Europa escull Barcelona per investigar

Catalunya se situa com la cinquena regió europea en captació de fons de l’European Research Council (ERC), una de les principals fonts de finançament per fer recerca a escala internacional. L’excel·lent nivell universitari a Barcelona i la seva àrea metropolitana permet equiparar-se amb països com Finlàndia, Noruega o Bèlgica, segons un estudi de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). En les diferents convocatòries promogudes per l’ERC —Starting Grants, Consolidated Grants, Advanced Grants i Proof of Concept—, les universitats públiques catalanes van aconseguir un total de 32 concessions l’any 2018, que van representar el 50% de les obtingudes a tot Espanya.

Enguany, un total de deu científics que fan recerca a Catalunya acaben de rebre la darrera ronda de subvencions de consolidació per a investigadors que es troben a la meitat de la seva carrera —s’han donat 22 a tot el país—. El finançament, de fins a dos milions d’euros per subvenció, amb un milió d’euros addicional, s’ofereix durant un període d’uns cinc anys i va destinat principalment als sous dels investigadors i als altres membres dels equips d’investigació. Per optar a aquesta convocatòria, els investigadors han de tenir entre set i dotze anys d’experiència postdoctoral, i la recerca s’ha de desenvolupar en organitzacions de recerca públiques o privades, sobre qüestions relacionades amb les ciències socials, l’enginyeria o la biomedicina.

La Núria Montserrat (IBEC), la Mar Reguant (Barcelona GSE), el Manuel Irimia (CRG) i la Maria Carolina Florian (IDIBELL) són quatre d’aquests deu investigadors, i tots ells coincideixen a dir que aquestes subvencions el que permeten, realment, és canviar-te la vida.

“És un salt qualitatiu”

L’investigador genètic Manuel Irimia es dedica a estudiar els microexons, uns elements genètics molt petits que poder fer variar molt les funcions de les proteïnes. Per entendre-ho, el científic demana imaginar un gen com si fos una frase: les paraules serien aquests elements genètics, que s’han de posar juntes per donar-li un sentit i hi ha algunes, com no, que poden fer variar molt el seu significat, tot i ser molt petites. Conèixer aquests microexons li ha de servir per veure quin impacte tenen en el desenvolupament del cervell i les neurones, i si estan relacionats amb l’autisme.

Ara, la beca li ha de permetre expandir aquests estudis a altres òrgans, com el pàncrees o la retina. “És un salt qualitatiu per entendre aquests microexons”, exposa. Després que se li acabés la ERC Starting Grant, que li va servir per posar en marxa el seu equip, la nova beca li ajudarà a ampliar les seves línies d’investigació, però, sobretot mantenir els investigadors que treballen amb ell. “Estava tot el món esperant si me la donaven o no per saber si l’1 de gener havien de fer les maletes o no. És així de dramàtic”, assenyala. Per això, recalca que aquestes beques tenen molt impacte en la investigació a Barcelona, tant a nivell pràctic com científic.

Nascut a A Coruña, Irimia va estudiar Biologia a Madrid. Després de viure a Copenhaguen, Nova Zelanda, Estats Units i Canadà, va venir al Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, ciutat on ja havia estat fent la seva tesi a la Universitat de Barcelona (UB). “Per molt, Barcelona és la ciutat més atractiva en l’àmbit científic d’Espanya”, exposa. Segons ell, és la que té el component internacional més desenvolupat, reclutant talent de molts països, i el seu estil de vida atrau molts investigadors. “Tot això fa que sigui un bon lloc”, subratlla, tot i que lamenta que el suport que rep la ciència a Catalunya i Espanya no es pot comparar amb altres països europeus. “A Barcelona, si s’invertís molt, es podria ser la referència del sud d’Europa, segur. Les bases les té”, exposa.

