Aurora Catà: “La Copa de l’Amèrica ens ha ajudat a recuperar l’autoestima”

“El que no és una solució és l’immobilisme. Hem d’assumir que Barcelona és una ciutat global”. Aquesta és una de les màximes d’Aurora Catà, actual vicepresidenta de la America’s Cup Barcelona (ACE). Catà, que va liderar del 2020 al 2022 Barcelona Global, té una visió privilegiada de la ciutat. De les seves iniciatives i de la seva gent. La seva experiència empresarial és extensa. Va iniciar la seva trajectòria com a directora financera en Nissan Motor Ibèrica, ha estat directora general del RTVE i va ser consellera delegada de Planeta. És fundadora de la startup Content Arena i ha estat sòcia de Seeliger i Conde. Actualment, és consellera independent de Repsol, Banc Sabadell i Atrys Health.

— Vostè que té una perspectiva global: com veu Barcelona?  

— Sembla que estem recuperant la confiança en nosaltres mateixos. Si Barcelona vol, Barcelona pot. Tenim tot el potencial per arribar allà on vulguem. Només hem de voler arribar-hi. Els últims anys han passat moltes coses. Entre elles que uns kiwis han vingut a Barcelona i l’han escollit com a ciutat de la propera edició de la Copa Amèrica. Això ens ha ajudat a creure més en nosaltres mateixos i canviar-nos l’estat d’ànim. Si Barcelona vol, Barcelona pot. Hem d’aconseguir voler.

— I com es fa això?

— Autoestima. Creure que aquesta és, realment, una de les millors ciutats del món. I no només des d’un punt de vista d’ubicació, que és indiscutible, sinó també per la seva gent, per la seva capacitat històrica d’emprendre i crear. Sempre hem sigut inconformistes. Barcelona és una ciutat fantàstica per viure, per emprendre i per crear.

— Vostè sempre ha defensat aquesta ambició des de la col·laboració publicoprivada. 

— Justament, quan et parlava d’aquesta singularitat de Barcelona, la col·laboració publicoprivada n’és un grandíssim exemple. Barcelona no s’entendria sense aquesta col·laboració entre el sector públic i el privat. I l’hem de reivindicar, l’hem de valorar i l’hem de reconèixer. És un dels grans actius que tenim.

“Barcelona no s’entendria sense la col·laboració entre el sector públic i el privat. L’hem de reivindicar i l’hem de reconèixer”

— Des del Liceu fins a la Copa Amèrica passant per Fira Barcelona. 

— Exactament. És un dels fets diferencials. Històricament, Barcelona s’ha construït des d’aquesta perspectiva. Ha estat la nostra manera de fer créixer la ciutat. Per aquest motiu la societat civil de Barcelona és tan potent. Sempre s’ha organitzat i sempre ha col·laborat.

— I la Copa Amèrica n’és un dels resultats. En quin punt ens trobem?

— La Copa Amèrica està, en aquests moments, a tota vela. Estem molt contents després de Vilanova, la veritat. Vilanova ha sigut la primera regata preliminar. Crec que, malgrat els elements que no pots controlar, com el temps, ha anat francament bé i és un bon tastet del que vindrà a Barcelona. Tenim un equip de treball molt enfocat, molt ben alineat i treballant en plena sintonia, precisament, amb les administracions públiques, que va des de l’administració central fins a l’Ajuntament de Barcelona, passant per la resta d’institucions com la Diputació, la Cambra i la Generalitat. Tothom està molt il·lusionat. És un projecte on tothom hi està posant el millor d’ell mateix per un objectiu comú.

— Té la sensació que la Copa d’Amèrica ha estat un punt catalitzador? 

— La Copa Amèrica ha ajudat a fer aquest canvi. A fer-nos recuperar l’autoestima. Aquest orgull de ser de Barcelona. És trist que hagin de venir de fora per dir-nos-ho. Però quan venen de fora ens ho deixen clar: teniu la millor ciutat del món.

