— Per què han triat Barcelona per reflexionar sobre el futur del turisme?
— Sobretot perquè, quan es va declarar la pandèmia del coronavirus, em vaig adonar que on pitjor es comportaria el sector del turisme seria a Barcelona. Per la meva experiència com a president de Fira de Barcelona durant 14 anys sabia de la importància del turisme estranger per a la ciutat, en bona part pels visitants que arriben per anar a fires i congressos. Per això hem triat Barcelona i més ara, amb l’inici de la recuperació del turisme. Mostra de la meva intuïció és que actualment la recuperació del turisme a Barcelona és més lenta que en altres zones, justament per aquesta dependència de fires i congressos.
— La pandèmia, quina lliçó ha donat al sector turístic?
— La primera lliçó és que cal estar preparat davant de possibles successos, imprevistos. I segon, que de la crisi cal treure’n una oportunitat i això només s’aconseguirà amb una actitud d’innovació i de progrés d’acord amb les línies que ha assenyalat la Unió Europea, i amb una voluntat d’esforç i de superació. El que és segur és que la pandèmia no ens permet quedar-nos com estàvem i cal repensar-se i reinventar-se. En el cas de les empreses, quan es tingui això clar, cal cercar les ajudes necessàries i esforçar-se. La societat ha de ser menys conservadora i més progressista, en el bon sentit de la paraula, per millorar el benestar de les persones.
— Com es pot capgirar aquesta situació, a una Barcelona sense turistes estrangers?
— En primer lloc, cal reflexionar-hi. Per això hem organitzat Future of Tourism World Summit, ja veurem quines conclusions en traiem. De tota manera, a títol personal, crec que la primera cosa que ha de fer Barcelona és no posar obstacles a la recuperació del turisme amb posicionaments com l’oposició a l’ampliació de l’Aeroport del Prat; encara que comparteixo que cal fer el possible per preservar el medi ambient. Però no es pot condemnar el futur de la ciutat de Barcelona i del conjunt de Catalunya per unes qüestions que, a parer meu, no són suficients. I, per altra banda, Barcelona ha de situar-se en línia amb el progrés i la modernitat per millorar el benestar de les persones a través de la digitalització, fomentant la sostenibilitat i promovent la formació en competències digitals, en domini de llengües… tot en línia amb les directrius del pla europeu per a la recuperació i els fons Next Generation UE. En el mateix nivell d’importància hi ha dos aspectes més a potenciar: la internacionalització i l’emprenedoria.
— L’ampliació del Prat és, a parer seu, imprescindible.
— Absolutament. Qui no pensi així està condemnant el futur de Barcelona i Catalunya. I d’un dels motors més importants d’Espanya.
— Dóna per fet que el projecte no es recuperarà?
— Sóc optimista. Sempre hi haurà alguna oportunitat. És de savis rectificar. Els qui rebutgen el projecte s’han d’adonar que el que fan és perjudicar a la gent.
“Qui no consideri imprescindible l’ampliació del Prat està condemnant el futur de Barcelona i de Catalunya”
— Quins altres hàndicaps té Barcelona?
— Barcelona ha de fer una reflexió com a ciutat líder i posar-se les piles. Ha de fer un esforç de superació i de progrés. Ha de fomentar la col·laboració publicoprivada, prendre mesures de modernització, introduir estímuls de progrés i, sobretot, no posar obstacles a la innovació i a la prosperitat, perquè això implica limitar el progrés de les persones.
— S’està qüestionant el lideratge de Barcelona…
— Barcelona no pot perdre el lideratge. El tenia i l’ha de recuperar, perquè té avantatges competitius per aconseguir-ho. Com també en té Espanya. Però a més cal fer passos endavant per ser més atractius, perquè el turisme continuarà creixent, la gent necessita fer turisme. La transformació que cal fer ara és reflexionar sobre allò que s’ha fet, veure com cal afrontar les línies d’actuació futures i innovar perquè la gent quedi més satisfeta. Així entrarem en un cercle virtuós i hi haurà cada cop més visitants, que és el significatiu.
— Llavors ¿no comparteix la idea que a Barcelona sobren visitants i manca turisme de qualitat?
— Comparteixo la idea que cal fomentar el turisme de qualitat, buscar el viatger que aporti més valor afegit. Però no renego en absolut del nombre de visitants, al contrari, aplaudeixo l’atractiu turístic que ha aconseguit Barcelona per atraure molts turistes. La ciutat té un lideratge molt important entre les principals ciutats del món i no l’ha de perdre.
