Façanes singulars i jardins verticals dignificaran deu grans mitgeres de Barcelona

Barcelona comença a preparar-se i transformar-se per exercir de Capital Mundial de l’Arquitectura el 2026. Com a primer pas cap a aquesta capitalitat i amb la intenció de començar a construir el llegat que l’esdeveniment deixarà a la ciutat, l’Ajuntament reconvertirà una gran paret mitgera de cada districte en una façana singular i diferencial, amb projectes que van des de jardins verticals fins a façanes de ceràmica de colors, passant passarel·les entrellaçades per una frondosa vegetació penjant i espais dissenyats per fomentar la biodiversitat.

Els deu projectes, que transformaran espais intervenint en un total de 17 mitgeres, parteixen de les deu propostes guanyadores del concurs que l’Ajuntament va convocar al juny enfocat a joves arquitectes de tot el món. A través de la Fundació Mies van der Rohe i realitzat conjuntament amb la Unesco i la Unió Internacional d’Arquitectes, el concurs va rebre 439 propostes de 590 arquitectes de 51 països de tot el món. Entre aquestes, el concurs ha premiat 30 propostes i ha concedit dos esments sense dotació econòmica. Les 30 propostes premiades, d’equips d’arquitectes que sumen 12 nacionalitats, han rebut un total de 52.500 euros en premis, amb 3.000 per als deu guanyadors, 1.500 per als segons, i 750 per als tercers.

Després de la resolució del jurat del concurs, integrat per arquitectes de prestigi de l’àmbit internacional, ara toca “aterrar les propostes, que serviran de base per als projectes executius per transformar aquests espais”, ha destacat la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Laia Bonet. Per materialitzar-les, l’Ajuntament invertirà 5,3 milions d’euros, amb la previsió que les mitgeres reconvertides en façanes es vagin acabant al llarg de 2026, com ha avançat Bonet davant una d’aquestes mitgeres, que substituirà els seus anodins maons per un recobriment de ceràmica, vegetació i balcons.

Per aterrar aquestes propostes, l’Ajuntament iniciarà converses amb els propietaris dels habitatges en els quals es preveuen modificacions, i és que les finestres i balcons previstos només s’obriran en el cas de comptar amb l’acord dels propietaris, que hauran d’assumir el 50% del cost de l’obertura, mentre que l’Ajuntament sufraga la resta de la intervenció amb aquests 5,3 milions. “Ara comencen les converses i s’aniran ajustant els projectes; és un tipus de diàleg que ja forma part de treball diari dels arquitectes”, ha remarcat l’arquitecta cap de l’Ajuntament, Maria Buhigas. Aquest diàleg es durà a terme entre l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, els veïns i els arquitectes autors de cadascuna de les propostes.

La transformació d’aquests espais formarà part del llegat de la Capital de l’Arquitectura 2026,, que té la voluntat d’estendre’s per tota la ciutat, motiu pel qual s’ha triat una ubicació de cada un dels deu districtes. Amb aquest propòsit de maximitzar el seu abast, la iniciativa descentralitzarà la seva programació per oferir un ampli ventall d’activitats a tota la ciutat i amb la col·laboració d’entitats i institucions.

En concret, Ciutat Vella substituirà dues mitgeres de la plaça Martina Castells per cobertes amb obertures i espai per fomentar la biodiversitat, especialment de plantes i ocells. A l’Eixample, la finca del número 103 del carrer Nàpols traurà el cap als jardins de la Carretera Antiga d’Horta amb una nova estructura de passarel·les i vegetació penjant, mentre que l’Avinguda Madrid amb el carrer Lluçà, a Les Corts, se substituiran els maons per balcons i finestres.

Els jardins de Marià Manent, a Sarrià-Sant Gervasi, transformaran dues grans mitgeres en balcons verticals d’un característic blau que contrastarà amb el verd de la vegetació, mentre que grans balcons protagonitzaran la façana que guanyaran els jardins Caterina Albert, a Gràcia, i un bosc vertical prendrà la mitgera situada al parc de la Sagrera, a Sant Martí. A Horta-Guinardó, dues grans parets passaran a recobrir-se de blocs de terra per reivindicar les tècniques del passat com a opcions encara més que vàlides i eficients energèticament.

La Placeta de Charlot, a Nou Barris, guanyarà color i vegetació amb la proposta, mentre que la de Grau, a Sant Andreu, utilitzarà diversos materials per fomentar la biodiversitat i la sostenibilitat, inclosa la ceràmica. La ceràmica serà també la protagonista de les dues grans mitgeres del carrer Quetzal, a Sants-Montjuïc, davant la qual Bonet ha reivindicat que les propostes “són molt diverses, però tenen totes elles un punt en comú: la voluntat d’embellir la ciutat i de millorar la qualitat de vida de les persones que hi resideixen”.

Per avançar en aquesta direcció, l’Ajuntament té identificades 50 parets mitgeres més en les quals es proposa intervenir durant aquest mandat, al marge del concurs i dins del pla de transformació de mitgeres que ja està en marxa. I és que, com ha destacat Buhigas, “les mitgera estan concebudes per ser tapades per un edifici contigu que a vegades no arriba”. En aquests casos, “no ens podem conformar amb deixar-ho així; el que fem ara és dignificar aquests espais i embellir-los”.