Hi ha qui diu que la vida és una cursa ciclista i que de ben petit aprens que si vols avançar no pots deixar de pedalar. El conseller delegat de Reig Jofre, Ignasi Biosca, és un ferm defensor d’aquest esperit i assegura que en el seu dia a dia gaudeix molt de la pujada, encara que sovint sigui dura. “Sempre penso el màxim possible com un emprenedor. Reig Jofre és un projecte viu que fem avançar dia a dia. Fer empresa és com anar en bici: no pots parar de pedalar perquè si no és la premonició de la caiguda. Pedalar. Créixer. Posar-te el llistó ben alt. Agafar la maleta i viatjar. No limitar-te. Ser competitius”, reflexiona en una nova sessió del cicle True Leaders organitzat pel The New Barcelona Post i EY per conèixer de primera mà els diferents líders empresarials i els seus casos d’èxit en un entorn exclusiu amb presidents, CEOs i directors financers. És el cas Reig Jofre.
Biosca: “Fer empresa és com anar en bici: no pots parar de pedalar perquè si no és la premonició de la caiguda. Pedalar. Créixer. Posar-te el llistó ben alt. Agafar la maleta i viatjar. No limitar-te. Ser competitius”
La pandèmia va ser, sense cap mena de dubte, una cursa sense precedents i a contrarellotge. El conseller delegat de Reig Jofre reivindica el concepte d’independència estratègica com a oportunitat i aprenentatge del coronavirus. És a dir, no dependre en matèria de salut d’altres països i impulsar la societat del coneixement des del món industrial. “Invertir en salut és un grandíssim actiu de país i d’empresa perquè té un impacte molt important a la societat. La pandèmia va canviar el paradigma: cal produir localment. De fet, no vam patir cap manca de medicaments perquè tenim una indústria farmacèutica neta i localitzada, avançada tecnològicament i amb talent que és el motor d’aquesta independència estratègica que tant ens cal”, insisteix.
La trucada del ministre i la reserva estratègica
El cert és que Reig Jofre ja tenia una planta d’injectables projectada temps abans de la pandèmia. “Visió? No, és una qüestió de compromís. Havíem fet els deures, tot i que ens va costar trobar el finançament i vam rebre poc suport administratiu. És el valor de la industrialització”, apunta Ignasi Biosca poc abans de recordar també la trucada per sorpresa que li va fer el ministre durant la Setmana Santa de 2020 per preguntar-li si des de Reig Jofre podien fabricar i proveir vacunes de la mà de Janssen de Johnson & Johnson. Tota la resta ja és història contemporània de la nostra societat. Tant és així que la farmacèutica amb seu a Sant Joan Despí és una de les empreses que avui en dia haurien de garantir la producció de vacunes de la Unió Europea en cas d’emergència.
Biosca: “La pandèmia ha obert una nova perspectiva farmacèutica: de les plantes a la química i a la biologia. Ara, toca un altre canvi de pantalla: les teràpies emergents. Tocar el codi i modificar el software del nostre cos amb teràpies gèniques”
Segons Biosca, “és un honor tenir aquest pol de reserva de capacitat estratègica a Catalunya. La pandèmia ha obert una nova perspectiva farmacèutica: de les plantes a la química i a la biologia. Ara, toca un altre canvi de pantalla: les teràpies emergents. Tocar el codi i modificar el software del nostre cos que és el hardware amb teràpies gèniques. Això ho canvia tot”. En aquest sentit, la cinquena farmacèutica espanyola per volum de negoci vol “fer apostes i assumir riscos” a l’hora d’ajudar a convertir la ciència en indústria i productes que siguin d’abast internacional i aportin solucions a la població. Abans, però, d’imaginar-nos el futur, fem un passeig pel passat.
Fleming i les veritats de la família
El científic Alexander Fleming va descobrir la penicil·lina l’any 1928 en un hospital de Londres. Un invent fruit de la serendipitat —o això diuen— que va ser la llavor del primer antibiòtic. Casualitat o no, el farmacèutic Ramon Reig Jofre va fundar Reig Jofre el 1929 a Barcelona. Només un any després. Va tenir quatre filles i tots els seus nets, entre els quals no hi ha cap farmacèutic, tenen Reig com a segon cognom. Fins a tres generacions de la família han conviscut durant gairebé cent anys dins l’empresa dedicada a la investigació, el desenvolupament, la fabricació i la comercialització de productes farmacèutics i complements alimentaris. “Hem fet el salt de la segona a la tercera generació i estem molt còmodes. Ara ens toca començar a imaginar com serà el pas de la tercera a la quarta generació, però encara em sento molt jove”, somriu.
Ignasi Biosca explicava el 2018 en un col·loqui amb la seva mare Isabel Reig moderat per Xavier Cambra al Cercle d’Economia que mai s’havia imaginat treballar al laboratori farmacèutic de la família i això que de ben petit havia viscut les reunions entre la directora tècnica —la seva mare— i el director general —el seu pare— al cotxe o al menjador de casa. Anys després de treballar en el sector de la publicitat i els mitjans digitals, la família va convèncer Ignasi Biosca d’assumir l’any 2006 el repte de ser conseller delegat de l’empresa farmacèutica. “La família és una de les poques veritats d’aquest món”, reivindicava el president d’honor de Borges, Antoni Pont, durant la primera sessió del cicle True Leaders. Que la veritat vagi sempre per davant.
