Jaume Puig és el director general de GVC Gaesco Gestió i gestiona diferents fons i Sicavs. Sempre li han agradat les matemàtiques i es va llicenciar en Ciències Econòmiques. Va començar a treballar com a actuari, però va canviar els càlculs d’assegurances pel risc de les finances. Aviat farà 30 anys que treballa a Gaesco. One Club Man, que dirien en el món del futbol. Puig també és analista financer europeu i membre de la junta d’Inverco Catalunya o del comitè assessor de l’Executive Master de finances d’Esade. La seva filosofia és la de Kant i la teoria del coneixement. La seva literatura és la d’Asimov, Steinbeck i Pla. I la seva visió és sempre de llarg termini.
— Per què va estudiar Ciències Econòmiques?
— Era un estudiant interdisciplinari i vaig tenir dubtes. Les matemàtiques i les ciències m’anaven molt bé, però també m’agradava la filosofia i la història. Vaig decidir estudiar economia. Tenia por de centrar-me només en una cosa i oblidar-me de tota la resta.
— També es va llicenciar en Ciències Actuarials.
— Vaig agafar actuarials perquè era l’especialitat més matemàtica. Finances i risc enfocat a les assegurances, però també es podia dirigir a les finances. Vaig tenir grans professors.
— Va començar a treballar com a actuari a Fibanc.
— Vaig fer d’actuari pur durant dos anys i mig al Banc Vitalici. Fibanc em va venir a buscar a la universitat perquè volien crear una companyia d’assegurances, però encara avui no ho han aconseguit.
— Com era llavors la feina d’actuari?
— La pràctica actuarial és força més senzilla que allò que s’estudia. Als arquitectes els hi passa el mateix. Jo estava tot el dia fent càlculs d’assegurances que m’agradaven molt, però no era el que volia fer durant tota la meva vida.
— Com és ara la feina d’actuari?
— La feina d’actuari és molt bona per qui vol tenir sempre un perfil tècnic. No ha canviat tant, però hi ha molts actuaris que aprofiten el coneixement en el risc de les finances per desenvolupar-se en altres àrees. És el que m’ha passat a mi amb les inversions. Es barregen les matemàtiques amb la filosofia o la sociologia. Has d’aprofitar tot allò que saps perquè les circumstàncies són canviants.
— Aviat farà 30 anys que va començar a treballar a GVC Gaesco.
— Tota una vida!
— Propensió o aversió al risc?
— El risc va molt lligat al temps. És molt arriscat si entenem el risc com a inversió de tots els estalvis en renda variable o com a volatilitat o evolució del patrimoni en un espai curt de temps. Ara bé, hi ha molt poc risc si parlem de períodes llargs de temps.
— Una qüestió de temps.
— Jo no seré mai arriscat a curt termini, però sí que ho puc ser a llarg termini. Resulta evident que no hi ha res més rendible a llarg termini que invertir en riquesa empresarial i renda variable. Ara bé, també és veritat que la renda variable està sotmesa a variables importants a curt termini. Crec molt en les inversions a llarg termini, però s’ha de tenir temps i temprança.
— Temprança?
— S’ha de saber aguantar els moments difícils. De mitjana, n’hi ha tres cada any. Jo tinc temps i aguanto molt bé les oscil·lacions a curt termini, però hi ha persones que no tenen prou temps o que no aguantaven bé allò que passa. Has d’estar segur que l’estratègia financera sigui l’adequada per a cada persona.
“No hi ha res més rendible a llarg termini que invertir en riquesa empresarial i renda variable. S’ha de tenir temps i temprança”
— Com és l’estratègia financera adequada?
— Hi ha una norma molt senzilla: la gent hauria d’invertir 100 menys l’edat que té en renda variable. Si tens 30 anys, inverteix el 70% dels teus estalvis en renda variable i si tens 70 anys, inverteix només el 30%. Per què? Pel temps de recuperació davant les oscil·lacions, les caigudes o un crash. Hi ha una altra llei financera: com més risc, més rendibilitat.
— Qui no s’arrisca, no pisca, diu el refrany popular.
— Primer va la renda variable, després l’immobiliari, la renda fixa i el mercat monetari (lletres del tresor, dipòsits bancaris, etc.). Les borses tenen caigudes i és per això que necessites prou temps per invertir a llarg termini. El més curiós, però, és que la gent inverteix més en renda variable a mesura que es fa gran.
— Per què?
