L’alcalde Jaume Collboni va descobrir el 20 de gener una placa a la façana del número 49 del carrer Bruc. La placa recorda que hi va viure Ildefons Cerdà, pare de l’Eixample. Va ser una iniciativa dels cronistes Lluís Permanyer i Carles Cols, recolzada pel Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. És una bona notícia que ha de ser l’inici del reconeixement que des de fa més de segle i mig es nega a aquest urbanista, lloat a tot el món pel disseny d’un Eixample en quadrícula, però repudiat a Barcelona.
A mitjans del segle XIX, Barcelona es preparava per enderrocar les muralles que li impedien créixer i s’obria el camí per urbanitzar tot l’espai entre la capital i Gràcia i entre Sants i Sant Andreu, una vasta extensió de terreny on fins aleshores estava prohibit edificar per raons militars. El 1855, el Ministeri de Foment va encarregar a l’enginyer Ildefons Cerdà que aixequés el plànol topogràfic d’aquesta zona.
És aleshores quan Cerdà comença a donar forma al que serà el projecte d’Eixample. L’enginyer concep un tramat urbà en forma de quadrícula que permet aplicar els seus principis higienistes, racionals i igualitaris per a la nova ciutat. La Barcelona que havia estat sotmesa a la cotilla de les muralles no era apta per aplicar els avenços del progrés. La màquina de vapor aplicada a la indústria i la mobilitat necessitava espais que el tramat dens de la Barcelona històrica no podia proporcionar.
Paral·lelament, l’Ajuntament va convocar l’abril del 1859 un concurs públic per a l’Eixample. A la burgesia barcelonina no li agradava allò que coneixia del pla de Cerdà. La visió de l’enginyer xoca amb les preferències d’una classe dominant que veu amb recel la seva concepció antijeràrquica i igualitària. Preferien apostes més d’acord amb els eixamples de París i Washington.
El projecte guanyador del concurs municipal va ser el de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias, que va projectar un disseny en forma de malla circular que creixia radialment a partir de la ciutat emmurallada. Però des del Ministeri es va imposar per decret la solució de Cerdà. La burgesia barcelonina va intentar boicotejar el pla, contra el qual també es van rebel·lar els arquitectes, que van considerar una ofensa que es confiés el desenvolupament urbanístic a un enginyer.
Aquesta és la raó que ha impedit fins avui el reconeixement a Cerdà per part de Barcelona, quan és referència a l’urbanisme mundial. Una de les raons del prestigi internacional de la capital catalana ve precisament de l’Eixample i la seva trama. La imposició des de Madrid va disgustar molt. Si bé avui, vist amb perspectiva històrica, les bondats de l’Eixample de Cerdà avalarien la decisió del Ministeri, també és cert que la imposició des del Govern central comptaria sens dubte amb raons de control d’una ciutat donada a les revoltes.
El disseny en quadrícula agrada als militars que, una vegada perdut el domini a través de la muralla, comptaven que el disseny de carrers amplis que es creuen amb regularitat perpendicular seria més fàcil d’ocupar per les tropes en cas de necessitat. Era l’època en què encara ressonaven les paraules d’Espartero que Barcelona havia de ser bombardejada cada 50 anys pel bé d’Espanya.
Cerdà no té cap monument a Barcelona. Ni tan sols se li va donar el seu nom a un dels carrers de l’Eixample, que sí que va rebre el guanyador del concurs municipal. Rovira i Trias dona nom a una plaça a Gràcia que presideix una estàtua de l’arquitecte assegut en un banc i, als peus, el seu projecte fallit d’Eixample. Cerdà no va tenir una plaça fins a l’any 1960, lluny de la trama de l’Eixample, ja a la Zona Franca i que en realitat és un nus viari sense vida ciutadana.
No podem continuar ignorant aquest enginyer que ens va donar amb l’Eixample una de les nostres senyes d’identitat urbanística
A finals del segle XIX, després de la seva mort el 1876, es va plantejar aixecar per primera vegada un monument a l’enginyer, però les autoritats ho van impedir. Més recentment hi va haver un projecte de monument a la mateixa plaça Cerdà dissenyat per Javier Mariscal. També va naufragar, i el 2023, l’exalcaldessa Ada Colau va anunciar un concurs per erigir-ne un a la plaça de les Glòries, però de moment es va quedar només en anunci.
Ja seria hora de superar el passat, indultar i reconèixer el geni de Cerdà. No podem continuar ignorant aquest enginyer que ens va donar amb l’Eixample una de les nostres senyes d’identitat urbanística mentre el món l’admira.