“Hem passat de família empresària a empresa familiar. Ens hem repartit molt bé les feines amb el meu cosí. Jo estic centrat en la gestió i l’execució i ell en la propietat i la família que té una visió a llarg termini. El consell ha d’aportar. La família ha d’estar a disposició de l’empresa perquè necessitem talent, però no pel fet de ser família has de tenir el dret de treballar a l’empresa. No sé si desitjo la meva feina als meus fills…”, reflexiona Ignasi Biosca davant l’atenta mirada i la complicitat del seu cosí Alejandro Garcia-Reig, que és vicepresident de Reig Jofre.
Els grisos de la Borsa
Cotitzar o no cotitzar? Aquesta va ser la qüestió fins que l’any 2015 es va produir una fusió inversa de Reig Jofre amb Natraceutical que era referent en complements alimentaris. La farmacèutica va passar així d’empresa familiar a cotitzada. Gairebé una dècada després, Ignasi Biosca ho recorda pràcticament com si fos ahir: “La Borsa dona transparència i separa l’empresa de la família. Al principi fa una mica de por perquè et despulles i t’exhibeixes, però la borsa permet els grisos. És a dir, quan l’empresa és totalment privada tot és blanc o negra, però la Borsa permet que tothom tingui la informació que vol i que si una persona de la família vol vendre les seves accions, ho pugui fer. Aquesta flexibilitat és molt valuosa”.
Biosca: “La Borsa dona transparència i separa l’empresa de la família. Al principi fa una mica de por perquè et despulles i t’exhibeixes, però la Borsa permet els grisos”
Les cartes estan sobre la taula i el mercat de valors segueix el seu camí. Així doncs, el conseller delegat de Reig Jofre recomana la sortida a Borsa —o almenys fer l’exercici de plantejar-s’ho— a les empreses familiars catalane, encara que la cotització no sempre reflecteixi el valor de la seva companyia. “Fa il·lusió que hi hagi inversors que t’acompanyin en aquest viatge. L’important és el projecte i fer les coses ben fetes, no l’obsessió per la cotització que fa el que vol. El mercat reconeixerà al final el projecte i la visió a llarg termini”, afegeix.
Actualment, Reig Jofre factura més de 300 milions d’euros gràcies a un negoci diversificat que inclou la tecnologia farmacèutica industrialitzada, els productes propis de recepta i l’àrea de Consumer Health o productes sense prescripció. Té una plantilla que ronda els 1.300 treballadors, quatre centres de desenvolupament i producció a Europa i presència en més de 70 països.
Saber patir i atrevir-se
Ignasi Biosca és enginyer de telecomunicacions format a la UPC, màster en xarxes de telecos a Paris Tech i MBA a l’IESE i a la Universitat de Califòrnia on va viure l’auge i crisi de les .com. Potser per això té molt clar que la seva mà guanyadora inclou l’esperit ciclista i la mentalitat emprenedora. “En el món de l’empresa no te la pots jugar a cara o creu”, assegura. En matèria de lideratge es tracta de pedalar, estar atent, mirar endavant i seguir pedalant. “Supervivència? El secret és la no autocomplaença. Saber que en qualsevol moment te la pots fotre. Mantenir la concentració. Pedalar i saber patir. Ho portes dins. Millora contínua i cap endavant”, apunta el directiu una reflexió pròpia d’un dietari personal.
Biosca: “Supervivència? El secret és la no autocomplaença. Saber que en qualsevol moment te la pots fotre. Mantenir la concentració. Pedalar i saber patir. Ho portes dins. Millora contínua i cap endavant”
Quan li preguntes sobre la seva petjada a la companyia farmacèutica, Biosca fa referència a la vocació innovadora en el negoci i en el model col·laboratiu d’innovació oberta en recerca i desenvolupament amb startups, universitats i centres d’investigació tals com la UB, Leitat o el Parc Taulí, entre d’altres. Des de Reig Jofre elogien també la seva “tradició” per innovar i arriscar: “La innovació es troba en la base de tot i la clau està en el risc. Has d’innovar i arriscar. Quan et sents sol? Quan assumeixes el risc. Risc sí, però no imprudència. El secret és l’avaluació, quantificar els riscos i escanejar tots els escenaris i les alternatives possibles. Atrevir-se. De tot s’aprèn”. Del just in time al just in case.
Abans d’acabar el col·loqui, Ignasi Biosca fa un nou elogi de la valentia i de pensar en gran abans que en petit. La caiguda forma part del camí. “Hem fet, fem i farem molts errors. S’ha d’aprofitar aquests errors per extreure’n aprenentatges. L’error es converteix en un màster”, reivindica en una darrera reflexió del seu particular dietari del management.
Al cap i a la fi, potser ens cal una mica més d’esperit ciclista i True Leaders en un context geopolític complex. Vivim la fragilitat de l’estabilitat més inestable, però no deixem d’avançar. Sigui quin sigui el temporal.
Pedalar, saber patir i atrevir-se. Aprendre com a filosofia de vida.