— Perquè pensa que això s’acaba i decideix assumir el risc de tota una vida. Hi ha un altre tema: la volatilitat dels preus i les cotitzacions és molt més gran que la volatilitat de les empreses. El que no pots fer és canviar la teva estratègia d’inversió a llarg termini, passi el que passi. Temps i temprança per aguantar les oscil·lacions? Èxit assegurat.
— Com és el fracàs assegurat?
— Invertir a curt termini. No és una qüestió de patrimoni, sinó d’optimització financera.
— Maximitzar el benefici i/o minimitzar el risc?
— És compatible. Parlem de risc a curt termini i rendibilitat a llarg termini. La gent jove té voluntat d’estalvi, però li falta estalvi ben fet i adequat a les seves necessitats futures. L’entorn no acostuma a ajudar. Aquest passat mes de març van sortir notícies sobre una crisi bancària per mala gerència.
— Males notícies de Silicon Valley Bank.
— Imagina’t que estàs a casa teva i algú et diu que hi haurà una crisi bancària, tot i que els tipus d’interès estan pujant, es mantenen les comissions i els bancs estan més sanejats i guanyen més diners que mai…
— M’ho imagino.
— Com es pot divulgar de forma massiva una notícia de crisi bancària per problemes de gerència en un parell d’empreses si el conjunt de la banca obté resultats històrics? Una notícia com aquesta va impactar el mercat. Què passa amb la gent que no té tota la informació? Doncs, que canvia la seva estratègia de planificació financera i ven la seva renda variable. Això és perniciós. Les oscil·lacions del mercat són naturals i no es pot entrar en pànic.
— Alerta: pànic!
— No tothom pot ser inversor i la nostra feina és convertir estalviadors en inversors. Això sí, quan un estalviador es converteix en inversor, llavors sí que no hi ha marxa enrere. Sempre serà inversor en virtut del temps i de la rendibilitat.
— Una qüestió de mentalitat.
— Mentalitat, assessorament i moltes altres coses. Vivim en un país que va molt coix en educació financera i no em refereixo a explicar com es contracta una hipoteca —que també— a les escoles, sinó a entendre els actius financers. La conseqüència de tot això és que s’està eixamplant la diferència de patrimonis entre les famílies perquè unes inverteixen més i millor en renda variable.
— Invertir en la igualtat?
— El desconeixement de les regles financeres més bàsiques genera moltes desigualtats i té un gran impacte en el patrimoni financer de les famílies. Només fa falta mirar com arriben unes i altres a la jubilació. És molt complicat culturalment perquè la gent es pensa que invertir en empreses és un joc.
“El desconeixement de les regles financeres més bàsiques genera moltes desigualtats”
— Quina mena de joc?
— El creixement econòmic reflecteix el benefici de les empreses i aquest benefici s’acaba reflectint també a les cotitzacions. S’ha de fer un gir molt important i si no es fa, les diferències continuaran augmentant. Pots tenir més o menys diners, però hi ha instruments prou flexibles per tenir la teva inversió financera ben dissenyada.
— Què vol dir treballar en borsa en ple segle XXI?
— Invertir en empreses i nosaltres donem l’opció de fer-ho al mercat monetari, renda fixa o renda variable. Aquest 2023 ja portem més de 200 entrevistes amb empreses cotitzades de diferents sectors d’arreu del món.
— Com és l’art d’entrevistar en borsa?
— Es tracta de verificar si l’equip directiu té visió a llarg termini i per tant, conèixer si a l’hora de prendre decisions està pensant en la seva prima de l’any vinent o en el futur de la companyia. Hi ha empreses que són molt bones, però que tenen una gerència molt curtterminista i això fa que aturem tot el procés.
“Keynes es va arruïnar molts cops invertint a borsa”
— La visió i els incentius marquen la diferència.
— Hem après molt sobre diferents empreses i sectors gràcies a aquestes entrevistes que ens han permès tenir una idea clara sobre la situació econòmica agregada i que mostren una sèrie de tendències abans que quedin oficialment reflectides pel mercat.
— Com és el seu dia a dia?
— El meu dia a dia és parlar amb moltíssimes empreses. A Gaesco som una fàbrica que posa molt esforç per decidir on s’ha d’invertir. És un procés llarg i pactat. També fem moltes reunions d’estratègia amb els inversors.
— Què s’ha de saber per invertir?
— El primer cop que ve un inversor no fa falta que sàpiga de finances, però la gràcia és que vagi aprenent a cada reunió més enllà de saber com van, en concret, les seves finances. Com més coneixement tingui, més bé li anirà la seva inversió perquè no malvendrà i més temps es quedarà amb nosaltres.
