Experts aposten per gestionar els fons europeus amb governança metropolitana

La imminent gestió dels fons europeus acapara el focus des de fa mesos. La por a no aprofitar-los bé i perdre una oportunitat d’or per reactivar amb força l’economia i transformar-la quan passi la pandèmia encén el debat. En aquest context, l’IESE ha consultat una vintena d’experts i institucions per començar a dibuixar consensos. A l’enquesta han participat l’exconseller i president del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), Andreu Mas-Colell; la presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla; la doctora i responsable de Recerca de l’ISGlobal Joana Porcel; l’exrectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Margarita Arboix; la presidenta de Barcelona Global, Aurora Catà; el president de Fira de Barcelona, Pau Relat, i la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, entre d’altres.

Una gestió dels fons Next Generation UE basada en la governança metropolitana és una de les conclusions d’aquesta enquesta, que considera que els grans problemes de mobilitat, prestació de serveis o desenvolupament urbanístic per generar nou habitatge, oficines, centres de recerca i espais verds només es podran solucionar si es fa de manera conjunta entre les diferents administracions que integren Barcelona i el seu entorn. L’enquesta també aposta per la col·laboració publicoprivada, la recerca i la innovació, l’educació i la formació en l’ús de les noves tecnologies, les polítiques de millora de l’equitat, l’impuls de la cultura amb una aliança entre els principals actors i el creixement de les pimes.

Els experts consultats per l’IESE creuen que es pot guanyar eficiència amb la gestió centralitzada dels fons per part de l’executiu estatal, però avisen que també es poden generar colls d’ampolla en l’acceptació dels projectes i una major politització. És per això que defensen la creació d’un grup d’independents que s’encarregui de fer la selecció dels projectes a partir de convocatòries públiques. L’informe de l’IESE recull la idea proposada pel Cercle d’Economia de fer-ho a través d’una agència independent, amb l’objectiu d’evitar la politització en l’adjudicació i la gestió dels projectes, i garantir que es compleixin els criteris europeus.

Per al director acadèmic del Public-Private Sector Research Center de l’IESE, Xavier Vives, l’enquesta posa èmfasi en la necessitat d’impulsar reformes administratives i legals per garantir que els fons es fan efectius, després de les males experiències en l’execució d’altres ajudes europees, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. Per exemple, suggereix una reforma en la contractació pública que simplifiqui el sistema administratiu de gestió i justificació de projectes. També reclama una reforma fiscal per facilitar el creixement de les startups i una millora en els processos d’avaluació d’inversió pública en infraestructures.

Entre 1.500 i 2.500 milions de fons per Barcelona 

En la presentació de l’enquesta, el primer tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha assenyalat que la ciutat pot rebre entre 1.500 i 2.500 milions d’euros provinents dels fons europeus. Prioritàriament, el consistori els vol destinar a l’impuls de l’economia a través de nous pols d’activitat com l’sportech o l’economia blava, el foment de la mobilitat sostenible, l’aposta per les renovables i la rehabilitació urbana i el desplegament d’infraestructures sanitàries i socials. Collboni ha agregat que el 80% dels projectes que el consistori vol que es beneficiïn dels fons Next Generation EU ja estan en marxa.

L’acte de presentació també ha comptat amb la participació de la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa; el president d’Eurecat, Xavier Torra, i la presidenta de la Fundació Hàbitat 3, Carme Trilla. Conesa ha exposat que els fons europeus poden servir per abordar inversions en infraestructures que fa temps que s’haurien d’haver fet, com les necessàries per fer possibles els accessos ferroviaris, mentre que Trilla ha indicat que aquests recursos es poden dedicar a revertir l’actual mancança estructural d’habitatge assequible a Catalunya, que requereix com a mínim la construcció de 15.000 habitatges en els pròxims tres anys. Per la seva banda, Torra ha subratllat la necessitat de ser rigorosos en la gestió dels fons, no només en la selecció sinó també en l’execució.

Coincidència amb els projectes seleccionats pel Govern

Els experts consultats per l’IESE han seleccionat molts dels projectes que el Govern també vol que es beneficiïn dels fons europeus. Per exemple, pel que fa a la mobilitat, assenyalen la necessitat d’incrementar la capacitat de la xarxa ferroviària, amb la finalització de l’L9 del metro o el perllongament de l’L8 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). No obstant això, en aquesta àrea, els experts també aposten pel Corredor Mediterrani i el soterrament de les vies a L’Hospitalet de Llobregat.

Així mateix, en l’àmbit sanitari, l’enquesta coincideix amb l’executiu català en prioritzar la digitalització i la robotització del sistema de salut, a més de reforçar la recerca i retenir el talent. En aquesta àrea, també veuen essencial l’ampliació d’hospitals com el Clínic, Vall d’Hebron i del Mar, i la conversió de l’entorn de Bellvitge. Un altre aspecte en el qual els experts i el Govern es troben alineats és en la conveniència de modernitzar la indústria, desplegar la tecnologia 5G i un pla d’educació digital.

LES PRINCIPALS INICIATIVES PER CAPTAR ELS FONS NEXT GENERATION EU SEGONS L’IESE

• Energia: impuls de fonts d’energia renovables, gasos renovables i hidrogen; infraestructures d’emmagatzematge massiu i desenvolupament de bateries de nova generació: rehabilitació energètica d’edificis; impuls a la fabricació de cotxes elèctrics; instal·lació de punts de càrrega elèctrica per a automòbils i electrificació del Port de Barcelona
• Digitalització: transició digital a l’Administració Pública, les empreses, el sector turístic i els salons de Fira; impuls a la indústria 4.0; desplegament de les xarxes 5G; pla d’educació dual i impuls de la formació professional dual
• Recerca i transferència de tecnologia: promoure hubs d’investigació; millorar el finançament; ampliació i millora d’infraestructures de recerca com el BSC i el sincrontró Alba; impuls de programes de retenció i atracció de talent; finançament de proves pilot per portar tecnologies al mercat i projectes per consolidar i fer créixer startups i pimes
• Mobilitat: millora de la connectivitat ferroviària al Vallès; finalització de l’L9 del metro; el perllongament de l’L8 de FGC; impuls al Corredor Mediterrani i nous accessos al Port de Barcelona; reorientació de la indústria de l’automòbil per fer-la més sostenible i connectada i implantació de centres urbans de distribució de mercaderies
• Urbanització i habitatge: urbanització de zones infrautilitzades; ampliació dels hospitals Clínic, Vall d’Hebron i del Mar; reforma de l’eix Gran Via L’Hospitalet; impuls a la Ciutadella del Coneixement; construcció i ampliació d’equipaments i foment del lloguer social
• Salut: retenció de talent; digitalització i robotització del sector de la salut; foment de la investigació publicoprivada; ús de la intel·ligència artificial; integració en iniciatives europees de compartiment de dades en genòmica i medicina personalitzada; investigació en vacunes i incentius fiscals per a startups