Imma Monsó: “Quin llibre puc regalar a algú a qui no li agrada llegir?”

L’escriptora Imma Monsó ha afirmat: “Del matí al vespre, una pregunta es repeteix amb insistència a les parades: “Quin llibre puc regalar a algú a qui no li agrada llegir?”. Curiosa i paradoxal pregunta que resumeix tota la grandesa i la misèria d’aquest dia”

Imma Monsó (Lleida, 1959) és escriptora i ha treballat de professora de llengües estrangeres. 

La seva trajectòria com a narradora comença el 1996, amb la publicació del llibre de contes Si és no és, premi Ribera d’Ebre, i la novel·la No se sap mai (1996). A partir d’aquests dos llibres passa a ser considerada com una de les escriptores de més vàlua de la seva generació literària. Tot això es confirma l’any 1998 amb la novel·la Com unes vacances, Premi Prudenci Bertrana i Premi Cavall Verd-Blai Bonet de narrativa. El 2001 publica la novel·la Tot un caràcter i més tard es dedica al gènere del conte i la narració curta, que havia estat la seva primera opció, amb Millor que no m’ho expliquis (2003) i Marxem, papà. Aquí no ens hi volen (2004). També ha publicat un estudi en clau irònica sobre les semblances entre el poble català i el japonès, Hi són però no els veus (2003). Continua la seva producció literària amb les novel·les Un home de paraula (2006), premi Salambó i Maria Àngels Anglada, Una tempesta (2009), La dona veloç (2012), que rep el Premi Ramon Llull, i L’aniversari (2016). És reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura del 2013. 

Bona part de la seva obra ha estat traduïda al castellà amb molt bona acollida, i té obra traduïda al francès, l’hongarès, l’italià i el neerlandès. La seva obra és constantment reeditada.

Font: Escriptors.cat

XAVIER BRU DE SALA

L’escriptor Xavier Bru de Sala ha afirmat: “La cultura i la natura, que sempre s’han menyspreat, s’estimen per Sant Jordi a Barcelona”.

Xavier Bru de Sala (Barcelona, 1952) és escriptor, poeta, articulista i un destacat intel·lectual dins l’àmbit de la cultura catalana. 

Llicenciat en Filologia Catalana, inicia la seva carrera literària en el camp de la poesia amb la publicació l’any 1973 de La fi del fil, Premi Carles Riba de poesia l’any 1972. El 1979 escriu Fràgil, que anys més tard (2003) reedita amb un pròleg a mode de poètica. A més a més, és autor de nombroses adaptacions teatrals, com ara Mar i Cel (1988), d’Àngel Guimerà, Cyrano de Bergerac (1987), d’Edmond Rostand, o Pigmalió (1997), de Bernard Shaw. El 2007 publica la seva única novel·la, Cartes d’uns coneguts a una desconeguda. 

Com a periodista d’opinió col·labora a diversos mitjans de comunicació, com l’Avui, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya o Catalunya Ràdio. La seva faceta de polemista s’ha vist accentuada per la publicació d’assajos com El descrèdit de la literatura (1999) o els dos llibres escrits a sis mans amb Julià de Jòdar i Miquel de Palol Fot-li que som catalans (2005) i Fot-li més que encara som catalans (2006). 

A banda de l’obra escrita, Xavier Bru de Sala té un paper significatiu en l’activitat cultural de Catalunya. Entre 1984 i 1987 és director literari d’Edicions Proa i entre el 1988 i el 1991 director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya. El 2009 exerceix el càrrec de President del primer Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) durant uns mesos.

VALENTÍ PUIG

L’escriptor Valentí Puig ha afirmat que Sant Jordi “ho té tot: tradició, públic, atenció pels llibres però amb els anys anem constatant que, a part del valor de les vendes, la bona literatura o el pensament crític no són l’incentiu de la jornada. Qui llegeix què?”.

Valentí Puig (Mallorca, 1949) és escriptor i articulista de premsa, tan en català com en castellà. Recentment ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura i en els darrers mesos ha publicat, com a novetats, la novel·la El bar de l’AVE; el cinquè lliurament dels seus dietaris, La bellesa del temps; els poemes d’Oratges de la memòria; i el rescat del Diccionari Pla de Literatura, “un llibre que encara és tota una mina”.

Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Ha publicat novel·les, assaigs, poemes, fins a una trentena de llibres. Ha aconseguit premis com el Ramon Llull, el Josep Pla, el premi de la Crítica y el Sant Joan. Dirigeix la revista trimestral d’idees i cultura F.

La seva obra ha estat seleccionada per formar part de les antologies “The origins of desire”, “Después de la modernidad”, “Pólwysep w wierszach”, “Paraula encesa” i “Las dos hermanas”.

És l’autor de diversos assaigs, sobre política internacional, el moderantisme, Josep Pla, en defensa del món imperfecte, el retorn a la fe catòlica, el futur de la monarquia o els efectes morals de la crisi del 2008.

