Acabem d’estar a la Setmana Europea del Càncer de Pulmó, el dia 19 d’octubre serà el Dia Mundial contra el Càncer de Mamai el 24 de setembre, el Dia Mundial de la Investigació en Càncer. De què serveixen aquestes dates? Ajuden a reflexionar sobre la importància de la recerca i a difondre alguns fets importants: que cada vegada hi ha més dones amb càncer de pulmó, que fumar és molt més perjudicial per a les dones que per als homes per una qüestió hormonal, que cal fer-se mamografies i ecografies que ens permetin detectar a temps el càncer de mama…
El CNIO té per objectius la prevenció, el diagnòstic i el tractament del càncer. En quina àrea s’està avançant més?
En el tractament. Tenim un programa de desenvolupament de fàrmacs únic, i col·laborem amb la indústria farmacèutica per portar les nostres molècules al mercat. A més, una de les nostres spinoffs (companyies basades en els descobriments del CNIO), Bioncotech, ha generat un producte antitumoral que ja s’ha aplicat en assajos clínics amb pacients de càncer.
Creus que està a punt d’aparèixer alguna cosa com la immunoteràpia, que fa 10 anys va permetre un gran avenç?
El futur és impredictible. La immunoteràpia la van descobrir investigadors que no estaven treballant en els temes de moda de la recerca oncològica. I el mateix va passar amb la tecnologia CRISPR: un investigador d’Alacant estudiava els bacteris que creixen en altes concentracions de sal i, de sobte, va topar amb aquesta eina (un talla i enganxa cel·lular) que ha estat la revolució més gran de la biotecnologia els últims anys i que, a més, obre la porta a noves teràpies. Això ens ensenya una important lliçó: que, de qualsevol recerca, en pot sortir alguna cosa que revolucioni la humanitat. La bona notícia és que hi ha molts investigadors investigant fins als aspectes més recòndits del càncer. Però, això sí, cal donar suport a la recerca al nostre país perquè puguem competir amb els millors.
Com vas decidir dedicar-te a lluitar contra un monstre tan gran, la segona causa de mort al món?
M’agrada entendre com funciona la vida, però orientat a malalties com el càncer i les associades a l’envelliment. Des que vaig començar a estudiar biologia, són els temes que més m’interessen.
És l’envelliment l’origen del càncer?
Sí. La major part dels tumors —mama, pulmó, pàncrees, pròstata…— estan associats a l’envelliment. Són molt estranys quan som joves, i és a mesura que les nostres cèl·lules van envellint i acumulant dany que augmenta molt la probabilitat de tenir-los.
Podem fer alguna cosa per endarrerir o fins i tot eliminar l’envelliment i el càncer?
Hi ha un decàleg de l’OMS amb consells de sentit comú: fer exercici físic, menjar més fruita i verdura i menys carn vermella… Pel que fa a l’envelliment, al CNIO estudiem el paper d’unes estructures anomenades telòmers en el seu origen, i hem aconseguit activar la telomerasa en ratolins, i així allargar-los la vida i endarrerir patologies associades a la vellesa, com la malaltia de Parkinson, la d’Alzheimer o la fibrosi pulmonar. És a dir, hem aconseguit alentir l’envelliment! Encara que tots aquests estudis s’han fet de moment en ratolins i encara no es poden aplicar a humans.
Fa anys que estudies els telòmers com un dels punts clau per aturar el càncer. Què són exactament?
Són l’element protector del final dels cromosomes. Protegeixen el material genètic. Si imaginem l’ADN com el cordó d’una sabata, els telòmers serien el plàstic del final del cordó. Si aquest plàstic es desgasta, el cordó es tornarà inservible. A les cèl·lules sanes els telòmers es van desgastant cada vegada que es multipliquen, cosa que és necessari per regenerar els teixits. Així, a mesura que anem vivint, les nostres cèl·lules envelleixen i moren. Les cèl·lules cancerígenes, en canvi, són immortals perquè a través de l’esmentada telomerasa, que és una màquina molecular que allarga els telòmers, són capaces de multiplicar-se de manera indefinida, sempre que tinguin aliment. Per això, el càncer ens ha ensenyat també un mecanismes bàsic de l’envelliment.
L’objectiu és destruir aquests telòmers en les cèl·lules tumorals?
Exacte. I al CNIO ja hem trobat molècules químiques que els destrueixen. I gràcies al suport de CaixaImpulse, estem desenvolupant el producte per donar-ne la llicència a una farmacèutica i que pugui arribar als pacients.
Què és el que més t’agrada de ser investigadora?
Per a mi la recerca és el millor del món. Descobrir com funciona la vida és fascinant. És la meva passió. No ho considero feina. I si tornés a néixer tornaria a ser investigadora.
Però el teu perfil és especial, perquè sempre has portat per bandera ser amant de l’art. Què creus que aporta l’art a la ciència?
No, no soc especial. A les persones que ens dediquem a pensar i a intentar descobrir el que encara és desconegut ens agrada tot: l’art, el cinema… No soc una excepció. Però sí que crec que l’art és una eina que pot servir per transmetre la importància de la ciència a la societat. Per això, al CNIO tenim la iniciativa Art i Ciència, amb la qual cada any formem una parella entre un científic i un artista perquè l’artista creï una obra nova inspirada en el treball científic. Els beneficis que es generen s’inverteixen en investigació a través de la nostra plataforma de filantropia “Amics del CNIO”.
Quin art o a quins artistes admires?
Admiro molt l’escultor Oteiza, m’emociona moltíssim, perquè el seu és un clar exemple d’art com a resultat d’una investigació. En aquest sentit també m’agraden Miquel Barceló, José María Sicilia, Agnes Martin… —per esmentar alguns clàssics—, tot i que m’encanta descobrir nous artistes, especialment dones artistes.
Parlant de persones que admires, t’has trobat amb grans científiques en el camí…
Moltes i molt importants! Des de Margarita Salas —la meva directora de tesi i una de les pioneres en biologia molecular a Espanya, que ha estat una gran mestra i mentora— fins a Carol W. Greider —Premi Nobel el 2009 per descobrir l’enzim telomerasa, amb la qual vaig fer l’especialització als Estats Units—, passant per Elizabeth Blackburn —la seva mentora— o científiques espanyoles com Ángela Nieto i Fàtima Bosch. Totes, científiques de primer nivell a les quals sempre puc recórrer en busca de consell. Cada vegada hi ha més dones investigant, tot i que hi ha menys directores d’investigació. Però això canviarà necessàriament, perquè si no, estarem perdent molt talent.
Ets Premi Nacional d’Investigació Ramón y Cajal, publiques a Nature i Science, se’t reconeix arreu del món, però… per què t’agradaria que se’t recordés?
Per la investigació. Per haver trobat el paper dels telòmers en el càncer i en l’envelliment. És del que estic més orgullosa.
I quin titular t’agradaria veure demà als diaris?
Que s’han aconseguit frenar les metàstasis, el procés causant de la mort per càncer. Aquesta és, crec jo, una de les claus perquè en el futur tinguem més èxit contra tumors avançats.
Entrevista: Ana Portolés
Fotografía: Daniel de Jorge
Pots llegir més històries com aquestes a ALMA, la xarxa social social, un espai digital dedicat a l’àmbit social, que aporta una nova mirada al present i al futur de la societat, a partir d’una veu optimista i diversa, i de totes les iniciatives que impulsa l’Obra Social “la Caixa”.
