FemCAT crida a fomentar la cohesió social amb la cultura i “l’esperit d’innovació”

Abordar els reptes del present que condicionaran el futur. FemCAT ha assolit les seves dues dècades d’activitat mirant als propers 20 any i obrint interrogants sobre la Catalunya de 2044. “La inestabilitat geopolítica, el gran moviment migratori i el desenvolupament de la IA tindran una clara repercussió”, ha assegurat el president de FemCAT, Oriol Guixà. En aquest context, el també president del grup La Farga ha destacat la necessitat de garantir la cohesió social: “Hauria d’estar basada en la llengua, en la cultura i en el nostre esperit d’innovació”, ha proclamat en el XIII Fòrum FemCAT, sota el títol Catalan Legacies: Projectem la Catalunya de 2044.

En una jornada que ha reunit a més de 500 representants de l’àmbit empresarial, econòmic, polític i social en el Palau de la Música Catalana, Guixà ha apostat per potenciar la col·laboració público-privada davant “la baixada de la productivitat i la industrialització” de Catalunya. A més, ha posat el focus també en la seva capital i en el seu rol com a tal, i és que considera que Barcelona ha sabut generar la seva imatge internacional, però no exercint de capital catalana i projectant a Catalunya en el seu conjunt. “Si ho aconseguíssim, tindria molta potència per projectar-nos cap a fora”, ha agregat el president de FemCAT, que agrupa 500 empreses que sumen un volum de facturació equivalent al 10% del PIB català. Guixà ha apostat per seguir construint llegat des de Catalunya de cara a 2044: “Volem el millor país del món”.

Per aconseguir-ho, la directora del World Cities Culture Forum, Laia Gasch, ha reivindicat que la cohesió social és clau: “Si volem tenir el millor país del món, hem de donar oportunitats i fer visible la diversitat, i preparar-nos per a tenir el millor mosaic de colors del món”. Ho ha dit en un context en el qual un de cada quatre residents a Barcelona és d’origen estranger. És una diversitat que es percep a la ciutat i la seva quotidianitat: “Es veu en espais com el metro i el mercat, però no en aquesta sala. Representem la diversitat de Catalunya?”, ha reflexionat Gasch, que ha convidat a mirar cap a les empreses i les institucions i a treballar per preparar-les perquè reflecteixin la diversitat catalana real.

“La inclusió de minories és clau per cobrir la falta de mà d’obra i de talent”, a més de per a avançar en la cohesió social, segons Gasch. “Si volem que Catalunya sigui líder, hem de veure la diversitat del país com una riquesa per a les empreses i els òrgans de govern. El risc és quedar-se enrere, amb un creixement lent i una societat fragmentada”, ha advertit, i interpel·lat els empresaris: “Us animo a fer-ho: teniu influència, utilitzeu-la per generar canvi”.

D’aquesta manera, la diversitat de la societat catalana representa un repte, però també una oportunitat. Així ho considera també el director del Centre d’Estudis Demogràfics, Albert Esteve. En una taula rodona amb Gasch moderada per la presidenta de la Societat Catalana d’Economia (IEC), Ada Ferrer, Esteve ha defensat que la cohesió pot aconseguir-se de manera material i econòmica, però també de forma més profunda, des d’un punt de vista cultural.

Per a aprofundir en aquest àmbit, el CED ha analitzat el grau de coneixement del català en funció de grups d’edat i d’origen, a partir d’informació de l’INE. L’encreuament de dades conclou que, tot i que existeix un gap de coneixement del català entre els residents a Catalunya nascuts a l’estranger d’entre 40 i 49 anys, aquest es redueix i tendeix a desaparèixer en el cas dels més joves. En concret, els nens i joves d’entre 10 i 19 anys nascuts a l’estranger parlen, llegeixen i escriuen en català en un 80% dels casos, i ara “cal treballar perquè d’aquí a 20, 30 o 40 anys, no quedi ni rastre” d’aquestes diferències. En una societat formada per orígens molt diversos tant en procedència com en la seva participació en el mercat laboral i en el background cultural, “la llengua pot ser una de les vies de cohesió que relligui a la població”, ha conclòs Esteve.

Ballar amb la IA en pro de la competitivitat

A més de reflexionar sobre la cohesió social i l’abordatge de la immigració, la jornada ha analitzat el paper de la IA, que “ha arribat per a quedar-se i generarà una gran transformació”, segons el Cap de Relacions d’Analistes d’IA Generativa de Serveis Web d’Amazon, Albert Esplugas, que ha defensat treballar per “ser capaços d’abraçar la IA i gestionar les pors”. I és que “el factor clau per a la productivitat és el factor humà i la IA, i sobretot com treballen en simbiosi”.

“Haurem d’aprendre a ballar amb la IA, sempre tenint nosaltres la batuta i el control”, ha afegit Esplugas, que ha pronosticat que en cinc anys el 20% dels clients de les empreses seran agents automatitzats que operaran d’extrem a extrem sense cap interacció humana, els “clients màquina”. En aquest context, Esplugas ha apostat per aplicar la IA en sectors estratègics en els quals ja despunten Barcelona i Catalunya en general, com l’àmbit de la salut i el turisme, i combinar-ho amb l’atracció i retenció del talent amb mesures com la millora de la remuneració.

Aquesta atracció i generació del talent es gestiona d’una forma molt diferents als Estats Units, segons el director general de Ficosa a Amèrica del Nord, Joan Cañellas. Ho ha explicat a una taula rodona amb Esplugas moderada per la periodista Mar Galtés, en la que ha assegurat que “un dels orígens de l’emprenedoria a Amèrica és l’educació basada en l’autoestima i en la creença que un pot fer el que es proposi”. En un mercat laboral nordamericà marcat per llargues jornades i poques vacances, Cañellas ha destacat la importància de l’alineació i col·laboració que existeix entre les universitats i l’empresa, i del paper de la inversió. Des del prisma americà, “Europa es percep com un sobrerregulador”, encara que ha defensat impulsar la regulació que convingui en l’àmbit de la Intel·ligència Artificial.

També ha posat el focus en la Intel·ligència Artificial i en les oportunitats i amenaces que representa l’advocat expert en Drets Humans Peter Sahlas. “Les nostres dades no s’han anat compilant només per a la publicitat, sinó per alimentar a la IA”, ha avisat. El també president del consell de la fundació Pierre Eliott Trudeau ha fet a més un repàs dels reptes que encarna el context geopolític actual, especialment en la invasió de Rússia a Ucraïna. Sahlas ha defensat buscar solucions als reptes i amenaces actuals, i que “Europa es mantingui unida i sigui conscients dels riscos geopolítics”.

La cita de FemCAT ha comptat també amb la participació del president del Parlament, Josep Rull, que ha obert la jornada cridant a pensar “Catalunya en gran”, i amb la del president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha tancat la trobada empresarial. En la cita, que ha omplert l’auditori del Petit Palau, s’ha fet referència en diverses ocasions a un concepte també clau per encarar les dues pròximes dècades: l’autoestima de Catalunya, que ha de potenciar-se amb l’ecosistema empresarial buscant la cohesió social dins de la diversitat.