“Ens hem deixat imposar un model d'aeroport, un model de turisme i un model de ciutat 'low cost'”

Ens trobem amb Ernest Maragall a l’edifici Pier 01 del Tech Barcelona, un dels emblemes de l’ecosistema tecnològic i digital de la ciutat. Pugem fins al terrat de l’edifici des d’on s’albira tot el front marítim de Barcelona. Maragall, amb cara de murri i amb posat inquiet, es col·loca les mans per sobre dels ulls fent de visera mentre observa tot el litoral. El sol és intens. Repassa tots els edificis i deixa anar: “La millor peça de Barcelona, el seu front marítim, està expropiat per l’Estat”.

— Quina és la Barcelona d’Ernest Maragall?

— Barcelona, ciutat de coneixement.

— I això què vol dir?

— El concepte confereix caràcter a la ciutat. I en diversos sentits. Hem de controlar, desplegar, multiplicar i convertir en definició el nostre model productiu. Ha de ser un factor d’increment de la cohesió social, de disminució de les desigualtats, de valor afegit i de sous més alts. Però sobre la base d’unes decisions que hem de prendre. Algunes estan iniciades, però cal dur-les fins a les últimes conseqüències. Hem d’escollir en què volem ser referència. En què pot ser referència Barcelona.

— Té la resposta?

— Això s’ha de respondre des del subjecte col·lectiu que és Barcelona. Ara, hem d’acostumar-nos a prendre decisions i a fer-ho des d’un doble exercici: assumint el risc que comporta el lideratge públic i, al mateix temps, amb la complicitat de la realitat social, cultural, científica, etc. Hem d’acabar definint prioritats i oportunitats per esdevenir un nucli de referència europeu i mundial.

— Entrem en la concreció: en quins camps pot excel·lir Barcelona?

— En diversos. En les bioenginyeries, en la mobilitat intel·ligent o en l’audiovisual, per exemple. En tots aquells camps de l’economia que requereix un grau d’innovació i desenvolupament tecnològic. Barcelona pot ser referència d’innovació social i tecnològica.

— I què li falta per ser-ho?

— Li falta lideratge públic, determinació per arribar acords amplis i, sobretot, saber dibuixar un ecosistema clar, potent i ben relacionat. Què vol dir el Clínic més el Parc Científic? Què vol dir la Ciutadella del Coneixement més l’Hospital del Mar? Què vol dir el Hub Audiovisual a les Tres Xemeneies? Què vol dir la Vall d’Hebron més Sant Pau? Des de l’Ajuntament de Barcelona hem de contribuir a liderar aquestes sinergies. Sumar definició i risc.

“Barcelona pot ser referència d’innovació social i tecnològica”

— Falta lideratge o falta projecte?

— Hem de definir les prioritats que, després, es convertiran en projectes. I a més, hi ha un altre element imprescindible: no limitar-nos al terme municipal de Barcelona. Ens hem acostumat a ser competitius cada un de manera individual quan ens hauríem d’acostumar a ser superproductius conjuntament i que això sigui un factor multiplicador.

Ernest Maragall

— Sempre que es parla de la col·laboració, a Barcelona, s’acompanya de l’adjectiu publicoprivada. Vostè no ho ha dit.

— Hem d’anar més enllà. Jo parlava d’una aliança entre la ciutat i el país, entre l’Ajuntament i la Generalitat. Fins ara ens hem acostumat a considerar això com a dos poders paral·lels o, fins i tot, contradictoris. El que proposo és que això vagi junt. La primera sinergia a construir és entre la ciutat i el país. I, per tant, també amb els ajuntaments de l’Àrea Metropolitana. A nivell de transport, infraestructures, inversions, etc.

“La primera sinergia a construir és entre la ciutat i el país. I, per tant, també amb els ajuntaments de l’Àrea Metropolitana”

— Alguns han posat en dubte el model dels grans esdeveniments de ciutat, que també ho són pel país, com són el MWC, la F1 o esdeveniments de caràcter esportiu. Vostè creu que són un actiu?

— Ha passat el temps en què els esdeveniments generaven dependència. Ara els esdeveniments son part de la normalitat. Han de ser part, també, d’aquesta definició de prioritats i opcions.

