L’espurna de llum que va transformar Barcelona fa 140 anys

La història d’Endesa es remunta fins a l’any 1881 quan a Barcelona es va constituir la primera empresa elèctrica de tot Espanya. La Sociedad Española de Electricidad va ser pionera en plantejar la producció d’energia per a la seva venda i no per a l’autoconsum. Nascuda fa 140 anys, aquesta companyia va ser l’embrió de l’actual Endesa, amb un camí per arribar al present marcat per múltiples causalitats i anècdotes.

Malgrat ser precursora, la capital catalana va trigar una mica a veure com l’ús de l’electricitat es generalitzava, mentre que a altres ciutats on la mateixa Sociedad Española de Electricidad havia creat filials, com a Madrid i València, el procés va ser més ràpid i fàcil. Per entendre el perquè de la lentitud barcelonina, el responsable del Fons Històric de la Fundació Endesa, Toni Mera, assenyala que sempre que es vol popularitzar una nova tecnologia, en aquest cas l’electricitat, la que predomina en aquell moment al mercat sempre posa pals a la roda per no extingir-se.

L’enemic de l’electricitat va ser el gas, considerablement més barat, malgrat que utilitzar-lo en excés podia ser nociu per a la salut. De fet, en aquella època, Barcelona era la ciutat espanyola amb el gas més econòmic, segons afegeix l’autor d’estudis i publicacions sobre l’electrificació a Catalunya, Joan Carles Alayó. Així mateix, l’electricitat no va trobar ni el suport institucional necessari per desenvolupar-se ni la demanda suficient, tenint en compte que les indústries disposaven de les seves pròpies màquines per funcionar.

Les dificultats que va afrontar la Sociedad Española de Electricidad per introduir aquest nou model van fer que l’empresa acabés sent traspassada. Malgrat això, Mera remarca que va tenir l’encert d’obrir la porta per facilitar aquesta transició. Tanta va ser la seva contribució que una de les imatges icòniques de la producció d’aquesta energia a la ciutat, les Tres Xemeneies, va néixer amb aquesta malaurada companyia. La Sociedad Española de Electricidad va construir una petita central a l’actual zona del Paral·lel, coneguda com Les Hortes de Sant Bertran. Inaugurada el 1882, acabaria expandint-se amb els anys, convertint-se en la central tèrmica de Mata i afegint, una per una, les xemeneies que li donen nom.

La Compañía Barcelonesa de Electricidad va ser qui va agafar el relleu de la Sociedad Española de Electricidad i va fer créixer la central que acabaria erigint les famoses Tres Xemeneies. Amb la Compañía Barcelonesa de Electricidad, que comptava amb el suport d’una empresa alemanya i una tecnologia més puntera, el procés d’electrificació a la capital catalana es va accelerar, arribant als tramvies i la indústria, i il·luminant les cases i els comerços. Després de la Companía Barcelonesa de Electricidad va venir La Canadenca l’any 1912, que va ser adquirida per Fecsa el 1952. Al seu torn, Fecsa es va acabar integrant en l’actual Endesa durant la dècada dels 90.

La influència de les Exposicions Internacionals

Com tants altres elements de la ciutat, la Sociedad Española de Electricidad no s’entén sense la influència de les Exposicions Internacionals. Abans de la de Barcelona de 1888, va haver-hi una altra que va determinar l’arribada de l’electricitat a la capital catalana, exposa Alayó. A l’Exposició Universal de Viena de 1873, l’enginyer barceloní Ramon de Manjarrés va descobrir el potencial de les màquines que generaven electricitat per a ús industrial o il·luminar la ciutat. L’Escola Industrial va decidir importar un d’aquests aparells a proposta seva, de la mà de l’empresari Tomàs Josep Dalmau. Les proves que es van fer a l’Escola Industrial van acabar animant a Dalmau per crear la Sociedad Española de Electricidad el 1881, amb la voluntat d’explotar-ho comercialment.

A l’Escola Industrial es van provar les primeres màquines per generar electricitat gràcies a l’enginyer Ramon de Manjarrés

Si l’Exposició Universal de 1873 va posar la llavor de la primera empresa elèctrica d’Espanya, la de 1888 va suposar la seva fi. La Sociedad Española de Electricidad va mostrar les virtuts de l’electricitat en aquesta trobada internacional, il·luminant els pavellons i plaça Sant Jaume. Aquestes inversions per popularitzar el seu producte van acabar fent insostenible la companyia, que va buscar un comprador quan va acabar l’Exposició Universal. I, si a la del 1888 no hi havia molta demanda d’electricitat, quan l’Exposició Universal va tornar a Barcelona, l’any 1929, el procés d’electrificació ja s’havia completat a la ciutat.

Un petit tresor a la Zona Franca

Bona part del llegat d’aquests 140 anys d’història es troba a una nau a la Zona Franca, on Endesa té el seu Fons Històric. Es pot dir que hi ha de tot. Documents, llibres, fotografies, cables, comptadors, turbines, telèfons, furgonetes, maquetes, màquines d’escriure… Fins i tot, hi ha la torxa que va portar la flama dels Jocs Olímpics de 1992. El responsable del Fons Històric, Toni Mera, s’encarrega de posar-hi una mica d’ordre i preparar els materials quan s’envien a museus de ciutats i pobles perquè expliquin el seu passat industrial. La llavor d’aquest arxiu la va posar l’extreballador Joan Tatjer, que va dirigir el Museu Fecsa i es va encarregar d’anar recopilant tots els materials.

Revisant tots aquests objectes, Tatjer fa memòria i arriba fins als anys 60, quan va començar a treballar per Fecsa. Un dels primers episodis que va viure van ser uns aiguats que van bloquejar tota la ciutat. Ell, que encara “estava de pràctiques”, va veure com tothom feia el que podia per salvar una situació que els havia superat i recorda com li va trucar un metge que havia començat a operar a una dona per demanar que li retornessin el llum urgentment. Tot el que hi ha a la Zona Franca li mostra com la tecnologia ha anat avançant des que ell va començar a treballar i ha permès evitar que es repeteixin situacions com la que va viure aquell metge. Però, sobretot, tot allò que veu a la nau li recorda les persones que ho van fer possible i, amb el temps, ha arribat a la conclusió que el veritable patrimoni industrial van ser elles.