Fabrick Gràcia: de fàbrica de xarxes a innovador espai multidisciplinar

Els veïns del barri de Gràcia, i qualsevol que hagi passat darrerament pel carrer de Milà i Fontanals, han pogut veure la transformació de l’edifici que fa cantonada amb el carrer de Monistrol. La retirada de les bastides després de mig any de treball va deixar al descobert una façana de color entre teula i rosat, alliberada de cables i màquines d’aire condicionat, amb finestres de doble vidre i marcs elaborats amb pigments naturals d’un blanc trencat, i aplicats a mà.

És un edifici que ha sobreviscut gràcies a la seva gradual adaptació a diferents èpoques i ocupacions professionals. Els seus propietaris han buscat sempre el millor sentit de la seva existència a cada moment, i sempre generant activitat econòmica. Avui tenen la seva seu a l’immoble més de cinquanta empreses tecnològiques i del món del disseny, l’edició, l’arquitectura i l’art. La Fundació Acidh i diversos clústers catalans també hi són, en una cantonada de Gràcia en plena activitat, de la mà de més de 1.200 empleats, molts dels quals viuen al barri. 

Aquesta era la idea dels amos de l’immoble, actualitzar les instal·lacions a les necessitats d’un món professional en continu canvi. I donar joc a una proximitat amb el barri, sobretot des dels set locals que té l’edifici a peu de carrer. Un gran pas en aquest sentit ha estat l’obertura de la superfície comercial de la cadena Aldi en substitució d’un vell garatge industrial gris, que havia quedat pràcticament sense activitat.

Després de sis laboriosos mesos d’obra, en mans dels arquitectes de Traçat i els especialistes en façanes VSA Comunicación, s’ha deixat a la vista la categoria i solidesa d’una construcció en la qual s’ha escrit un extens fragment de la història laboral de Barcelona. 

Més de dos segles enrere

L’any 1812, en el solar on s’aixeca l’edifici, Mariano Juliá Valls va adquirir una finca en la qual hi havia una masia, registrada encara a l’antic poble de Gràcia, perquè la Vila de Gràcia no es va introduir com a barri de la ciutat de Barcelona fins a l’any 1897. El 1848, la mateixa família va construir-hi una fàbrica en la qual centenars de treballadors, en la seva majoria dones, preparaven fil de seda per a cosir i brodar i també xarxes per a pescar. Quan aquestes activitats van començar a anar a menys, la fàbrica va ser transformada. La següent generació dels Juliá la va adequar la seva estructura perquè s’hi poguessin instal·lar tallers de diverses activitats, com ara la reparació de bicicletes, la manufactura de joguines i obradors de vidre, entre altres oficis. 

Anys més tard, el soroll d’aquelles activitats industrials va fer que anessin abandonant la ciutat, i els espais de l’edifici es van habilitar com a oficines. Era ja l’època dels actuals propietaris, Javier, Alicia i Maurici Juliá, que gestionen ara —com a Grup Immobiliària Monistrol— un innovador concepte d’ambients de treball per a mig centenar d’empreses, que disposen de sales comunes per a reunions i activitats complementàries a la seva dedicació, i servei de conserge. 

Els tres germans al capdavant d’aquest projecte encara recorden quan, de nens, visitaven la fàbrica dels seus avis. Avui ells han pres el relleu dels seus pares en una nova transformació de les instal·lacions en harmonia amb l’actual concepte de negocis, en els quals l’activitat s’exerceix de manera més horitzontal i compartida entre tots els membres i col·laboradors d’una companyia. Amplitud, llum, claredat i minimalisme en el mobiliari, en grans zones diàfanes, sense pilars, aporten qualitat de vida a aquests espais de treball.

Han batejat l’edifici amb el nom de Fabrick Gràcia, respectant i venerant així el seu origen com a fàbrica de fil. L’estucat a mà al voltant de les finestres, en la nova façana, és una altra picada d’ullet a aquest passat, familiar, i també veïnal, com a reconeixement històric i patrimonial en aquesta cantonada de Gràcia.

El Grup Immobiliària Monistrol ha invertit 500.000 euros en la remodelació de l’exterior, amb intenció de fer la mateixa operació properament en la façana d’aquesta mateixa propietat que dona al carrer de Santa Eulàlia. L’edifici comprèn en total uns 8.000 metres quadrats distribuïts en vuit plantes i locals.

Fidels al llegat familiar

Set locals a peu de carrer s’han posat a disposició de comerços, activitats professionals o oficines que puguin donar servei al veïnat, generant, a més d’activitat econòmica,  relacions de barri. En un dels ells ja treballa un equip d’arquitectes. Un banc a la seva porta és el detall que indica la intenció d’establir aquests vincles veïnals. “La idea és que tots els nostres locals aportin calidesa al barri”, precisen els impulsors d’una operació que va més enllà d’una posada al dia i transformació material d’un espai físic. Per aquest motiu trien amb minuciositat els seus inquilins. Un taller de pintura en el qual s’imparteixen classes d’aquesta disciplina artística és l’activitat destinada ja a un altre dels locals, i en un altre d’ells ha establert també el seu espai creatiu una pintora. “Per a nosaltres això és més que una inversió en una obra, és un llegat documentat de l’any 1812 en la nostra família”, exposa Javier Juliá. “Som d’aquí i ens agrada la ciutat, i aquesta és la nostra aportació cap a ella, millorar el llegat que hem rebut i donar-li forma, amb transformació i evolució”, afegeix Alicia Juliá.

Una de les accions que els tres germans han realitzat per aproximar el projecte Fabrick al barri de Gràcia ha estat una visita guiada als regidors del districte perquè coneguessin l’edifici per dins i els inquilins. Al llarg de l’any, aprofiten algun dels espais comuns del bloc per convidar a celebrar conjuntament dates assenyalades com Nadal, la castanyada, Pasqua, Sant Jordi o Sant Joan. La sensibilitat dels propietaris, per tant, no s’aprecia tan sols en la concepció d’espais agradables per a treballar, sinó també en la seva relació de proximitat amb les persones que diàriament fan ús de les instal·lacions en les diferents empreses.

La voluntat de Javier, Alicia i Maurici Juliá és replicar aquest model de conciliació del passat i futur, i ambient laboral amb la vida d’un barri, recuperant altres espais històrics d’activitat fabril que van ser protagonistes de la revolució industrial en altres barris de Barcelona.