“Quan venen de fora ens ho deixen clar: teniu la millor ciutat del món”

— Copa Amèrica, noves fires i congressos, la Vuelta. Què ha passat?

— I el millor és que entre tots ens ajudem. De fet, el Mike Blackman i el John Hoffman, quan vam preparar la candidatura de la Copa Amèrica, els vaig demanar que escrivissin una carta explicant els motius pels quals havien escollit Barcelona com a seu de l’ISE i del Mobile. Perquè no ens oblidem que Barcelona no era la candidatura amb una oferta econòmica més gran. Era la tercera. Per tant, havíem de posar-nos, per dir-ho d’alguna manera, més guapos. I ells ens van ajudar molt amb aquestes dues cartes.

— Recorda què li deien les cartes? 

— No les recordo amb precisió, però una de les coses que deia el Mike Blackman és que aquí havia trobat una implicació institucional que li havia posat tot molt fàcil. I és que aquesta ciutat, una altra vegada, quan vol pot. El Mike, el John i, ara, el Gran Dalton estan encantats d’estar aquí.

— Últimament semblen el triumvirat de Barcelona. 

— Cert. I en el panorama internacional ens tornen a situar a primera divisió. Són tres esdeveniments que ens situen al món. Però, a banda, la Copa Amèrica té unes audiències milionàries. Estem parlant que en l’última edició es va tenir una audiència acumulada de quasi mil milions. Però ens convé tenir perspectiva històrica: Barcelona és l’única ciutat al món que haurà sigut seu d’uns Jocs Olímpics, d’un Mundial d’Atletisme, d’un Mundial de Futbol i d’una Copa Amèrica.

“Barcelona és l’única ciutat al món que haurà sigut seu d’uns Jocs Olímpics, d’un Mundial d’Atletisme, d’un Mundial de Futbol i d’una Copa Amèrica”

— I a què creu que es deu?

— No és una casualitat. Ara, però, s’ha de saber aprofitar l’oportunitat que representen aquests grans esdeveniments. Som un aparador global. Al final el més important que hem de fer és atreure talent. Aquesta és la nostra oportunitat de futur: Barcelona, ciutat del talent.

— Fem una mica en context: què ens espera l’any que ve a la Copa Amèrica?

— Primer: la Copa Amèrica és la Fórmula 1 del mar. Per tant, el primer que espera és molta emoció. Molta emoció esportiva, molta competència i molta capacitat de sorprendre. Però, a més, hi haurà un gran canvi a diverses zones de la ciutat. El Moll de la Fusta, per exemple, serà una zona on els fans podran viure, de primera mà, la competició. Les platges estaran obertes a tothom i s’hi instal·laran pantalles gegants on es podrà seguir el minut a minut. Hi haurà, per altra banda, tota una oferta paral·lela que serà com una gran festa que anirà acompanyant tot aquest esdeveniment esportiu.

“Aquesta és la nostra oportunitat de futur: Barcelona, ciutat del talent”

— Tornarem al clàssic del redescobrir el mar?

— És que, de vegades, els barcelonins el tenim una mica oblidat. Barcelona es va obrir al mar a les Olimpíades, sí. Però participar del que passa al mar, no és tan obvi. I la costa del litoral de Barcelona té un gran avantatge respecte a altres costes: guanya profunditat molt ràpid. De manera que els camps de regates es poden situar molt a prop de la costa. Per tant, aquest contacte visual que podràs tenir, a banda de les grans pantalles o del mòbil, li dona un gran atractiu. I el fet que les bases estiguin al Port Vell, que va ser una gran aportació del Port de Barcelona, dona a la competició un caràcter molt ciutadà. 

— I novetats?

— Moltes. Algunes ja les he dit. Però n’hi ha una de molt important: les primeres regates de dones de la Copa Amèrica. Això,  per sorprenent que sembli, no havia passat mai. Hi ha dotze equips que competiran en la competició dels joves, la Youth, i la Puig Women America’s Cup, que serà la competició de dones.