“Les cotitzacions no reflecteixen sempre el correcte valor de les empreses”
— Quines són les lliçons més importants que ha après als mercats?
— Moltíssimes! Quan ets estudiant acostumes a pensar algunes coses que després l’experiència et posa en dubte com, per exemple, que la gerència de les empreses cotitzades d’arreu del món és excel·lent. Ara bé, quan vas fent entrevistes amb empreses t’adones que és molt important discernir quin és l’interès que mou cada directiu.
— Individual vs. Col·lectiu.
— Si l’interès és col·lectiu llavors és fantàstic, però hem vist molts casos on l’interès és sobretot individual. Els episodis de racionalitat en els mercats són realment impressionats. També és molt curiós com es propaguen les notícies de crisis.
“Per prendre bones decisions es necessita visió a llarg termini i pensament autònom”
— (Des)informació del mercat?
—- La desinformació es propaga entre els clients i hem de dedicar temps a explicar com són realment les coses. Els mercats són ineficients per naturalesa i nosaltres acabem vivint de la ineficiència dels mercats.
— Cotitzar a l’alça o a la baixa?
— Les cotitzacions no reflecteixen sempre el correcte valor de les empreses i la nostra feina és veure quan cotitzen per sobre o per sota. L’any 2013 van donar el Premi Nobel d’Economia a dues persones que explicaven precisament el contrari: els mercats són eficients i els preus són correctes versus les bombolles existeixen i a vegades no es paga al preu de mercat.
— Tots dos tenien raó.
-Exacte! És una qüestió de temps. El primer parlava de llarg termini i el segon, de curt termini. No seràs barat o car durant tota la vida. La nostra feina és detectar la diferència entre els valors fonamentals i la cotització en cada moment i esperar que tot es torni a posar a lloc.
— Posar-ho tot a lloc no és fàcil.
— Les convergències triguen un cert temps. A Gaesco hem vist moltes ineficiències i de naturalesa diferent al llarg dels anys. Ara bé, les causes són sovint comunes i es troben en el comportament dels inversors. Tornem a les matemàtiques i la filosofia.
— Tornem a l’origen del coneixement.
— Per entendre la borsa, s’ha d’entendre Immanuel Kant i la teoria del coneixement. Hi ha decisions que les prenem més pel que imaginem que pot ser, que no pas pel que realment és. D’aquí sorgeixen certes actituds que es van repetint amb el pas del temps.
“La borsa és un mercat on es compren i es venen empreses. Transmetre les normes bàsiques dels mercats és democratitzar el coneixement financer”
— Bona voluntat i lògica kantiana.
— Kant diu que tu ets un subjecte i que el mercat o l’empresa són objectes sobre els quals vols decidir. Quan tu prens una decisió com a subjecte no ho fas amb la informació de l’objecte sinó en funció de la imatge que l’objecte transmet.
— Decidir per imatge i no per informació.
— Decidir per allò que creus que és real i no pel que realment és. Es pot pensar que hi ha una crisi bancària, però realment no hi és. La filosofia de Kant és clau en totes les inversions. Hi ha molts filòsofs que han influït molt a la borsa.
— “La borsa es mou molt per sentiments”, assegurava Joan Hortalà, expresident de la Borsa de Barcelona.
— Totalment d’acord.
— I la profecia auto complerta de Keynes i els animal spirits?
— John Maynard Keynes es va arruïnar molts cops invertint a borsa. Hi ha un corrent molt interessant que es diu behavioural finances (finances del comportament) que t’ajuda a entendre els comportaments irracionals i la complexitat del mercat.
“Dir que es juga a la borsa és demonitzar-la”
— Posi’m un exemple.
-Són fenòmens més col·lectius que no pas individuals. Fa uns anys es va fer un experiment dins el camp de socioeconomics on es van agafar dos grups de persones i se’ls hi va fer una mateixa pregunta de la qual ningú en sabia la resposta.
— Quina pregunta?
— Els van preguntar cinc vegades quants assassinats hi havia hagut a Suïssa durant l’any 2006. La diferència és que a un grup se li anava comunicant la mitjana de les respostes de la gent i a l’altre no. El canvi va ser brutal perquè quan comuniques la mitjana, llavors hi ha una conversió cap a la mitjana.
— La mitjana com a marc de referència.
— Tot i no saber quina és la resposta, la gent dona més versemblança a un fet que és col·lectiu. És a dir, una mitjana i això també passa a les cotitzacions a borsa. Ara bé, el col·lectiu també es pot equivocar radicalment.
— Per què?
