La nena arriba pràcticament adormida i encara en pijama. És molt d’hora, la seva mare ha d’anar a treballar, i la Quima obre la porta també en pijama. L’estira al sofà; continuaran dormint mentre la seva mare va a treballar. Tornarà d’aquí unes hores, que la seva filla passarà amb la Quima. No és una parent, ni una amiga de la família, ni molt menys una cangur. La Quima és voluntària del Servei de Famílies Col·laboradores (SFC) de l’Ajuntament de Barcelona, que posa en contacte a famílies sense xarxa de suport a la ciutat amb persones disposades a dedicar part del seu temps a cuidar temporalment a les seves criatures.
“Hi ha nens que et canvien la vida”, proclama la voluntària, que va entrar a formar part de les famílies col·laboradores fa dos anys i mig. Des de llavors, ha contribuït a cuidar a dues germanes dos dissabtes al mes durant prop de dos anys; a un nen una tarda a la setmana durant un any; a un altre nen en ocasions puntuals, i a una nena especialment en períodes vacacionals. Són horaris i col·laboracions variats, com ho són les necessitats de les famílies i, en primer lloc, dels seus fills: el benestar del menor és la prioritat del servei, gestionat per la Fundació Surt.
“El servei és molt flexible”, destaca la coordinadora i psicòloga del SFC, Mayca Velasco. I és que l’objectiu del servei, que l’any passat va atendre 62 menors, és complementar la labor de les famílies que no poden fer-se càrrec dels seus fills en determinats moments i situacions, per motius que poden anar des de responsabilitats laborals fins a hospitalitzacions que impedeixen cuidar al menor de manera temporal, passant per mares víctimes de violència que necessiten espais per cuidar-se a elles mateixes sense que els seus fills perdin “el caliu de la llar i l’atenció que necessiten”.
Independentment del motiu, les famílies accedeixen al servei derivades per referents de l’àmbit educatiu, social o de la salut. Tot i la varietat de situacions, les famílies usuàries solen tenir en comú que disposen de pocs recursos per buscar alternatives de suport professional pel seu compte. Entre elles, el 66% són monomarentals, mentre que el 7% són monoparentals. En altres casos, les parelles estan separades, i és que “són pocs els casos” en els quals hi hagi dos adults que es facin càrrec dels menors, com detalla Velasco amb Silvia Collado, gestora de Projectes del Departament d’Atenció Social a la Infància i Famílies de l’Institut Municipal de Serveis Socials. Les famílies col·laboradores, al seu torn, són variades en models i edats: la majoria són parelles amb fills, però també hi ha voluntaris individuals i persones soles amb fills a càrrec, que exerceixen de “complement” a la família del menor, i no com a substitut, remarca Collado.
El servei, que suma 38 anys de trajectòria, compta actualment amb 79 famílies col·laboradores, i es proposa engrandir aquesta xifra per poder ampliar també les famílies a les quals dona suport i disposar d’un “banc de voluntaris prou gran i divers per a donar resposta a totes les sol·licituds”, segons Velasco. Des de la seva experiència com a voluntària, la Quima considera que el SFC té com a barrera el fet de ser un servei únic, i és que és una proposta que només existeix a Barcelona: “Sovint és difícil d’entendre, perquè no tens referents de casos similars”. I és que “no és una adopció ni un acolliment, i encara menys, un cangur. És una categoria diferent: ser família col·laboradora”.
I aquesta categoria té elements singulars, que passen per la incorporació de la criatura en la dinàmica de la família voluntària, com relata la Quima. “T’obliga a ser més flexible: quan tens a un fill propi el fas a la teva manera, sobre la base dels teus valors i maneres de fer, i aquí et trobes a nens que tenen un bagatge i uns costums diferents que no has d’intentar canviar, sinó que has de fer-los compatibles amb la teva vida. I això és enriquiment”, destaca la voluntària.
Per a la voluntària, aquest element és diferencial: “Quan ets cangur, t’adaptes a la vida de l’infant; aquí no, l’infant s’endinsa en la teva vida”. I acompanya al voluntari en les seves dinàmiques, ja sigui a fer la compra, a una reunió familiar o a una cita amb amics. “És molt positiu que gaudeixi també de la teva xarxa, i és enriquidor per a tots”, defensa la Quima. Tant és així que l’últim Nadal el va passar amb la seva família i amb una nena i mare del servei. “Va ser un revulsiu i va trencar moltes dinàmiques, perquè compartir experiències com aquesta et fan més flexible i et fan ser més obert”, relata la voluntària, que bromeja referint-se al vincle que es genera a través del servei com el de “una tieta artificial”.
El contacte amb la xarxa de la Quima es fa evident amb el dilema d’un dels nens amb els quals col·labora, que sovint està també amb els pares de la voluntària: “Em diu que encara no sap si vol celebrar el seu cinquè aniversari a la casa meva, o bé a la dels meus pares. La seva mare es mor de riure, i diu que ja ens apanyarem”, riu la voluntària. Situacions com aquesta no només deixen entreveure les relacions que poden teixir les criatures amb els voluntaris i amb les seves xarxes, sinó també la tranquil·litat i confiança que el servei pot transmetre a les famílies dels infants. Encara que a vegades les relacions se cenyeixen al servei, en unes altres es produeix aquest “encaix màgic” que porta la relació més enllà, fins i tot quan acaba la col·laboració formal. Així, els vincles que es generen a través de les famílies col·laboradores no tenen per què trencar-se quan se surt del circuit del SFC. “No implica una ruptura, es pot transcendir el servei”, com fa la mateixa Quima amb un nen i la seva mare, amb els quals va col·laborar durant un any.
Per facilitar aquests “encaixos màgics”, el servei aparella les famílies voluntàries amb les usuàries en funció de les seves característiques i logística, tenint també en compte la proximitat entre elles. Les famílies col·laboradores, que passen per un procés de validació, mantenen una relació constant amb el SFC. El servei ho fa “donant suport i acompanyament a les famílies col·laboradores en els dubtes”, especialment en les primeres trobades, que es realitzen de manera gradual i respectant els ritmes de les criatures, segons Velasco. Tot amb un objectiu: “Generar xarxes artificials que esdevinguin el més natural possible”.
El interessats a ser famílies col·laboradores poden contactar per telèfon al 93 291 59 66 i al 93 291 59 67, o bé enviar un correu a [email protected].