— Abans parlava dels mil milions d’audiència acumulada. Hi podem posar més xifres?

— La Fundació Barcelona Capital Nàutica, que és responsable de tot el llegat de la Copa, van encarregar a la Universitat Pompeu Fabra un estudi de l’impacte econòmic de tot l’esdeveniment. Aquest estudi el que diu és que en tindrà un impacte directe de 1.200 milions d’euros. Això significa el que es gasta directament l’organització, els equips, les administracions, etc. Pel que fa als llocs de treball: seran gairebé 19.000. I s’esperen més de dos milions i mig de visitants. Visitants que, com que les proves són de dimecres a diumenge, no vindran per unes hores, sinó durant uns quants dies. Un fet que, des de Barcelona Turisme i des de l’Agència Catalana de Turisme aprofitaran per crear  ofertes que vagin més enllà de la pròpia ciutat. Per tant, des d’un punt de vista de xifres, l’impacte serà un impacte positiu i molt important per Barcelona i per tot Catalunya. 

“Un impacte directe de 1.200 milions d’euros, gairebé 19.000 llocs de treball  i dos milions i mig de visitants”

— Ha nomenat el llegat. Quin és el llegat que deixarà tot això? 

— El llegat és molt important. Però s’ha de tenir en compte que Barcelona ja tenia les principals infraestructures fetes. I també s’ha de tenir en compte que els esdeveniments actuals el que primen és la sostenibilitat a curt, mitjà i llarg termini. Dit això: la Copa Amèrica ha estat un accelerador. Els projectes que estaven previstos al Port de Barcelona i a la ciutat s’estan accelerant per la Copa. Segon: hi ha un gran llegat pel que fa a les embarcacions sostenibles. De fet, aquesta edició de la Copa Amèrica serà un abans i un després en aquest avanç tecnològic. Tercer: s’està treballant amb les escoles per popularitzar la vela com un esport que es pot practicar de manera fàcil a la ciutat. Però bé, també hi ha un llegat, per mi molt important, que és immaterial. I aquest passa pel retorn de l’autoestima, la capacitat d’explicar a una audiència milionària què és Barcelona i, en definitiva, com deia al principi, captar talent.

— Algunes vegades el model dels grans esdeveniments s’ha posat en dubte a Barcelona.

— No hi ha regles d’or. Els grans esdeveniments ajuden a impulsar la ciutat. Sens dubte. Ens ajuden a accelerar moltes coses i  poden ser un motor de canvi. L’ISE, el Mobile, la Vuelta o la Copa Amèrica, per dir-ne alguns, són molt positius per Barcelona. Ara, tots els grans esdeveniments són positius? No necessàriament. Però a priori tot allò que ens projecti al món i ens ajudi a captar talent és bo per Barcelona. Però, evidentment, s’ha de tenir en compte tota la ciutadania. I s’ha de mirar com s’encaixen totes les peces.

— Parla molt de captar talent. Què vol dir això?

— La gran aposta de Barcelona, com altres grans ciutats globals, ha de ser pel talent. Poder atraure i retenir el talent. El talent creatiu, el talent investigador, el talent cultural, etc. El talent és realment el que pot marcar la diferència, a llarg termini, en aquesta ciutat.  I Barcelona és un bon lloc per venir a treballar, per venir a estudiar, per generar oportunitats, per invertir, per investigar, pel lleure, etc. 

“La gran aposta de Barcelona, com altres grans ciutats globals, ha de ser pel talent”

— Estar en un mercat global, però, pot implicar uniformitat i distorsions. 

— Hem de tenir la capacitat de gestionar-ho. L’immobilisme no ens porta enlloc. Hem de saber liderar les transformacions i els canvis tenint en compte que la realitat és global. Si volem ser una ciutat oberta i acollidora aquest és un dels nostres principals reptes. El que no és una solució és l’immobilisme. Hem d’assumir que som una ciutat global.