Esports i pantalles

L’espai Alfa 5 s’inaugura al Poblenou, una actualització de les instal·lacions esportives construides els anys 80 per l’empresari Jordi Casanovas, però ara en forma de XR Sports: realitat augmentada, realitat virtual, tecnologia digital. El club esportiu es manté, però en uns immensos baixos ara s’estén una àmplia varietat de sales que permeten moure el cos, la ment i la imaginació per activitats dinàmiques que mai no havíem experimentat. El més gran del món, diuen. Segurament, coneixent els seus fundadors (Layers of Reality, en col·laboració amb Eurofitness), també el més avançat. Veurem ara com s’ho fan per gestionar la riuada d’adolescents delerosos de jugar, competir i suar la cansalada en els poliestportius del futur.

L’Anna Oliveras, directora del centre, m’explica que de moment han gestionat prou eficientment l’afluència. No volen permetre un efecte cues de Port Aventura, sinó un repartiment dels temps que, per via digital, et pugui avisar de quant et falta per poder accedir a aquella sala concreta. La cosa és que vagis sempre amb la polsera, i que aquesta polsera estigui convenientment carregada amb la moneda del local. Una moneda amb un nom tan entranyablement boomer com el de duros.

El meu creixent escepticisme envers la digitalització de l’art, no perquè no hi estigui a favor, sinó perquè costa de clavar-la i de vegades provoca monstres imperdonables, en el cas dels esports s’esvaeix, perquè la cosa tàctil i immersiva es presta molt al joc físic. És l’espai digital on he vist més sentit que la pantalla es relacioni amb el cos, amb la presència humana i la seva mobilitat. Així, després d’un vestíbul on se’ns permet tastar les futures arribades de videojocs de tota mena, podem passar a la primera experiencia i, des d’aleshores, ja és tota una marató de sorpreses per a la qual el meu cos no està preparat. Puc, això sí, destacar-ne l’alta qualitat tecnològica i la gràcia lúdica. Fins i tot en els jocs que, allunyant-se de les modalitats clàssiques i com fèiem al pati del col·legi, ells mateixos s’han inventat.

Aquesta és una magnífica ocasió per posar-se al dia en els últims crits de la tecnologia digital

Jocs de xutar la pilota contra la paret (sí, el de l’escola, però amb llums i dianes); parets d’escalada dinamitzades digitalment; una gran pista de Flatball allí on hi havia la piscina i que ara és un espai on fer de cercle que fa rebotar pilotes en totes direccions; una més pausada excursió amb ulleres immersives al cim de l’Everest; un trepidant vol en parapent no apte per a gent que es mareja (a mi només cal que em preguntin “et mareges?” per començar a marejar-me); un esquaix luminescent, una sala que recrea els làsers de Missió Impossible i que et repta a superar-los per assolir la teva meta… És a dir, una ludoteca futurista molt pensada per a joves (“totes les edats”, però jo ho poso en dubte) que té la gràcia de fer de la tecnologia, per una vegada, una cosa profundament humana. Corporal. Física.

Quan comences a immergir-te en qualsevol dels jocs, disposat només a fer-ne un tast experimental, és del tot inevitable picar-te i voler encertar aquell xut en aquella diana peti qui peti i triguis el que triguis, o costi els duros que et costi. L’Anna em diu que una bona part dels jocs són creats per ells mateixos, en el sentit que en tenen el copyright, i que pretenen acabar adquirint tots els que aterrin en aquest espai.

Fan bé i, negoci a banda, aquesta és una magnífica ocasió per posar-se al dia en els últims crits de la tecnologia digital. L’equip, jove i atent, vetlla perquè ningú es perdi ni caigui (ni es maregi) i explica les instruccions de manera tan instructiva verbalment com il·lustrativa físicament. El barri, encara lluny del centre però en cap cas lluny de l’activitat esportiva i cada dia menys lluny de l’avantguarda tecnològica, demana anar-hi força expressament. El que passa és que, en aquest cas, el desplaçament és merscut i moure el cul, en tots els sentits, mai no fa cap mal.

Una altra cosa, entre nosaltres, és el fart de riure que es deuen fer tots ells, Anna inclosa, un cop marxem del local i recorden els nostres moviments espasmòdics entre quatre parets buides, els nostres ridículs manoeuvres in the dark. Això queda per a ells. Per a nosaltres, queda la flipada monumental i les ganes de dur-hi el jovent. No és ni tan sols car per a les seves butxaques. Val la pena gastar-s’hi no res, quatre duros.

La majoria dels jocs d’Alfa 5 han estat creats pels impulsors del centre.