Entrevistem Marta Lao, participant del programa de lideratge i ciutat de Barcelona Global, Barcelona 2040, i advocada sènior del departament de 'corporate' i M&A al despatx internacional de dret dels negocis Osborne Clarke Espanya
The New Barcelona Post conversa aquest mes amb Marta Lao, una de les joves directives que participen al Barcelona 2040, el programa de lideratge i ciutat que imparteix Barcelona Global. L’objectiu d’aquesta sèrie d’entrevistes és que aquesta nova generació de líders ens comparteixin la seva visió sobre la Barcelona del futur a què aspiren, així com les seves propostes d’impacte per a la millora de la ciutat.
— Què esperes de la Barcelona de l’any 2040?
— La meva expectativa és que el 2040 Barcelona sigui una ciutat amb més qualitat de vida per als seus habitants i, per tant, una ciutat més sostenible i tecnològicament capdavantera. En aquests anys vinents serà clau que la ciutat implementi solucions innovadores en àrees com la gestió de residus, l’energia i la mobilitat. A més, espero i desitjo que Barcelona es consolidi i aconsegueixi posicionar-se com a ciutat referent en l’àmbit econòmic i cultural i, per aconseguir-ho, hi ha molta feina per davant.
— Amb quina ciutat compararies Barcelona?
— Cada ciutat té la seva pròpia identitat i idiosincràsia. Això fa que sigui difícil comparar Barcelona amb altres ciutats. En termes de desenvolupament urbà es podria comparar amb Berlín o Milà. Si penses en la localització mediterrània, la història i la vida cultural, es podria fer una comparació amb València o Marsella. D’altra banda, si mesures paràmetres com la seguretat, la mobilitat i l’oferta gastronòmica es podria comparar amb Melbourne o, salvant el tema de la seguretat, San Francisco.
— A quin model de ciutat creus que s’hauria d’assemblar Barcelona?
— És una pregunta complexa de respondre. Com apuntava abans, Barcelona és una ciutat única amb una identitat pròpia, per la qual cosa no s’ha d’assemblar necessàriament a un altre model de ciutat en particular. No obstant això, hi ha ciutats que podrien servir com a inspiració en certs aspectes. Si ens enfoquem en els criteris que avui dia s’utilitzen per seleccionar les millors ciutats on viure, podríem agrupar-los, essencialment, en cinc grups: 1) l’estabilitat i la seguretat de la ciutat, 2) la seva oferta cultural, 3) els seus serveis públics, 4) la seva infraestructura i sostenibilitat, i 5) la seva oferta educativa i laboral. Aquestes àrees seran clau per a la Barcelona del futur.
En termes de sostenibilitat, Copenhaguen i Amsterdam són referents per exemple per la seva planificació quant a mobilitat sostenible, ús de la bicicleta i planificació urbana orientada al vianant. Aquests models podrien ser referents per a Barcelona en aquests aspectes. En oferta cultural, Berlín i Viena són conegudes per la seva escena artística i cultural vibrant. Barcelona ja té una rica oferta cultural, però hauria de continuar desenvolupant i promovent la seva identitat com a ciutat creativa i cosmopolita. Pel que fa a innovació i economia, San Francisco i Estocolm són referents pel seu ecosistema emprenedor i la seva aposta per la tecnologia i la investigació. Barcelona hauria de treballar per ser un centre d’innovació i emprenedoria, tot fomentant la col·laboració entre universitats, empreses i centres tecnològics i de recerca per impulsar-ne l’economia. El repte serà intentar adaptar les millors pràctiques i enfocaments i, alhora, mantenir la identitat i singularitat pròpies de la nostra ciutat per aconseguir un desenvolupament equilibrat i sostenible.
— Quin és repte principal que ha de resoldre Barcelona els pròxims anys?
— Com apuntava abans, hi ha diverses àrees crítiques en què Barcelona ha de treballar per posicionar-se com una de les ciutats amb millor qualitat de vida per als seus habitants. Centrant-nos en el tema de la sostenibilitat, serà clau que Barcelona es prepari per fer front a reptes relacionats amb la contaminació, el consum de recursos, la mobilitat i la gestió de residus. Serà important preveure, per exemple, l‟impacte del canvi climàtic a la ciutat com l‟augment del nivell del mar.
— Quin creus que ha de ser el paper de les noves generacions i la seva implicació en el desenvolupament de la ciutat?
— Crec que tots coincidim en l’opinió que les noves generacions han de tenir un paper crucial en el desenvolupament d’una ciutat com Barcelona. La seva implicació serà fonamental per impulsar el progrés, la innovació i un canvi positiu a la societat barcelonina. De moment, les noves generacions poden aportar innovació, amb idees “fresques” i disruptives. Sent nadius digitals, estan familiaritzats amb les últimes tecnologies, fet que els permetrà proposar solucions creatives als desafiaments actuals. La seva participació activa a la vida cívica pot ajudar a impulsar canvis rellevants en àrees com la sostenibilitat. Les noves generacions també poden contribuir en la promoció d’una diversitat i una inclusió més gran, cosa que, a la llarga, es traduirà en més qualitat de vida a la ciutat. Com no pot ser altrament, les noves generacions tenen el potencial de ser agents de canvi positiu en el desenvolupament de Barcelona. La participació en la presa de decisions i el compromís amb els valors de sostenibilitat, inclusió i progrés poden contribuir significativament a la construcció d’una ciutat més pròspera i equitativa.
— Per quins sectors empresarials creus que ha d’apostar Barcelona?
— En l’àrea econòmica, Barcelona ha d’aconseguir recuperar-se després de la baixada patida els últims anys, especialment a conseqüència de la pandèmia, i diversificar la seva economia. Cal apostar per la innovació i la digitalització en diferents sectors econòmics. Pel que fa a la diversificació, Barcelona hauria d’apostar per l’enfortiment de sectors com la tecnologia, la recerca i el desenvolupament, la indústria creativa i l’economia verda. Això ajudaria a reduir la dependència del turisme i a crear llocs de treball més resilients i sostenibles. Com ja he apuntat anteriorment, aquests desafiaments econòmics requereixen una estreta col·laboració entre el sector públic i el privat, però també de la ciutadania i, com hem vist abans, dels ciutadans més joves. I tot plegat ha d’anar acompanyat de la implementació de polítiques i mesures concretes, ambicioses i adequades que permetin impulsar la recuperació i el creixement econòmic de la ciutat.
La filial de SD Worx de registre i gestió d'horaris obrirà aquest ‘hub’ després d'haver…
Un espectacle de dansa urbana i tecnologia de nou a Passeig de Gràcia marcarà l'inici…
L'univers del reboster es barrejarà amb l'essència nadalenca del 28 de novembre al 5 de…
El carrer Serrano i la Gran Via de Madrid ocupen la segona i tercera posició
La infraestructura científica es reforça de cara a la seva ampliació com també ho fa…
A finals d’agost del 2005, l’huracà Katrina colpejava les costes del sud-est dels Estats Units,…