— El turisme és una prioritat?

— Sí, però l’hem de governar. L’hem de conrear, l’hem de transformar i l’hem de qualificar. Barcelona s’ha de fer valdre. Hem de deixar de ser low cost. Ens hem deixat imposar un model d’aeroport, un model de turisme i un model de ciutat low cost. Hem de passar-ne pàgina.

— El seu model d’aeroport té tercera pista?

— Això que ens ho diguin els tècnics. És el de menys. Ara tenim l’oportunitat, gràcies a la iniciativa del Govern de la Generalitat, de mirar-ho tot amb un grau de llibertat molt més alt. No estem criticant, acceptant, rebutjant o matisant una proposta. Estem en condicions de fer-ne una de nova. Ara que tothom hi ha dit la seva posem-ho sobre la taula i, com a societat intel·ligent i madura, decidim quina és la solució, en termes de cost-benefici, més beneficiosa.

Ernest Maragall

— Una altra infraestructura bàsica: el port. Sovint es diu que viu d’esquena a la ciutat.

— El port és una peça fonamental per la ciutat. Al port hi ha molts terrenys que no són d’ús portuari i la prova és que donen lloc a debats com el de l’Hermitage, el del Liceu i d’altres. Per tant, la ciutat ha d’intervenir-hi tant com sigui possible. El Port ja té projectes i té una planificació, però no ens podem quedar simplement com espectadors. Ens hi hem d’implicar, ja que la vida econòmica, social i cultural de Barcelona també passa pel seu port. Ara: aquí hi ha un altre tema: el front marítim. Davant del port. Des del Morrot fins a Parc de la Ciutadella tenim una ciutat segrestada per edificis de l’Estat.

— Unes muralles?

— Unes muralles que són edificis de duanes, de correus, el de la delegació del govern, el de capitania, el del govern militar, etcètera. Quin ús té això ara? La millor peça de la ciutat, el seu front marítim, està expropiat per l’Estat. El que en altres indrets seria una de les meravelles d’atracció, d’activitat o de cultura està quasi buit. Quanta gent hi treballa en aquests centenars de milers de metres quadrats? I quina feina hi fan? Controlar el país? Que el controlin des d’una pantalla a la Moncloa. Aquest és un gran projecte de la ciutat i no pot ser que estigui segrestat per l’Estat.

“La millor peça de Barcelona, el seu front marítim, està expropiat per l’Estat”

— Hem parlat d’infraestructures bàsiques per captar talent, però com el retenim?

— Doncs hem de començar molt abans. Ja que la primera retenció de talent hauria de ser el de casa. En lloc d’expulsar-lo, potser que siguem capaços de donar oportunitats el que ja tenim. I això passa pel concepte triple del que vol dir ciutat: formació, ocupació i habitatge. I també exigeix una inversió continuada en urbanisme de l’espai públic. Molta gent va venir a viure a Barcelona perquè va fer un salt qualitatiu: va recuperar el mar, va generar un espai públic d’alta qualitat, etcètera. Hem de continuar creant ciutat.

— L’accés a l’habitatge és un problema no només per retenir talent, sinó per gran part de la ciutadania de Barcelona. Quin és el seu pla?

— Ho resolem a través del sòl. Nosaltres tenim tota una programació d’habitatge potent per tornar a recuperar el ritme normal de 5.000 habitatges a l’any, 20.000 el mandat i, d’aquests, 8.000 protegits. I encara hauríem d’afegir aquest urbanisme creatiu per veure quins altres sòls dotacionals té sentit imaginar, promoure i construir.

Guillem Carol, editor del *The New Barcelona Post*, amb Ernest Maragall durant l’entrevista.

— Una última pregunta: si Ernest Maragall és alcalde, què farà en els seus primers 100 dies de govern?

— El primer que faré és canviar el clima de la ciutat. Faré de meteoròleg per dir: “S’ha acabat el desànim, s’ha acabat l’autoflagel·lació, s’ha acabat la lamentació, s’ha acabat la por, s’ha acabat la desconfiança. Entrem en un nou clima de construcció, d’ambició, de transformació, d’horitzó compartit, de lideratge i de complicitat”.