ho. La ciutat ha d’enviar reptes al món i portar la millor gent del món per parlar-ne”
— Com veu el present de Barcelona?
— Barcelona no s’adona de quin rol té al món. Tothom coneix la nostra ciutat i això és bestial. Barcelona sona molt i té un actiu fonamental de narrativa que s’ha de renovar. Què és la ciutat i què representa al món?
— Què és Barcelona i què representa al món?
— Vaig estar en un grup de treball i vaig comentar la següent idea: Que Barcelona existeixi és bo per al món i ho hauríem de saber explicar. Fer-ho realitat. Barcelona és una ciutat atractiva per a milers de joves que venen a treballar-hi, és un entorn on es poden crear moltes coses com les més de 2.500 startups que hi ha. És fantàstic si els joves marxen i després tornen. La narrativa de ciutat ha de ser ambiciosa, atrevida i assertiva.
— I tres voltes rebel, com la poeta Maria-Mercè Marçal.
— I rebel! La ciutat ha d’enviar reptes al món i portar la millor gent del món per parlar-ne. No parlo de refer el fòrum de les cultures, però sí generar les preguntes i les condicions per parlar-ne amb els grans experts. Barcelona té una situació immillorable per atraure talent puntual o permanent.
— Fem-ho, no?
— El problema de la ciutat és que ni des del sector públic ni des del sector privat es posen els recursos per tal que Barcelona sigui capital d’una narrativa del món. Si parles amb les persones que fan coses interessants aquí et diran que no hi ha prou diners. El que aquí es fa amb un milió d’euros, a Boston se’n destinen 100. La manca de recursos per reinventar el món és un drama.
— La narrativa barcelonina ha d’anar més enllà dels Jocs Olímpics del 1992.
— Les startups en són un bon exemple. La narrativa dels Jocs Olímpics està molt bé, però hauria de ser substituïda per una nova narrativa que consisteix a fer les preguntes per reinventar el món. Tenim la gran sort que Barcelona és atractiva. I sí, el món és millor perquè Barcelona existeix.
— Ens ho hem de creure més i fer lluir la nostra estimada ciutat.
— Hi ha coses que ens fan molt mal com la poca capacitat de parlar llengües. Passarien més coses si la gent que ha de definir el futur de Barcelona també parlés anglès. Dit d’una altra manera, el nostre nivell de projecció cap a l’exterior queda afeblit pel mal domini de les llengües. Hi ha gent molta bona que no pot anar a Londres o Nova York a explicar què fa, però si ho penses s’estan fent projectes bestials en computació quàntica a només 100 metres de casa.
— Computació quàntica a la Barceloneta?
— Fa uns anys vaig fer una proposta al Santa Mònica per ensenyar al món que Barcelona no és només Gaudí. La idea era que els turistes veiessin que aquesta ciutat també té empreses, art i innovació. Que és una ciutat viva i aprofitar el Santa Mònica per explicar què fem i com responem el món des de Barcelona. La idea era que el Santa Mònica fos l’intercanviador entre la ciutat i el món.
— Barcelona és poderosa, cantava Peret.
— És el treball de la narrativa poderosa de la ciutat per aprofitar aquesta atracció natural i convertir-la en un motor del món que és perfectament possible. S’ha de promoure gent que tingui aquest mindset i posar-hi molts recursos. Hi ha un sector privat que té molts diners i no sap on posar-los més enllà de les fundacions d’art.
“S’ha de canviar el model d’Administració i orientar-ho al futur”
— Ens falta més i millor col·laboració publicoprivada?
— S’ha de canviar el model d’Administració i orientar-ho al futur. Malament anem si l’Administració només administra el present i no té un vector que sigui atrevit cap al futur. També hi ha d’haver una fiscalitat que ajudi. Si la societat civil també ho vol incorporar, benvingut sigui. La clau seria que el sector públic hi posés tants o més recursos que el privat.
— Quin paper ha de tenir la societat civil en la Barcelona del futur?
— Hi ha un problema que és que els prohoms de la ciutat volen ser invisibles. La gent que fa diners amb les iniciatives tecnològiques podria reinvertir-ho aquí. El model hauria de ser com l’americà: fas diners i els tornes a invertir en iniciatives per a la ciutat. De moment, aquí n’hi ha quatre que han fet diners, molts n’han perdut i molts en guanyaran.
— Posi’m algun exemple més.
