Evitar el dia dos, l’obsessió d’en Jeff Bezos

Una de les coses que sempre recorda l’Emilio Duró és la importància d’identificar el que sap, i fer el mateix. A l’escenari corporatiu actual una de les figures que més sobresurten és la figura d’en Jeff Bezos, fundador d’Amazon, una de les cinc empreses més grans del món i protagonista principal de l’actual revolució tecnològica i digital en diversos àmbits. En el seu últim i notable llibre, La economía WTF, en Tim O’Reilly, divulgador de temes tecnològics, recollia alguns dels insights que en Bezos compartia en una reunió amb la seva plantilla per encarar els reptes del futur.

En aquestes reunions, explicava l’O’Reilly, en Bezos sempre comença recordant a tothom que «segueix sent el primer dia», una mena de falca que el capitost d’Amazon fa servir en totes les seves reunions. Un cop, un dels seus treballadors va preguntar: «¿com serà el segon dia?» Aquesta pregunta va donar peu a en Bezos a desenvolupar, de nou, una idea central que explica el comportament passional i entregat del propietari d’Amazon en tot el que fa, i que ha recordat en les seves cartes anuals als accionistes: «El dia dos és estasi. Seguida de irrellevància. Seguida per un declivi atroç i dolorós». En cert to melodramàtic, en Bezos recordava a la seva plantilla que transformar un sector, una indústria, la pròpia manera de comprar i vendre, exigeix estar sempre pedalant com el primer dia. Tot seguit, en Bezos indicava quatre consells bàsics per evitar el «dia dos».

Primer, obsessió pel client. El celebrat mantra d’en Peter Drucker que considerava que el client havia de ser el centre de tots els processos i activitats d’una organització. El client és el que dota de sentit una companyia, en el moment que una empresa s’allunya del client, aquesta assenta les bases del seu propi declivi. Això, en el cas d’en Jeff Bezos, inclou l’anticipació: «fins i tot si els clients encara no se n’han adonat, sempre volen alguna cosa millor.» Les organitzacions centrades en satisfer aquest anhel del client per alguna cosa millor, són les empreses que innoven i transformen el món per a millorar-el cada dia.

Segon, opinió escèptica dels proxis, és a dir, no deixar-se portar per la trampa de pensar-se que les coses van bé simplement perquè els processos i l’organització van bé. L’avaluació dels resultats sempre es fa d’acord amb les velles normes, per això hem de procurar sempre anar més enllà, exigir-nos més i no caure mai en el conformisme. El que és important són els resultats, el pay-off en la feliç expressió d’en Nassim Taleb en el seu últim llibre Skin in the game, i aquests resultats sempre s’han de sotmetre a un judici de valor exigent.

Tercer, adopció entusiasta de tendències de fora del que és la pròpia organització. És important per a qualsevol organització entendre quins són els grans vents globals, entendre’ls, saber d’on vénen, i pujar-se a les mega tendències i revolucions que puguin ajudar a la teva corporació a créixer i millorar. Quedar-se fora d’aquestes millores de caràcter disruptiu pot suposar quedar-te en fora de joc en poc temps, desaprofitar noves fonts de creació de valor, d’eficiència, i corrents de canvis sobre les que créixer, però també a les que enriquir amb el teu patrimoni de capital propi. Un missatge que recorda que el capitalisme és un joc de suma positiva on la cooperació voluntària entre agents econòmics és molt més important que la competència.

Finalment, en Bezos recordava als seus empleats i accionistes els avantatges de ser una organització ràpida i flexible, capaç de prendre decisions de forma ràpida. Al món accelerat i canviant d’avui no n’hi ha prou únicament amb encertar, cal encertar i fer-ho de la manera més ràpida possible. La presa de decisions és sempre la part més delicada d’una empresa, és on hi ha el cervell de la corporació i on es determina si una empresa tindrà èxit o no.

Per en Bezos, aquest procés de presa de decisions és artesanal i s’ha d’ajustar a les circumstàncies de cada decisió i per tant difícilment serà un procés uniformitzat per a totes les decisions. Hi ha decisions que són reversibles, altres que no; els processos en un i altre cas hauran de ser necessàriament diferents. Un altre element clau és tenir present que el futur és incert i la informació sempre incompleta. En Bezos assenyala com les decisions cal procurar prendre-les amb un 70% més o menys de la informació que considerem disponible. Si hem esperat a disposar del 90% de la informació o més, segurament ens hàgim quedat endarrerits. Prendre bones decisions significa també saber-les prendre a temps.

Ara bé, no sempre s’encerta. En Bezos emfatitza el tema de la rapidesa en la presa de decisions per després afegir que és igualment important saber distingir les bones decisions de les dolentes, amb humilitat i decisió, i saber-les corregir de seguida que les hàgim identificat. De l’error sempre se n’aprèn i si un és ràpid prenent decisions i identificant els seus errors, el resultat mai sol ser costós. No obstant això, si un es paralitza en la presa de decisions per la manca d’informació o per què li aterra la sensació de poder-se equivocar, aquesta demora i paràlisi sempre surt cara. Novament, es tracta de recordar que Amazon viu sempre en el dia ú: on s’és ràpid, flexible i es corregeix el errors.

Unes lliçons interessants sobre les que podem reflexionar no únicament a l’àmbit de l’empresa, sinó també a nivell de la societat en general, on ens aguaiten grans reptes, i de vegades em pregunto si no estem massa sovint instal·lats en el «dia dos».