“Per molt, Barcelona és la ciutat més atractiva en l’àmbit científic d’Espanya”, exposa Irima, tot i que lamenta que la investigació no rebi el mateix suport que a altres països europeus

Tornar a Barcelona

Llicenciada en Economia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctorada al Massachusetts Institute of Technology (MIT), Mar Reguant viu als Estats Units, treballant com a professora a la Universitat Northwestern de Chicago. Malgrat tot, aquest any ha estat un bon any per ella. Des del maig, forma part d’un equip d’assessors del govern d’Emmanuel Macron en matèria de canvi climàtic, al costat dels premis Nobel Paul Krugman i Jean Tirole. “A partir d’això em vaig fer com mig famosa i m’ha sortit molta feina. Tot això m’està fent tornar a Barcelona”, explica. I, ara, amb l’ajuda de l’ERC sembla que el retorn a casa està més a prop.

Reguant estudia els mercats energètics i la transició que estan vivint, ideant polítiques econòmiques per perfeccionar-los. Es dedica a analitzar la informació que es genera en aquests mercats, per mirar com la transició energètica està impactant en el seu funcionament i estudiar el seu disseny, amb l’objectiu de trobar maneres per integrar millor les energies renovables i produir-les d’una forma més barata.

La subvenció de l’ERC li servirà per crear models per analitzar aquesta infinitud de dades i poder treure conclusions, amb l’ús de noves eines com el machine learning. “Bàsicament són tècniques estadístiques que ara els hi posen noms més xulos”, aclareix.

De fet, per a Reguant, a més de la possibilitat de tornar a Barcelona, aquest finançament li permetrà fer “un salt molt gran” i duplicar el seu equip a la Barcelona Graduate School of Economics (Barcelona GSE), arribant fins als sis o set investigadors. “Tinc molta il·lusió perquè amb aquesta beca podré constituir un equip molt més gran i contractar gent que no vingui necessàriament del camp de l’economia o l’energia, però que vingui més del camp del machine learning i mirar entre tots què podem fer”, exposa.

Atraure molt talent

La professora d’investigació de l’ICREA a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) Núria Montserrat posa en valor que les subvencions que dona l’European Research Council permeten fer un tipus de recerca arriscada, que necessita una gran quantitat de recursos perquè aborda qüestions sense resposta i que necessiten desenvolupar tecnologies per poder aproximar-se. “Són preguntes high risk, high gain perquè els beneficis que pots obtenir són molt bons”, remarca.

Per a Montserrat, les beques de l’ERC ajuden a atreure molt talent, gràcies al seu prestigi, tant a Europa com a la resta del món. “Et permeten fer una bona arrencada”, defensa. A més, serveixen per trobar altres vies de finançament, a través de consorcis i la col·laboració amb altres investigadors que reben aquest suport arreu d’Europa: “T’obren moltes portes”.

Biòloga de formació i amb estades a laboratoris europeus i estatunidencs, Montserrat estudia malalties renals a través de mini ronyons humans generats amb cèl·lules mare. Amb el suport de l’ERC, investigarà com el metabolisme i l’ambient físic impacten en el desenvolupament embrionari dels ronyons i les malalties renals. Per fer-ho, espera poder ampliar el seu equip fins a les 15 o 20 persones, després que, amb la primera subvenció que va rebre el 2014 de l’ERC —Starting Grant—, va treballar sobre aquests microronyons amb uns cinc investigadors.

Montserrat estudia malalties renals a través de mini ronyons humans generats amb cèl·lules mare

Barcelona, una ciutat amb “un programa de futur” 

La doctora Maria Carolina Florian, líder del gup d’Envelliment de Cèl·lules Mare de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i el Programa de Medicina Regenerativa de Catalunya, va escollir Barcelona per continuar la seva recerca perquè va veure que hi havia “una idea, un programa de futur”, a diferència del que estava trobant a altres llocs. Estava valorant altres destinacions, però va acabar optant per la capital catalana.

Florian, que és italiana, va arribar a Barcelona fa dos anys, on se sent molt acollida. Li agrada la seva cultura, menjar, el mar… “És una gran ciutat”, valora. Professionalment, l’elecció de la ciutat i l’ajuda de l’ERC li permetran centrar els seus estudis en el rejoveniment de la medul·la òssia, que pot servir per millorar la supervivència i qualitat de vida dels pacients d’edat avançada en quimioteràpia. “Sense cap mena de dubte, tinc la possibilitat de tirar endavant la meva investigació”, indica Florian, contractant més personal i explorant aquesta nova via de recerca.