— Per sentiments, per desconeixement, per desinformació… Si una persona es deixa portar per decisions errònies, farà un gran forat al seu patrimoni financer i no podrà créixer amb la seva planificació.
— Tot molt racional en un món emocional.
— Hi ha pautes que la gent repeteix al llarg del temps.
“La borsa pot reflectir pors col·lectives i introduir un excés d’eufòria o de depressió”
— Què es necessita per prendre bones decisions?
— Visió a llarg termini i pensament autònom. És millor basar-se en aquella informació que tens que no pas en allò que avui és notícia però demà potser ja no.
— Silicon Valley Bank?
— Qui va decidir que la caiguda de Silicon Valley Bank era extrapolable a tot el sistema financer? No tenia cap lògica! Trobar informació veraç és molt complicat. L’inversor que està a casa rep molts bombardejos i necessita fonts contrastades per fer una bona planificació financera. El primer gran error d’un inversor és no saber prou de finances i el segon error és no mantenir la seva planificació.
— La borsa: oligopoli o democràcia?
— La borsa és un mercat on es compren i es venen empreses. Com a accionista et pots beneficiar de la riquesa econòmica que generen les empreses. Transmetre les normes bàsiques dels mercats és democratitzar el coneixement financer. Dir que es juga a la borsa és demonitzar-la.
— Amb els diners de les persones és millor no jugar.
— Les persones poden invertir amb total independència de quin sigui el seu patrimoni i beneficiar-se així del creixement econòmic. Democratització de la borsa, sense cap mena de dubte, però això té un costat fosc.
— El costat fosc de la força (i de la borsa).
— [Riu]. Qui interpreta la borsa com una forma de trading i diners ràpid no té massa futur. El futur és identificar les bones empreses, així com els bons moments. La inversió ha de ser a llarg termini perquè a curt es cometen molts errors.
— Així doncs, com és el costat bo?
—- El costat bo és comprar en borsa, tenir-la, mantenir-la i beneficiar-se del creixement econòmic. A mi no m’ha atret mai el costat fosc i el curt termini.
— La borsa és també un bon reflex del progrés i el risc del món empresarial?
— La borsa pot reflectir pors col·lectives i s’ha de veure com es generen i com es transmeten. Moltes pors tenen de fons un contingut molt petit, però si s’estén de forma col·lectiva és molt probable que quedi reflectit a la borsa. En general, és una bona estimadora de la situació econòmica però pot introduir un excés d’eufòria o de depressió.
— Eufòria i/o depressió?
— Milions de persones comprant no tenen perquè fer que el preu sigui correcte. Tothom pot estar equivocat en un moment concret per pors individuals o col·lectives.
— La llei dels grans nombres vs. l’efecte contagi.
— El contagi no dura per sempre perquè al final, s’hi posa cap.
— Com valora el momentum dels tipus d’interès?
— Segons els experts, tenim un context de pujades de tipus. Si agafes perspectiva històrica, és una pura normalització dels tipus d’interès. És bo invertir en renda fixa a curt termini, però no a 10 anys vista. S’ha d’entendre que tota la corba de tipus no es normalitza de cop, primer van els curts i després, els llargs. És molt important veure quins són els factors comuns.
— Per exemple?
— Ser petita o gran empresa cotitzada (menys o més de 2.000 milions d’euros) és un factor comú. També hi ha factors com el value/growth, el valor comptable que t’explica el passat i el valor borsari que t’anticipa al futur. Netflix és una empresa growth perquè té un valor comptable, però el seu valor borsari és vint vegades més gran. En canvi, una empresa value té un valor comptable i borsari similar. Quan els tipus pugen, les empreses value ho fan millor que les growth.
— En quins sectors val ara la pena invertir?
— Bancs, asseguradores, indústries o turisme es veuen beneficiats per aquest entorn d’inflació i tipus que pugen perquè ho poden contrarestar amb més volum i no només augmentant el seu preu. Fa molt que el Japó esperava la inflació i és una gran benedicció per a ells. Depèn dels factors, els sectors i la geografia.
“Em preocupa que Barcelona no tingui més centres de decisió real”
— Com veu la ciutat de Barcelona?
— És una ciutat ben valorada i privilegiada. Quan viatges t’adones de tot allò que és Barcelona arreu del món.
— “El hàndicap de Barcelona és la seva baixa autoestima”, alertava Pau Relat, CEO de MAT Holding i president de Fira de Barcelona, en una entrevista recent al The New Barcelona Post.
— La inversió internacional és molt clara. Barcelona té avantatges, té nom i cal fer les coses ben fetes.
