Els fons europeus NextGeneration han de garantir la recuperació econòmica i la creació d’ocupació amb l’impuls de tota mena de projectes que siguin transformadors per l’economia, amb un especial èmfasi en les polítiques de digitalització i de transició ecològica. Després de l’impacte de la crisi del coronavirus, representen una oportunitat històrica per a Catalunya i per millorar el benestar i progrés social dels seus ciutadans. Per assegurar que arriben com més recursos millor, el Govern ha activat una estratègia completa mitjançant diferents iniciatives.
Una d’elles és el Comitè Assessor Catalunya-Next Generation EU (CONEXT CAT-EU), format per 14 experts de reconegut prestigi en matèria econòmica i vinculats als àmbits acadèmic, professional i sectorial. Els membres del comitè, que no han percebut cap retribució pels seus treballs en aquesta comissió, són Oriol Altisench, Oriol Bota, Maria Buhigas, Joaquim Coello, Adelina Comas, Therese Jamaa, Guillem López-Casasnovas, Miquel Martí, Andreu Mas-Colell, Miquel Puig, Mar Reguant, Francesc Reguant, Carme Trilla, i Montse Vendrell.
El comitè, creat el passat 22 d’octubre, té com a missió assessorar l’executiu català en la identificació i promoció dels projectes susceptibles d’aconseguir recursos del fons europeu de recuperació. La finalitat és que l’Estat inclogui el màxim número d’aquests projectes al Pla de Recuperació i Resiliència que presentarà davant la Comissió Europea.
Després de mesos treballant, el CONEXT CAT-EU ha analitzat els 508 projectes que havia rebut la Generalitat fins a principis de desembre i els ha reagrupat en un total de 400, amb l’objectiu de convertir-los en projectes més ambiciosos, competitius i transformadors.
Per als experts, a l’hora de triar els projectes, el Govern ha de prestar especial atenció a aquells que puguin comportar la transformació en profunditat de sectors com la indústria química; l’aparició de sectors en què Catalunya no ha estat present, com podria ser la indústria del maquinari informàtic, incloent els microprocessadors; o el manteniment de sectors productius amenaçats com la indústria de l’automòbil.
El CONEXT CAT-EU ha traslladat aquestes recomanacions al vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i el conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa. Els experts també els han avisat que encara hi ha moltes incògnites sobre els plans del Govern central per gestionar els fons, tal com ja han sostingut en reiterades ocasions.
“Gran oportunitat per a l’economia catalana”
El vicepresident qualifica de “gran oportunitat per a l’economia catalana” els fons europeu de recuperació. “No només per a la reconstrucció de la Catalunya postcovid, sinó també per a la transformació del model productiu i per guanyar en resiliència i capacitat davant de crisis futures”, remarca.
“Ara és el moment de construir aliances amb el món local i els agents econòmics i socials per negociar amb l’Estat com es distribueixen aquests fons”, defensa Aragonès
Un cop rebudes les recomanacions dels experts, Aragonès assenyala que “ara és el moment de construir aliances amb el món local i els agents econòmics i socials per negociar amb l’Estat com es distribueixen aquests fons”. “Anirem a defensar els interessos de Catalunya. Volem que sigui una posició de país”, defensa.
Per la seva banda, el conseller d’Empresa i Coneixement posa en valor el paper que poden jugar les pimes en aquests fons: “La nostra posició, la del Govern de Catalunya i del conjunt dels agents socials i les administracions locals, passa per defensar que una part d’aquest fons vagin a les pimes, perquè a Catalunya tenen una gran capacitat de transformar el model econòmic, crear moltíssima inversió i llocs de treball i generar un efecte multiplicador de la riquesa”.
Tremosa subratlla que Catalunya és “un país de pimes” i s’ha comprovat durant aquests mesos que hi ha excel·lents projectes tant de mitjanes com de petites empreses que agrupats i amb la col·laboració amb centres de recerca i universitats “realment són molt potents”.
“La nostra posició, la del Govern de Catalunya i del conjunt dels agents socials i les administracions locals, passa per defensar que una part d’aquest fons vagin a les pimes”, sosté Tremosa
Estratègia triangular
El Govern ha activat una estratègia triangular per maximitzar el nombre de projectes catalans que rebran els fons europeus mitjançant les iniciatives CORECO i Catalunya 2022, a banda de la de CONEXT CAT-EU.
La Comissió per a l’Elaboració del Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social (CORECO) és un òrgan que es va crear el passat mes de maig per articular la resposta del sector públic als reptes econòmics i socials derivats de la pandèmia. La CORECO va redactar el Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social, que el Govern va aprovar el dia 21 de juliol i que fixa l’estratègia de reconstrucció del país per als anys vinents, a partir de 20 grans projectes i 191 subprojectes, amb un valor de gairebé 32.000 milions d’euros fins al 2032.
El pla de la CORECO persegueix tres grans objectius: reforçar la capacitat productiva i la capacitat del sistema sanitari i sociosanitari; reduir les desigualtats socials accentuades per la pandèmia; i accelerar la transició cap a un model econòmic més sostenible i resilient. Per desplegar el Pla per la reactivació econòmica i protecció social i, alhora, maximitzar la captació de recursos europeus, el Govern va crear CONEXT CAT-EU.
Per últim, l’Estratègia Catalunya 2022 consisteix en un grup d’experts amb acreditada experiència en diferents àmbits de coneixement que té com a missió analitzar els escenaris postcovid per tal de traçar una estratègia de país que permeti que Catalunya estigui preparada per tenir èxit en el món que s’albira després de la pandèmia. L’objectiu és que aquest grup de treball presenti el pròxim mes de febrer el seu informe final, que inclourà una anàlisi de la situació i diferents propostes d’acció.
