Feliç any nou gastronòmic xinès

El xinès és una llengua fantàstica per jugar amb els dobles significats. La diferència entre el caràcter escrit i la síl·laba oral que li correspon permet obrir un món de significats amb què els parlants d’aquesta llengua poden fer referència a altres conceptes sense parlar-ne directament. Això és precisament el que explica per què, durant aquestes dates, es mengen pastissets d’arròs, farcellets de carn i llobarro cruixent. Benvinguts a un món on tot té un significat paral·lel i centenari. 

Comencem pel llobarro, un dels clàssics gastronòmics nivell sopa de galets. La paraula xinesa peix (yu) es pronuncia igual que el terme extra, entès com a superàvit monetari. Els xinesos mengen peix en començar l’any perquè, mentre ho fan, poden pronunciar la frase nian nian you yu (any rere any, aconsegueixo peix, o abundància). Aquest llobarro s’acostuma a servir amb salsa agredolça, un recordatori, tal vegada, que la vida no sempre és de color de rosa. 

Els rotlles de primavera, per la seva banda, només es cuinen durant aquesta època. El seu nom, chun juan, prové del fet que a l’Any Nou se’l coneix com a Festa de la Primavera o chun jie. Menjar-ne aporta fortuna perquè, visualment, els rotlles semblen barres d’or. És el mateix que passa amb els jiao zi (mal anomenats amb el terme japonès gioza), que recorden als jin yuan bao, és a dir, als lingots d’or que s’utilitzaven com a moneda a la Xina tradicional.

El viatger xinès té cada vegada més present la gastronomia barcelonina i, a més, la comparteix entre milions d’usuaris

Està clar que el creixement monetari i personal és ben important a la taula xinesa. Per això, un dels postres estrella és el nian gao o pastís de l’any. Aquesta pasta d’arròs porta bona sort en la feina i la salut perquè es pronuncia com la frase créixer cada any. En acabar l’àpat, a més, és habitual que els més grans de la família donin als més joves un hongbao o sobre vermell, que posa de rellevància que no només els diners, sinó també els colors, són crucials. 

No és casualitat, en aquest sentit, que el vermell regni als restaurants xinesos barcelonins durant aquests dies. Aquest color els protegeix de la bèstia Nian (Any), que només té por del foc, del soroll i d’aquesta tonalitat sagnant. Per això, a les desfilades hi ha petards, els carrers s’il·luminen amb fanalets i tothom es vesteix de roig. Fixeu-vos, a més, en un caràcter girat a les portes dels locals. Es tracta de felicitat (fu) col·locat del revés (dao), en un joc metalingüístic que es podria traduir per que arribi la felicitat.  

“Tot això està molt bé”, pensareu. “Però, on puc tastar bona gastronomia xinesa a la ciutat?”. Doncs us podria recomanar restaurants xinesos visitats per comensals xinesos, com ara Liuyishou, Uniko, He Cheng o Da Zhong, o bé apuntar clàssics imperdibles del berenar com són Chinese Tofu Magician o Q Tea. Però ja que això va de capgirar significats i fer-ne noves relectures, us proposo fer l’exercici a la inversa: Què busquen els xinesos, quan venen a Barcelona? 

Una de les millors maneres d’explorar-ho és a través d’una de les apps més populars actualment, Xiaohongshu (sorpresa de colors: aquesta app es tradueix per El petit llibre vermell). El món gastronòmic que regna aquí està protagonitzat per tapes, gelats i, especialment, pastissos de formatge. En el primer cas, locals com La Flauta, El Glop o Cremat 11 estan sovint presents, però qui s’emporta tots els honors és Cerveseria Catalana, que ha sabut enamorar els comensals fidels amb tapes mediterrànies.  

Els dobles significats que facilita el xinès expliquen per què, durant aquestes dates, es mengen pastissets d’arròs, farcellets de carn i llobarro cruixent

És interessant assenyalar que es tracta d’establiments que normalment no estan als llistats dels nostres mitjans o guies (recordem que a la Xina no accedeixen a Google ni creuen gaire en guies com Michelin, a qui acusen d’imposar un gust occidental a la resta del món). Sí que són ben coneguts i mediàtics, però, els locals que apareixen en la secció de postres, DelaCrem i Jon Cake. Curiosament, o potser no tant, són dos dels establiments barcelonins que generen més cues. 

També Bubó i Granja M. Viader apareixen en plataformes com Mafengwo, on Via Veneto, Botafumeiro, Moments i, més recentment, Aleia, compten amb bones crítiques. I és que el viatger xinès té cada vegada més present la gastronomia barcelonina i la comparteix entre milions d’usuaris. Els mateixos usuaris que aquest febrer donaran la benvinguda al Drac de Fusta amb grans àpats familiars, cal·ligrafies de bona sort i molt, molt de vermell.