— Les coses ben fetes?
— Em preocupa que Barcelona no tingui més centres de decisió real i no em refereixo ni als call centers ni als domicilis socials. En el món financer hi ha hagut un retrocés respecte a 25 anys enrere. Ara bé, Barcelona està molt forta en startups o iniciatives empresarials i té un gran futur més enllà del seu expertise en turisme. La ciutat també ha de tenir en compte que la tendència mundial de primer nivell és la concentració.
— Ens falta més i millor col·laboració publicoprivada?
— Segurament. S’ha de fer més col·laboració publicoprivada. Quan parlo amb empreses alemanyes que es van instal·lar a la Xina m’expliquen que van rebre un gran suport governamental. També m’agrada posar l’exemple d’Amorebieta-Etxano i la seva indústria automobilística de petites i grans empreses juntes. Aquí hi ha més aviat un esforç individual.
— L’anterior entrevistada de Persona a Persona, Laura Urquizu, li fa les següents preguntes:
— Com veu l’escenari de sortides a borsa d’empreses privades l’any 2024?
— La decisió de sortir a cotitzar a borsa depèn també de la voluntat de l’empresa a fer-ho. Hi ha moltes empreses que no volen sortir mai a borsa i n’hi ha moltes que sí. A l’hora de sortir a cotitzar es valora també si el preu està per sota o per sobre del valor de l’empresa. Això depèn molt de l’evolució de les borses, si continuen pujant i es normalitzen els preus… Les borses estan avui molt per sota del seu correcte valor fonamental.
— Veurem una recuperació o hem d’esperar fins a 2025?
— Les empreses surten a borsa quan creuen que els hi pagaran el paquet d’accions pel preu que val. Aquest ha sigut un bon any borsari i l’any vinent espero que ho sigui encara més. L’any 2024 sortiran bastantes més empreses a borsa que el 2023. L’any passat n’hi va haver molt poques perquè les borses estaven més baixes. El nombre de sortides augmenta quan els mercats també pugen.
“La inversió en criptomonedes és el costat fosc per la seva volatilitat i és una de les grans bombolles especulatives del mercat”
— Considera que la inversió en criptomonedes és atractiva? O ha quedat enrere com una moda passatgera?
— La inversió en criptomonedes és el costat fosc perquè tenen una volatilitat del 60%. Per entendre’ns, la renda fixa i la renda variable tenen una volatilitat del 6% i el 20%, respectivament, a llarg termini. L’inversor a llarg termini busca l’equilibri, però amb les criptomonedes estem molt lluny de l’equilibri. Les grans pujades dels mercats coincideixen amb una volatilitat baixa. Les criptomonedes no són una eina inversora i, per això, les famílies no hi inverteixen. A Espanya només hi ha 1,3 milions de persones que hi ha invertit i sense saber quina és la rendibilitat. Un mercat volàtil atrau el trader que viu precisament d’això i del curt termini. L’oferta és molt dèbil i el sistema de miners es troba molt lluny del rol dels bancs centrals i no hi ha ningú que vetlli de forma eficaç per l’estabilitat. La volatilitat ha d’estar sota control. Així doncs, les criptomonedes són una de les grans bombolles especulatives del mercat que van sempre lligades a novetats tecnològiques. També hi ha molta desinformació en criptomonedes. No són una opció viable, almenys com a inversió.
SET DE VIDA:
- Referent: L’acadèmic Roger Ibbotson i certs professors de tota la meva etapa educativa
- Llibre: La Fundació, d’Isaac Asimov; The Grapes of Wrath, de John Steinbeck, i sempre, sempre Josep Pla, en la seva obra completa.
- Pel·lícula: Èpica amb base històrica, des dels Canons de Navarone o Salvar el Soldat Ryan fins a la Llista d’Schlinder, Carros de Foc o la Vida és bella.
- Cançó: El Cant de l’Enyor interpretat per Lluis Llach, María del Mar Bonet i Marina Rossell, al Camp Nou, l’any 1985
- Racó preferit: La Segarra (primavera), la Vall Fosca i l’Alt Empordà (estiu), qualsevol lloc boscós de les comarques centrals i les terres de l’Ebre (tardor) i la ciutat vella de Barcelona (hivern).
- Lema de vida: El porto al whatsapp: “Glocal ECE”. Glocal de Global i Local alhora. ECE d’Excel·lència, compromís i ética. El signe + de voler ser sempre positiu.
- Somni: En tinc molts, si bé em conformaria amb què les següents generacions visquin millor que la nostra, que el benestar augmenti a cada generació.
