L’estació de cables submarins de Barcelona entrarà en funcionament a finals d’any

L’operador d’infraestructures i telecomunicacions AFR-IX Telecom ha tancat els dos primers contractes internacionals per posar en marxa a finals d’aquest any l’estació d’aterratge de cables submarins Barcelona Cable Landing Station, que està construint a tocar de la zona litoral de Sant Adrià del Besòs. Els acords d’ús de l’innovador node de cables, en tràmits molt avançats de negociació, s’han establert en l’àmbit internacional amb un consorci de diversos operadors de telecomunicacions i amb un gestor d’infraestructures.

La companyia catalana també hi farà arribar, el juliol de 2024, el cable Medusa: una nova infraestructura de comunicació submarina que la pròpia AFR-IX construirà a la Mediterrània per unir nou països d’Àfrica i Europa (des de Lisboa a Egipte).

A l’estació Barcelona CLS, un projecte en què AFR-IX treballa des de fa més de quatre anys, s’han invertit vuit milions d’euros, dos milions més dels previstos inicialment perquè “hem redissenyat aquest node de connexió per tenir més capacitat de cables en un futur”, explica Miguel Ángel Acero, enginyer de telecomunicacions, fundador i copropietari de la companyia. L’estació d’aterratge open port, d’abast internacional, reforçarà el posicionament de Barcelona com a hub tecnològic del sud d’Europa.

La infraestructura de la primera estació internacional d’aterratge de cables submarins construïda a Catalunya s’ha projectat com un punt de connexió neutre, en què AFR-IX propietari de la instal·lació operarà com a gestor independent que atorga la concessió d’ús a operadors del sistema de telecomunicacions en règim de lloguer. Aquesta fórmula en què “l’operador de l’estació és neutre, completament aliè a tot el que passa, i que l’únic que fa és construir i operar la infraestructura per a què els que la lloguin o contractin facin el seu negoci, és un model molt més atractiu i innovador dins de l’àmbit de les telecomunicacions i facilita la lliure competència entre les grans operadores”, recalca Acero.

Amb aquestes característiques, la seva ubicació i la seva capacitat, Barcelona CLS es perfila com la millor alternativa davant d’altres opcions com la que vol oferir la nova estació de Gènova, “per descongestionar el tràfic que passa pel node de Marsella”, manifesta Acero. L’estació francesa dona servei actualment a 10 cables submarins i 12 més estan en procés de sol·licitar els permisos d’aterratge, “per la qual cosa es generarà un embut considerable en aquell punt de connexió, i per tant és molt adequat i oportú disposar de l’alternativa de Barcelona”, afegeix.

El tercer cable que aterrarà a Barcelona serà el Medusa. Una nova infraestructura de comunicació submarina que vol ser un referent a la Mediterrània i la construcció del qual també correspondrà a AFR-IX. Per tant, es projecta amb el mateix esperit: caràcter neutral, accés obert i independent.

Amb una inversió de 326 milions d’euros, Medusa serà el cable submarí de fibra òptica més llarg de la Mediterrània, uns 8.700 quilòmetres de llargada, que unirà nou països d’Àfrica i Europa, a través dels punts d’aterratge de Portugal, Marroc, Espanya, França, Algèria, Tunísia, Itàlia, Grècia i Egipte. La construcció es vol començar a finals de 2023 a Lisboa per acabar dos anys més tard a Egipte. El primer tram d’aquesta infraestructura, que fabricarà Alcatel Submarine Networks, del grup Nokia, començarà a funcionar el 2024 i unirà Lisboa amb Barcelona i Marsella.

Sortida a Borsa aquest any

La firma AFR-IX, propietat dels seus fundadors Norman Albi i Miguel Ángel Acero, es prepara per sortir a Borsa abans de l’estiu d’aquest any. Fins ara s’ha finançat amb recursos propis i financers. Norman Albi, conseller delegat, ha concretat que han realitzat els processos d’auditories corresponent i que la sortida a Borsa es farà mitjançant listing —una fórmula que permet que la societat demani directament l’accés a la negociació borsària sense necessitat de llançar una oferta pública de venda—, malgrat que encara es barregen quins són els mercats més adequats per operar.

L’empresa amb seu a Barcelona va tancar l’últim exercici fiscal (a juny de 2021) amb una facturació de 23 milions d’euros i una plantilla de 110 treballadors. La major part dels empleats, uns 75, tenen responsabilitats al continent africà. La raó es que AFR-IX, creada el 2013, s’ha posicionat en aquests nou anys com un dels principals operadors de connectivitat de dades enfocat al mercat africà. Amb la seva expansió és el gestor de 50 nodes tècnics a tot el continent africà, que cobreixen el 80% de tots els països africans, per garantir la connectivitat directa amb Europa.

El futur de la companyia passa, entre d’altres objectius, per convertir-se en un operador d’infraestructures de connectivitat de fibra òptica d’abast internacional  i especialitzat en la gestió d’estacions d’aterratge de cables submarins per garantir-ne la seva neutralitat.