Del telèfon de cable arrissat a l’smartphone i el whatsapp. Canviant la tecnologia, però mantenint l’essència i el propòsit: fer costat als qui ho necessitin a través de l’escolta activa i l’orientació immediata, amb el telèfon com a canal. L’objectiu de la Fundació Ajuda i Esperança consisteix a oferir atenció social des de l’anonimat i la confidencialitat, per a millorar la salut mental i el benestar emocional dels qui pateixen per situacions com la solitud i la incomunicació. La fundació disposa de diversos serveis especialitzats, com el Telèfon de l’Esperança, contra la solitud no desitjada; el Telèfon de Prevenció del Suïcidi, i el xat per a joves, que el 2022 van sumar un total de 43.000 atencions.
La fundació es va constituir l’any 1986 a partir d’una iniciativa impulsada dues dècades abans a Barcelona. Aquest projecte inicial atenia trucades a través del Telèfon de l’Esperança de Barcelona, que seguia el camí de la primera estructura organitzada d’auxili telefònic d’emergència, fundada el 1953 al Regne Unit. Setanta anys després, el servei continua operant a la capital catalana, adaptat a l’evolució tecnològica i a les demandes comunicatives de la societat. I no només s’hi ha adaptat, sinó que ha sumat serveis i tecnologies en els últims anys. En aquest context, recentment ha comptat amb el suport de l’Institut Català de Finances (ICF) de la Generalitat, amb un crèdit de prop de 300.000 euros, a través de la línia Crèdit Circulant. L’ICF treballa perquè emprenedors, autònoms, empreses i també entitats com aquesta puguin impulsar els seus projectes estratègics. Amb aquest crèdit, la fundació millora la seva tresoreria per continuar posant els seus telèfons al servei de la ciutadania.
A través dels seus telèfons, voluntaris de l’entitat atenen trucades a qualsevol hora de tots els dies de la setmana, i ofereixen suport i orientació a qui ho requereixi. Un equip d’un total de 400 voluntaris i onze treballadors de la fundació ho fa possible. Així, es tracta d’una entitat amb una estructura interna “petita, però que té un abast global”, segons el director general de la fundació, Enric Morist. Adverteix que “tenir un problema de salut emocional o sentir-se sol és una bomba de rellotgeria”.
L’atenció telefònica per prevenir el suïcidi és el servei més especialitzat de la fundació, i ha evitat 283 suïcidis que s’haurien produït de manera immediata
Quan un dels 400 voluntaris rep una trucada al Telèfon de l’Esperança, ofereix escolta activa, i també orientació. Habitualment aconsella acudir a un centre de salut, serveis socials o a l’administració. “Som complementaris del sistema públic”, i des del Telèfon de l’Esperança es realitza una primera atenció de persones que d’entrada descarten acudir a altres serveis, explica Morist. En gran part, aixequen el telèfon per la garantia d’anonimat: “La confidencialitat és una fortalesa” del servei, al qual s’accedeix marcant el 93 414 48 48.
Morist adverteix que s’han incrementat els problemes de salut mental, com un efecte col·lateral de la pandèmia de Covid-19. Així ho indiquen les dades: el Telèfon de l’Esperança va atendre l’any passat més de 34.000 persones, xifra que va representar un 8,3% més que el 2019, l’any previ a la Covid. Aquesta xifra mostra un retorn progressiu a la normalitat, després que el 2020 es produís un increment del 74% respecte a l’any anterior, i que el 2021 registrés un augment del 36,8% respecte a xifres precovid. Ara, els problemes de salut mental “són la pandèmia del segle XXI”, alerta el director general de la fundació.
