The New Barcelona Post conversa aquest mes amb Carles Alsina, un dels joves directius que participen al Barcelona 2040, el programa de lideratge i ciutat que imparteix Barcelona Global. L’objectiu d’aquesta sèrie d’entrevistes és que aquesta nova generació de líders ens comparteixin la seva visió sobre la Barcelona del futur a què aspiren, així com les seves propostes d’impacte per a la millora de la ciutat.
— Què esperes de la Barcelona de l’any 2040?
— Haver participat en el programa de lideratge i ciutat de Barcelona Global, el Barcelona 2040, em va permetre dedicar prou espai per pensar precisament en aquesta pregunta. Després de diverses sessions del programa i inspirant-me en John F. Kennedy amb la seva famosa frase “no preguntis què pot fer el teu país per tu, sinó què pots fer tu pel teu país”, crec haver entès que la clau és reformular lleugerament la pregunta: Què espera Barcelona de tu per a l’any 2040?
Aquest enfocament permet visionar el futur de la ciutat des d’una perspectiva activa i de compromís cap a ella. M’agradaria destacar breument els quatre compromisos que considero indispensables que hauríem d’assumir els joves per construir la nostra Barcelona del futur:
-
Estimar la ciutat: Tot i que amb Barcelona sembla una tasca fàcil, les millors iniciatives surten de la intersecció de la raó i l’emoció. Hem de ser capaços de transmetre aquest sentiment per poder generar iniciatives grans.
-
Adaptació i flexibilitat al canvi: En la majoria dels casos, els canvis importants comporten una certa resistència. Veig clau fomentar una cultura d’adaptació àgil a aquests canvis perquè les iniciatives no quedin bloquejades.
-
Compromís social: Hi ha nombroses iniciatives de ciutat en marxa que tenen un impacte molt positiu al nostre entorn. Comptar amb el nostre compromís per participar-hi és una manera de col·laborar per construir una Barcelona millor.
-
Pensament constructiu: Crec que la crítica, si es canalitza correctament, es vehicula de manera constructiva i se la despulla de qualsevol connotació ideològica, pot ser un potent motor de canvi.
— Amb quina ciutat compararies Barcelona?
— Sense ànim de caure en tòpics, em resulta molt difícil comparar Barcelona amb altres ciutats del món per la seva singularitat única. De fet, és molt complicat contestar aquesta pregunta sense al·ludir al clima, la cultura, la qualitat de vida, l’arquitectura, la situació geogràfica o molts altres paràmetres que fan d’aquesta ciutat un lloc increïble. Una altra manera d’aproximar-se a la pregunta seria comparant Barcelona amb altres ciutats sobre la base de paràmetres una mica més numèrics com són el PIB per càpita, el turisme o la inversió, entre d’altres, però això seria reduir la ciutat a una esfera tremendament anodina.
Per tant, crec que la millor manera de comparar Barcelona amb altres ciutats seria des d’una òptica molt personal, de com em fa sentir. Sense poder donar una explicació lògica i malgrat la seva llunyania geogràfica, en un viatge a Austràlia, la ciutat on m’he sentit com a casa va ser Sydney.
— A quin model de ciutat creus que s’hauria d’assemblar Barcelona?
— Barcelona hauria de ser capaç de proporcionar els recursos necessaris a cadascun dels sectors presents a la ciutat, per poder desenvolupar-se sense fre. Per això, és essencial tenir en compte que Barcelona, com a ciutat cosmopolita, dinàmica i creativa, no pot estar enfocada únicament als seus habitants, als quals es deu, naturalment, en una part molt important, sinó també a tots aquells que viuen la ciutat (persones que resideixen als voltants, persones que visiten temporalment la ciutat per treballar, etc.).
Dit això, i contestant la pregunta, si volem que Barcelona mantingui la seva essència, no ens podem basar en models únics. Per això, hem de ser capaços d’agafar el millor d’alguns models ja provats. En aquest sentit, una frase que em sembla inspiradora d’Antoni Gaudí seria: “L’originalitat consisteix a tornar a l’origen; així doncs, original és allò que torna a la simplicitat de les primeres solucions”.
— Quin és repte principal que ha de resoldre Barcelona els propers anys?
— Barcelona, com qualsevol ciutat gran, té importants reptes per bregar. Tot i això, personalment destacaria el que considero que és un dels principals reptes que tenen la majoria de ciutats del món, que afecta especialment les noves generacions i que repercuteix enormement en la qualitat de vida dels seus habitants: l’accessibilitat a l’habitatge.
Deixant de banda circumstàncies que afecten la disponibilitat d’habitatge a Barcelona, com ara els límits geogràfics entre els quals es troba, crec que ens competeix a tots reflexionar què hem de demanar als poders públics per minimitzar un problema que ens afecta a tots.
Sent conscient que no hi ha una fórmula màgica per acabar amb els problemes d’accés a l’habitatge, des del meu punt de vista humil, crec que ens hem de replantejar algunes de les mesures que s’estan duent a terme, ja que sembla que tenen un efecte contrari i el que aconsegueixen és reduir l’oferta i, per tant, tensar encara més el mercat.
— Quin creus que ha de ser el paper de les noves generacions i la seva implicació en el desenvolupament de la ciutat?
— Considero que el paper dels joves és fonamental per al desenvolupament de la ciutat en qualsevol àmbit, però no podem oblidar-nos de totes aquelles generacions que representen la veu de l’experiència. Ells ens han de proporcionar un aprenentatge de valor indispensable per fixar el punt de partida i posar la mirada en el futur.
Dit això, és imprescindible impulsar propostes per incrementar el coneixement i aferrament de les noves generacions a la societat en conjunt alhora que integrem els joves en les decisions de la ciutat. En aquest context, projectes com els desenvolupats per Barcelona Global, incloent programes específics per a joves com Barcelona 2040, van des del meu punt de vista en la bona direcció.
— Per quins sectors empresarials creus que ha d’apostar Barcelona?
— Sens dubte, la realitat dels nostres temps es dirigeix cap a l’especialització i la transformació de les ciutats grans en hubs de coneixement empresarial (p.e. IT, IA, esport, etc.). Tot i que traslladant aquesta realitat a la ciutat de Barcelona, no sabria definir quin seria el puntal. Precisament, el valor i l’atractiu de Barcelona és que és una ciutat capaç d’abraçar diferents sectors empresarials.
Reconec que em costa triar entre els diferents plats d’una carta, per això m’encanta el pla d’anar de tapes amb amics i poder tastar una gran varietat de propostes extraordinàries. Tot i que el que converteix un bon restaurant de tapes en excepcional, no és únicament la singularitat de cada plat, sinó l’equilibri del conjunt. Així, podríem fer de Barcelona la millor ciutat tapa?
