Fermín Vázquez: “La futura Sagrera donarà un missatge de sostenibilitat urbana”

Un bibliotecari va crear un sistema numèric decimal per organitzar els llibres de la biblioteca escolar on treballava i va decidir que el 720 corresponia als llibres d’arquitectura. Així es va crear el sistema de Classificació Decimal Dewey. “Vam decidir el nostre nom d’una forma molt senzilla: una b de bona i 720 d’arquitectura”, explica Fermín Vázquez des de la sala de reunions del seu despatx del carrer Calvet 55.

Vázquez va treballar diversos anys al Regne Unit com arquitecte i va arribar a Espanya el 1997, on va fundar b720 amb Ana Bassat. “Vam començar l’estudi fa vint-i-quatre anys amb la intenció que fos una empresa. En aquella època els estudis eren gairebé tots unipersonals”, exposa Vázquez, alhora que subratlla que va tornar del país britànic amb mentalitat empresarial.

“Em fascinava l’organització com a empresa de serveis sense renunciar a res del que interessa als arquitectes. Vaig col·laborar en un estudi de Londres que va arribar a cotitzar en borsa”. Tot són bones paraules sobre el seu pas pel Regne Unit, on reconeix que va viure un entorn professional més rigorós en una societat més competitiva i exigent.

Un dels trets més característics del tàndem Vázquez-Bassat és que representen el veritable exponent del pont aeri. “Tenim despatx a Barcelona i Madrid —apunten—.  Aquí som trenta persones i a l’oficina del carrer Padre Damián de Madrid, deu persones”. Van ser dels primers despatxos a implantar el teletreball i ara funcionen amb molta flexibilitat, sense oblidar que les reunions presencials són importants.

La Sagrera i la reorganització d’Azca

Ara mateix estan de doble celebració perquè han guanyat dos concursos molt importants. Un és el de l’Estació de La Sagrera a Barcelona i l’altre el de la reorganització de la superilla d’Azca a Madrid.

El projecte de La Sagrera inclou l’arquitectura de l’estació i la urbanització de l’entorn. Vázquez avança que l’element més emblemàtic de l’edifici serà una gran marquesina de fusta sobre el pati intermodal. “La marquesina sortirà del terra i formarà part d’un parc que donarà un missatge de sostenibilitat urbana —concreta—. Abans d’entrar a l’edifici, hem projectat un gran pati intermodal, una àgora des d’on s’accedirà als diferents nivells de l’estació, amb els trens de Rodalies a la part inferior i els d’alta velocitat a la superior. La llum es colarà a través d’unes claraboies, que aportaran lluminositat i propiciaran el joc entre l’interior i l’exterior”.

A la futura estació de La Sagrera la llum es colarà a través d’unes claraboies, que aportaran lluminositat

I l’altre concurs que acaben de  guanyar és la reorganització de la superilla d’Azca en col·laboració amb Diller Scofidio, Renfro, Gustafson Porter i Bowman. L’empresa Renazca, impulsada per Merlin i GMP, s’encarregarà de la regeneració d’aquest districte financer de Madrid que ocupa vint hectàrees a l’eix de la Castellana. “Hem dissenyat un espai públic més participatiu i més actiu”, comenta Vázquez.

La petjada de b720 a Barcelona

Resulta impossible enumerar totes les obres públiques que aquest estudi d’arquitectes ha fet a la ciutat i la seva àrea metropolitana, però podem destacar dues que han modernitzat el seu look en els últims anys com La Ciutat de la Justícia (2008) i el Mercat dels Encants (2013).

Què pot destacar de la Ciutat de la Justícia? “Des del punt de vista funcional ha estat un gran èxit. No hi ha comparació amb els jutjats d’abans. I, des del punt de vista arquitectònic, transmet calma, que és el que representa la justícia. Aquest enllaç entre Barcelona i L’Hospitalet s’ha convertit en una zona neta que ofereix serenitat. A més, quan entres a les dependències, et trobes amb un espai transparent, clar i fluid. Funciona bé”.

I, del Mercat dels Encants? “Era un projecte molt complicat perquè volíem conservar la naturalesa d’un mercat de puces. Un mercat de carrer és una cosa informal que no es dissenya. Però en aquest cas era un espai de qualitat a primera línia de Barcelona, al costat del Teatre Nacional i l’Auditori. Vam plantejar una plaça sense formes perquè no té límits. El més important era no perdre l’esperit dels Encants, el seu caràcter tan estimat pels barcelonins. I vam voler donar una dinamització física que s’aconsegueix amb la marquesina. No té tancaments. És una escala física sense ser un edifici. Els visitants no saben que estan pujant. El joc de miralls és una voluntat de dignificació. Un mercat és un lloc desitjable. Des del mercat pots veure la ciutat”.