La Covid no només va representar un punt d’inflexió per a la salut mental, sinó que també ho va ser pel Telèfon de l’Esperança. Fins llavors, totes les trucades s’atenien des del Portal de l’Àngel de Barcelona, on se situa la seva seu. El confinament i l’augment de la demanda va portar a articular mecanismes per permetre l’atenció telefònica a distància, i així ha continuat funcionant fins ara. El fet de poder atendre les trucades des de qualsevol lloc ha permès eixamplar la xarxa de voluntaris, independentment del lloc en el qual resideixin: “Ens obre el món”.
Aquest no va ser l’únic canvi que la pandèmia va provocar en la fundació. A la tardor del mateix 2020 i en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, l’entitat va posar en marxa el Telèfon de Prevenció del Suïcidi. Aquesta és la primera causa de mort entre els homes de 15 a 44 anys a Barcelona, i la segona entre les dones, després del càncer de mama. L’atenció telefònica per a prevenir el suïcidi és el servei més especialitzat de la fundació, i ha evitat 283 suïcidis que s’haurien produït de manera immediata, segons Morist. Ho han aconseguit a través d’aquesta escolta activa i mitjançant la connexió directa amb els serveis d’emergència, que s’activen en el cas de risc imminent de suïcidi.
El Telèfon de Prevenció del Suïcidi, al 900 92 55 55, va atendre el 2022 prop de 6.000 trucades, un 3,6% més que l’any anterior. D’entre les trucades, es van produir 86 de suïcidi imminent o en curs. Altres 263 persones havien intentat treure’s la vida durant el mes previ a la trucada, i altres 482 ho havien fet en algun moment anterior de la seva vida. Les xifres trenquen l’estigma que vincula un intent de suïcidi amb voler cridar d’atenció, i assenyalen que les idees suïcides poden tornar al llarg de la vida si no es rep una atenció adequada. Davant aquesta situació, voluntaris seleccionats mitjançant entrevistes reben una formació específica, realitzen pràctiques i compten amb servei d’atenció psicològica de suport i supervisió.
Un xat per arribar als joves
La pandèmia va aflorar problemes de salut mental en gran part de la població, també en els joves. “Només veiem la punta de l’iceberg”, ja sigui per un creixent malestar emocional o perquè aquest s’exterioritza més, després que s’hagin trencat tabús entorn de la salut mental. En el cas dels més joves, mantenir una escolta activa a través de trucades no era una opció: rebutgen parlar per telèfon. Així, la fundació i l’Ajuntament de Barcelona van posar en marxa el juliol de 2022 el xat de suport emocional per a joves, dirigit a persones d’entre 14 i 25 anys. Va ser el primer servei d’aquestes característiques vehiculat a través de l’aplicació de Whatsapp, i ha atès més de 2.000 converses fins a octubre. El xat, que s’activa amb un missatge al 679 33 33 63, vol combatre el creixent malestar emocional en els joves, després d’un augment d’estats depressius, de sensació de solitud i de conductes suïcides i autolesives: es donen en un 38% en el cas de noies entre 13 i 19 anys, i en un 20% en nois, segons una enquesta de l’Ajuntament de 2022.
Amb un 70% dels contactes, dones joves són les principals usuàries del xat, al qual també poden dirigir-se persones de l’entorn d’aquests joves i adolescents. Al llarg dels primers 14 mesos de funcionament, el servei ha avisat en 25 ocasions als serveis d’emergència, pel fet que la salut i seguretat del menor o jove estava en risc. Després de l’experiència a Barcelona, ara el servei s’estén. La Generalitat i la fundació han activat el xat Obro Feel per a oferir suport emocional a adolescents i joves entre 14 i 29 anys. El projecte, com a prova pilot, servirà també per detectar de manera precoç problemes de salut mental com la depressió, idees suïcides i trastorns de conducta alimentària. Després de sumar aquests serveis i d’engrandir-los, la fundació prioritza ara donar-los a conèixer entre els joves. Entre altres canals, ho farà amb campanyes de difusió i prevenció en instituts, amb el propòsit de millorar la salut mental en una societat amb un creixent malestar emocional.