— L’antic CTO de Microsoft Nathan Myhrvold ha posat molts diners en una empresa que es diu Intellectual Ventures que inverteix en molts científics bojos d’arreu del món. El fundador de BlackBerry Mike Lazaridis va impulsar el Perimeter Institute en física punta. L’ICFO és l’única excepció una mica similar que tenim aquí. Andreu Mas-Colell ha sigut clau en la història de Catalunya perquè va pensar que podíem fer coses de primer nivell des d’aquí i llavors va sortir l’ICREA i una estructura de centres i publicacions de primera línia. Ell hi va creure. Necessitem rebels.
— L’anterior entrevistat Ferran Ramon Cortés li fa les següents preguntes:
- Els joves marxen… Estem creant l’ecosistema adequat per retenir i estimular el talent?
— No, i és crucial fer-ho. Hem de posar-hi recursos, però també canviar fiscalitats. Alguns experts m’han dit que tornar aquí és un suïcidi fiscal perquè s’evaporaria tot el patrimoni que han fet fora. Hi ha raons òbvies de l’estructura fiscal que són tan importants com les mateixes raons per tornar.
“Catalunya està preparada per pagar un milió d’euros de sou l’any a un científic de primer nivell? Quan parlàvem del Messi ni ens ho plantejàvem”
— Incentius per tornar a casa?
— Ni incentius ni garanties. Un dia vaig sentir algú que deia: Catalunya està preparada per pagar un milió d’euros de sou l’any a un científic de primer nivell? Quan parlàvem del Messi ni ens ho plantejàvem. Si a un científic li pagues un milió d’euros t’aconsegueix projectes per 20 i 30 milions d’euros només de fons europeus. Imagina’t. Hem d’entendre que s’ha de pagar molt bé el talent i donar-li les condicions perquè prosperi. Per exemple, la Societat Max Planck d’Alemanya crea instituts al voltant de científics de primer nivell.
— Pensar en termes d’inversió i no de cost.
— Creiem en el futur? Si la resposta és sí llavors necessitem gent intel·ligent. Algunes anàlisis diuen que Barcelona necessitarà 150.000 persones d’alta qualificació en els pròxims 20 anys si volem mantenir el nostre estàndard de vida. No hi ha futur per a la ciutat ni per al país sense gent molt formada i d’alt nivell. És absolutament estratègic atraure i retenir talent d’alta qualificació i que ciència i indústria puguin combinar-se per fer productes i serveis de primer nivell.
“No hi ha salut sense curiositat. Deia l’escriptor José Saramago que “envelleixes quan deixes de ser curiós. La curiositat és una bona raó per aixecar-se cada matí”
- La curiositat és una assignatura pendent dels programes docents? De quina manera la podem mantenir viva durant tota la vida professional?
— M’he dedicat molt a la curiositat perquè és un dels grans temes de futur per l’aparició de la IA. Hem de treure el màxim partit a la imaginació i la curiositat és absolutament estratègica pel futur de l’educació. Les respostes tenen poc valor perquè les podran donar simulacions o màquines, però el més important són les preguntes que ara fan els humans. No hi ha salut sense curiositat. Deia l’escriptor José Saramago que “envelleixes quan deixes de ser curiós.”
— Això diuen de la gent gran…
— Una persona degenera quan deixa de ser curiós i ja no t’interessa res. El cervell i el cos es van apagant. Mantenir-se curiós i inquiet és una força molt important per a la teva salut mental. La curiositat és una bona raó per aixecar-se cada matí.
SET DE VIDA
- Referent: Ramon Folch per la seva serietat i rebel·lia
- Llibre: Hiperion, de Holderlin
- Pel·lícula: La flauta màgica, dirigida per Ingmar Bergman
- Cançó: ZerflieBe, Mein Herze de Bach i Pi de Formentor de la Maria del Mar Bonet
- Racó preferit: La pedra de l’estany de Certascan al Pallars Sobirà
- Lema de vida: Desaprenc, per tant existeixo. El pitjor que un pot fer és donar per fet el seu coneixement. Has d’estar disposat a desprogramar el teu cervell.
- Somni: Entrar a la història i deixar d’estar a la prehistòria. Aquest és el somni d’un bon amic japonès. La història començarà quan ja no hi hagi conflictes, cada persona es pugui desenvolupar i puguem millorar de forma col·lectiva.