RAFAEL VALLBONA

L’escriptor i periodista Rafael Vallbona ha afirmat: “El diàleg és el millor instrument per superar la incomprensió. I amb llibres i roses, sant Jordi és la gran festa de les paraules que ajuden a enraonar”.

Rafael Vallbona (Barcelona 1960). Escriptor i periodista. Autor de més de cinquanta llibres de tota mena entre novel·les, no ficció, poemaris i llibres de viatges; alguns dels quals han estat traduïts, i altres han estat premiats, per exemple, amb l’Amat Piniella per La comuna de Puigcerdà (2001) i el Néstor Luján de novel·la històrica per Forasters (2007), l’Ernest Udina de periodisme per Pirineus en venda (2005), el Columna jove per Recanvis Luna (1997) i el Ramon Muntaner de novel·la juvenil per La balada de JK (2001), el Ferran Canyameres de novel·la negra per Tros (20016), el Cadaqués a Rosa Leveroni o els Jocs Florals de Barcelona de poesia ambdós pel poemari Al Raval (1999), i el Sant Joan de novel·la per La casa de la frontera (2017).

Col·laborador habitual a premsa, ràdio i televisió, és també professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna.

ISABEL CLARA-SIMÓ

L’escriptora Isabel-Clara Simó ha afirmat que “Sant Jordi és una fira, per tant un acte comercial. Ara bé: Sant Jordi és molt més que un acte comercial. És cultura. I tothom ho enveja.”

Alcoi, 4 d’abril de 1943) és escriptora i periodista. Llicenciada en filosofia a la Universitat de València, exercí l’ensenyament a Bunyol, Figueres i Barcelona, on cursà periodisme. Posteriorment fou professora a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i es doctorà en filologia catalana. És col·laboradora habitual a la premsa en català i ha col·laborat en algun volum col·lectiu, com en Dona i societat a la Catalunya actual (1978).

La seva obra, tant literària com periodística, és molt marcada pel compromís reivindicatiu, especialment en la lluita pels drets de les dones, així com també contra les injustícies socials i la defensa del català i la cultura catalana en el marc dels Països Catalans. Entre la cinquantena de títols que ha publicat es poden esmentar les narracions (És quan miro que hi veig clar, 1979, premi Víctor Català, Alcoi-Nova York, 1987, Spiritual, 1993, premi de la Crítica Serra d’Or, Dones, 1997; Estimats homes (Una caricatura), 2001; Angelets, 2004; Homes, 2009; La vida sense ell, 2013; Tota a questa gent, 2014) i les novel·les: Júlia (1983), Ídols (1985), T’estimo Marta (1986), Els ulls de Clídice (1990),  La Nati (1991),  La salvatge (1993), premi Sant Jordi, El Mossèn (1994),  La innocent  (1995), premi València de Literatura, El professor de música, premi Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa (1999); El gust amarg de la cervesa (1999), T’imagines la vida sense ell? (2000), Rita! L’home que ensumava dones (2001), premi Andròmina, L’home que volava en el trapezi (2002), Adéu-suau (2006), El caníbal (2007), El meu germà Pol  (2008), Amor meva (2010, premi Joanot Martorell), Un tros de cel (2012), Els invisibles (2013), L’amant de Picasso(2015) i Jonàs (2016).

És també autora de llibres d’assaig (En legítima defensa, 2003, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians; Adéu Boadella , 2008), teatre (… I Nora obrí la porta, 1990; Còmplices, 2004, La visita, guardonada l’any 2011 amb el premi de Teatre Ciutat d’Alcoi i publicada el 2012) i del biogràfic Els racons de la memòria (2009).

Li han estat concedits la Creu de Sant Jordi (1999), el premi de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (2002), el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català (2009), el premi Pompeu Fabra (2009), la Medalla d’Or d’Alcoi (2013), ciutat que li concedí també el títol de filla predilecta, i el premi Jaume Fuster de l’AELC a la trajectòria (2013). El 2017 rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

JULIÀ DE JÒDAR

L’escriptor Julià de Jòder ha afirmat que “per Sant Jordi, el cos es lleva la peresa del temps; i el foc del drac ha natura per calor de donar passió i de consumir l’esperit”.

Julià de Jòdar (Badalona, 1942) és escriptor. És autor de la trilogia L’atzar i les ombres, panorama del proletariat català des dels anys 50 fins a la transició, format per L’àngel de la segona mort (1997) –premis Ciutat de Barcelona i Cavall Verd-Blai Bonet–, El trànsit de les fades (2001) –Premi de la Crítica– i El metall impur (2006) –premis Sant Jordi i Crítica Serra d’Or–. També ha escrit les novel·les L’home que va estimar Natàlia Vidal (2003) –Premi Prudenci Bertrana–, Noi, ¿has vist la mare amagada entre les ombres? (2008), La pastoral catalana (2010) –premis Carlemany i Crítica Serra d’Or– i El desertor en el camp de batalla (2013).  Darrerament ha publicat Fot-li al Procés (2017) i Els vulnerables (2018).