— Als debats plantejats en el marc de Future of Tourism World Summit s’ha evidenciat que un dels aspectes de futur per al turisme, que també es podria aplicar a Barcelona, és la desestacionalitat i la diversificació de les zones turístiques per tot el territori. ¿Subscriu aquest plantejament?
— Desestacionalitzar, queda clar. Ampliar el territori, sí, però em pregunto per què disseminar el turisme per les zones turístiques. Barcelona ha de continuar sent una ciutat per atraure el turisme i la resta de zones s’han de posar les piles per captar també visitants, però no en detriment de la ciutat. Perquè, en el fons, el més important és que vingui més turisme.
“Comparteixo la idea de fomentar el turisme de qualitat, però no la de reduir el nombre de visitants”
— No té la percepció que al panell de participants a la cimera hi ha poca presència europea?
— No ho interpretaria així. El que diria és que hi ha molta presència de països de la resta de continents. I això ens demostra que hem de treballar per atraure visitants d’aquests països, que són destinacions més llunyanes. Amb alguns, com els d’Amèrica Llatina, tenim avantatge, però amb altres caldrà fer servir les armes del màrqueting turístic per conquerir Àsia, els Estats Units… on, a més, hi ha un alt poder adquisitiu; el turisme que ens interessa. Europa, sense deixar-ho al marge, és un camí que ja hem recorregut i ja funciona, són mercats més madurs.
— El Banco de España acaba de rebaixar les previsions de creixement… quines conseqüències pot tenir per a la recuperació del turisme?
— No només afecta el turisme, sinó el conjunt de l’economia. I deriva dels dubtes sobre la progressió de la recuperació ja iniciada. Hi ha algunes pors que sobrevolen l’economia: els nivells d’inflació, amb temes com la pujada de la llum; amenaces d’una reforma laboral que pot truncar la recuperació econòmica i que el Govern hauria de meditar a consciència; i la manca de subministrament de components que posa en risc la continuïtat d’algunes empreses. Cal intentar aturar, de la millor manera possible, tots aquests problemes sense posar en risc la recuperació econòmica.
“La reforma laboral pot truncar la recuperació econòmica”
— Algunes d’aquestes incerteses es donen també a escala global. Passaran per damunt dels pronòstics que deien que el sector turístic internacional tornaria a nivells prepandèmics el 2022?
— No, el turisme es recuperarà l’any que ve. Però cal fer bé les coses i prendre totes les mesures de control sobre els aspectes que abans comentàvem (inflació, reforma laboral, subministrament de components…). El turisme no només es recuperarà, s’accelerarà perquè la gent necessita fer turisme, perquè viatjar, descansar, desconnectar… els aporta amplitud de mires.
— Respecte als fons europeus, què recomanaria a les empreses espanyoles del sector turístic?
— Les empreses del sector han d’assumir que ha arribat el moment de transformar-se, de planificar el futur, que s’han d’esforçar per garantir-ne la viabilitat. Hi ha moltes opcions, les aliances i cooperacions empresarials, en són una. Però el més bàsic és que les pimes analitzin què és el que han fet els grans del sector per créixer mantenint la solvència i els prenguin com a referent.
— A més dels fons europeus, seria partidari de fomentar els ajuts públics al sector per acompanyar-lo en la seva transformació?
— Estem en un moment crucial per al sector i totes les ajudes són necessàries, no només convenients. Però el més important és que les empreses turístiques reflexionin, tinguin voluntat de progrés i ho posin en pràctica.
— Quin és el seu missatge per a les administracions?
— Que facin bé l’assignació dels fons europeus i que recordin que institucions com la Cámara de España, per la seva naturalesa, estem ajudant a les empreses perquè tot el procés d’accés als fons es faci correctament. Com a institució tenim a més a més la capil·laritat necessària per arribar a tot el teixit empresarial, a través de les 85 cambres que hi ha a Espanya i que són corporacions de dret públic i d’interès general. Treballem amb les administracions a tots els nivells i amb les entitats del territori perquè els fons arribin als que estiguin disposats a fer un esforç per superar-se a si mateixos. Una altra raó per la qual podem contribuir, i molt, és perquè fa 20 anys que gestionem fons europeus i, per tant, sabem com fer-ho.
