Internacionalització i especialització. Aquests són els dos motors que guien el pla de creixement d’Esteve, farmacèutica barcelonina de capital familiar que el 2023 va aconseguir superar els 700 milions d’euros de facturació i que va camí de celebrar el centenari el 2029. Fa sis anys, la companyia va llançar un nou pla estratègic que va incorporar diferents decisions, com la venda del seu negoci de genèrics (Pensa) a la japonesa Towa, la compra de la farmacèutica alemanya Riemser, l’entrada del grup inversor alemany Lubea al seu capital (amb una participació del 26%) i, fa poques setmanes, l’adquisició de la farmacèutica francesa HRA, que li permet fer un pas endavant en el negoci dels medicaments per a malalties rares i greus. En paral·lel, Esteve ha reforçat la seva estructura industrial amb la compra de la fàbrica d’Unión Química Farmacéutica (Uquifa) a Lliçà de Vall (Barcelona) i, ara, amb l’anunci de la pròxima construcció d’una nova planta de principis actius a Celrà (Gironès).
Staffan Schüberg, conseller delegat d’Esteve, lidera l’empresa amb l’ambició de convertir-la “en una farmacèutica internacional líder en àrees de medicina especialitzada”. Per això, a més de les adquisicions, és clau disposar de nous medicaments de desenvolupament propi que arribin al mercat –com els acabats de llançar Inbrija, per al Parkinson, i Velyntra, per al dolor agut– i que permetin donar compliment a la visió del grup: millorar la vida de les persones. Així, la inversió en R+D va ascendir a 38 milions d’euros l’any passat, un pressupost que es pot finançar en bona part gràcies a la bona marxa del negoci d’Esteve dedicat a la producció de principis actius farmacèutics per a tercers (contract manufacturing o CMO, segons l’argot del sector).
Aquesta divisió, que té com a clients grans multinacionals, va créixer un 18% el 2023 (446 milions d’euros) i ja genera el 62% dels ingressos totals d’Esteve, que l’any passat van assolir els 710 milions, un 10% més. Molt inferior va ser l’avenç del negoci de productes farmacèutics propis, amb unes vendes de 259 milions, un 1,6% més. Els medicaments de les 110 marques del grup, vinculats a àrees terapèutiques com l’oncologia, el sistema nerviós central, el dolor i l’oftalmologia, van arribar a prop de vuit milions de persones en els 50 països on opera la companyia, que compta amb filials pròpies a França, Alemanya, Itàlia, Portugal i Regne Unit. Combinant les dues àrees de negoci, el pes del mercat espanyol ja és de només el 25%; els països de la resta d’Europa generen el 49% de la facturació i la resta del món –especialment els Estats Units– el 26%. Les tres àrees geogràfiques van experimentar creixements el passat any.
La fabricació de principis actius per a tercers es va disparar a conseqüència de la pandèmia sanitària de la covid-19, fet que s’ha traduït en un creixement mitjà de les vendes del 14% en els darrers quatre anys (el 2020 Esteve facturava 476 milions). Molt més pronunciada, i també gràcies al negoci CMO, ha estat la millora de la rendibilitat, amb un increment mitjà anual de l’ebitda del 28% entre el 2020 i el 2023. Així, l’últim any l’ebitda ha pujat a 128 milions (+1%) i el benefici net ha arribat a 60,6 milions, amb una alça del 6%, segons ha explicat aquest dijous la nova directora financera d’Esteve, Roser Gomila, que s’ha incorporat al grup procedent de Reig Jofré.
“El nostre objectiu és assegurar un futur basat en un creixement rendible que permeti generar els recursos que necessitem per poder invertir”, destaca Gomila, que afirma que el pla contempla també la possibilitat de continuar creixent inorgànicament amb adquisicions gràcies a l’enfortiment del balanç que s’ha fet aconseguit amb la incorporació de Lubea al capital. Segons Schüberg, aquesta inversió de Lubea és a llarg termini i, ara com ara, no està previst que aquesta participació s’incrementi ni tampoc que es redueixi. “Estem molt contents de la relació amb el nostre nou accionista”, ha assenyalat el conseller delegat, després d’apuntar que, actualment, tampoc no existeix un calendari per sortir a Borsa, encara que sí que admet que és una de les opcions de futur que la companyia té sobre la taula. De fet, Esteve ja funciona internament com si fos una companyia cotitzada en termes de govern corporatiu i de reporting financer. “Quan el consell cregui oportuna la sortida a Borsa estarem preparats, però, ara com ara, no hi ha terminis ni calendari”, assevera Schüberg.
En una trobada amb la premsa, tots dos executius han admès que el fort creixement de la divisió de CMO ha provocat que el grup “no pugui satisfer tota la demanda d’APIs (principis actius)” que els arriba, per la qual cosa cal invertir en ampliar la capacitat de producció. En aquest sentit, Esteve acaba de llançar Lotus, un projecte que té com a element central la construcció d’una nova planta de principis actius farmacèutics al seu complex industrial de Celrà que permetrà incrementar entre un 10% i un 15% la capacitat de producció global del grup. La companyia no ha volgut avançar la inversió que destinarà a la nova planta i als detalls del projecte, que ha explicat que preveu concretar al llarg del mes de juny. Actualment, la capacitat de producció del negoci de CMO d’Esteve és de 1.000 m³ gràcies a cinc fàbriques ubicades a Catalunya (Celrà, Lliçà i Banyeres del Penedès), Mèxic i la Xina, on té 350 empleats. A més, el grup té un centre de producció d’especialitats farmacèutiques a Alemanya i un centre d’R+D a Barcelona.
L’empresa presidida per Albert Esteve compta amb una bona situació financera per afrontar aquest pla inversor, ja que al tancament del 2023 tenia una posició de caixa propera als 400 milions d’euros (387 milions davant els 90 milions de tresoreria al tancament de 2022). A més, el seu volum de deute és de només 112 milions, fonamentalment vinculat a un crèdit a llarg termini amb el BEI.
Després de contractar un centenar de persones el 2023, la plantilla d’Esteve supera els 2.000 treballadors, de 28 nacionalitats. Les dones en posicions de lideratge copen el 47%. Esteve utilitza ja el 100% d’energia renovable a tots els centres i s’ha proposat el 2050 convertir-se en una empresa amb zero emissions.