Ha publicat el recull de narrativa Zapata als Encants (1999) i ha traduït novel·les de Doctorow, Somerset Maugham i Julien Gracq al català i al castellà. Amb Enric Juliana escriu l’obra de teatre Radiacions (2011), que és adaptada per a televisió. Col·labora regularment a diversos mitjans de premsa escrita. És coautor dels escrits de sàtira política Fot-li, que som catalans! (2005) i Fot-li més que encara som catalans (2006), i del treball Cop de CUP. Viatge a l’ànima i a les arrels de les candidatures d’Unitat Popular (2012). 

GEMMA LIENAS

L’escriptora Gemma Lienas ha afirmat que “Sant Jordi és una gota d’oli essencial de lectura”.

Gemma Lienas (Barcelona, 1951) és llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, escriptora, conferenciant i col·laboradora de diversos mitjans de comunicació. Té més de 90 títols publicats (www.gemmalienas.com), ha rebut diversos premis nacionals, com el Ramon Llull de les Lletres Catalanes i l’Andròmina, i internacionals, com la menció d’honor del IBBY.

La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües. El 2010 va rebre, pel seu paper en la literatura catalana de finals del segle XX i inicis XXI i per la seva lluita feminista, la medalla Francesc Macià al Treball de la Generalitat de Catalunya. En el passat i durant quinze anys, va ser professora de postgraus a la Universitat de Barcelona i, paral·lelament, directora d’edicions a diverses editorials. També va ser durant 11 anys professora de secundària i d’educació especial.

RAFEL NADAL

El periodista i escriptor Rafel Nadal ha afirmat que Sant Jordi és “cultura, llibres, flors, natura, festa, espai públic, conversa, preguntes, respostes: la civilització”. 

Rafel Nadal i Farreras (Girona, 1954) és periodista i escriptor català. Actualment escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a RAC1, TV3 i 8TV. Ha estat director d’El Periódico de Catalunya de maig del 2006 a febrer del 2010, període durant el qual, el diari va rebre molts premis.

Anteriorment, ha treballat en els principals diaris del país i ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat en empreses editores i grups de comunicació. A la seva faceta d’escriptor, va despuntar al 2011 amb Els Mandarins, i va guanyar el Premi Josep Pla de narrativa del 2012, i el Premi Amat-Piniella del 2013, amb la novel·la Quan érem feliços (2012).

A l’octubre de 2013 publica la seva novel·la Quan en dèiem xampany, que a l’igual que l’anterior, tracta d’una saga familiar a cavall entre Catalunya i la Xampanya francesa. A l’any 2015 publica La maledicció dels Palmisano. Al 2017 publica la seva darrera novel·la La senyora Stendhal.

CARE SANTOS

La novel·lista Care Santos ha afirmat que “Sant Jordi és el millor dia de l’any. El dia que els llibres són per a tothom el que són per a mi: alguna cosa important que fa la vida millor”.

Care Santos va néixer a Mataró (Barcelona) l’any 1970. Va començar a escriure als 8 anys i des de llavors no ha deixat de fer-ho no un sol dia de la seva vida. Va estudiar Dret i Filologia, va treballar en diferents mitjans de comunicació i als 25 anys va publicar el seu primer llibre. Des de llavors, ha publicat deu novel·les, sis llibres de relats i una nombrosa obra per a joves i infants. En aquest terreny, és una de les autores més llegides del nostre país, i la seva obra ha estat traduïda a més de 20 idiomes. El 2014 va guanyar el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la novel·la Desig de xocolata. Ha obtingut, a més, els premis Edebé, Gran Angular, Ramon Muntaner i Protagonista Jove —tot de literatura per a joves— i ha fet d’antòloga del llibre Un deu. Antologia del nou conte català. Fa poc ha enllestit el seu primer text teatral, Truca abans d’entrar.

 

XAVIER BOSCH

El novel·lista Xavier Bosch ha afirmat que “Sant Jordi és el millor espot de Catalunya. Ni al publicista més premiat se li hauria acudit un anunci més eficaç”.

Xavier Bosch va néixer a Barcelona el 1967. Autor de les novel·les Nosaltres dos (2017), Algú com tu (2016), Eufòria (2016), Se sabrà tot (Premi Sant Jordi 2009 i llibre més venut del 2010) i Homes d’honor (2012). Anteriorment, havia publicat els reculls de contes Jo, el simolses (1992) i Vicis domèstics (1998), i la novel·la breu La màgia dels reis (1994). Periodista de llarga trajectòria, ha estat creador de formats audiovisuals d’èxit com Alguna Pregunta Més, El món a RAC 1 o El gran dictat. Ha estat cap de programes de RAC1, director de l’Avui, del documental La fleur i de l’Àgora de TV3. Actualment és articulista i membre del consell editorial de l’Ara.