Fins on pot arribar la gestió intel·ligent de les ciutats?

L’any 2030 acaba el període de vigència dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) definits a l‘Agenda 2030 aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides el 2015. Una agenda en la qual les ciutats no només compten amb un ODS específic (el número 11) sinó que estan adquirint un protagonisme creixent en els avenços (encara, això sí, insuficients) que es produeixen en la majoria dels 16 ODS restants.

Imaginem que, arribant al 2030, quan Nacions Unides torni a plantejar uns objectius globals per a un nou període amb la finalitat de fer d’aquest planeta un lloc més habitable i just, la Intel·ligència Artificial (IA) hagi avançat tant com per ser capaç de conduir-nos cap a aquest món somiat. Que les nostres ciutats disposin d’uns algoritmes específics gràcies als quals, un cop introduïts els objectius a assolir, es defineixin els paràmetres de gestió adequats per a cada cas.

L’anomenada IA generativa, que consisteix en la utilització de la IA per generar nous dissenys o solucions, és capaç efectivament d’analitzar, impulsada per algorismes avançats d’aprenentatge automàtic, grans quantitats de dades per identificar patrons i predir tendències, la qual cosa pot ajudar els qui governen les ciutats a millorar les respostes a emergències, mitigar els fenòmens meteorològics extrems,  destinar recursos a millores en les infraestructures i facilitar el desplegament universal i eficient de serveis. 

Com succeeix amb tota tecnologia emergent, les especulacions més o menys fonamentades sobre les seves possibilitats es disparen. En el cas de la gestió urbana, aquests serien alguns dels àmbits sobre els quals comencem a comptar amb aplicacions incipients, com es va poder comprovar recentment a l’Smart City Expo World Congress.

1. Mobilitat: la capacitat d’anàlisi massiva de dades, juntament amb els algoritmes predictius, podrien evitar les congestions viàries i optimitzar les rutes i freqüències del transport públic. Una cosa que resultarà encara més present i imprescindible a mesura que els vehicles autònoms vagin sorgint pels nostres carrers.
2. Eficiència energètica: mitjançant sensors intel·ligents i algoritmes es poden analitzar els patrons d’ús per regular la il·luminació, calefacció i refrigeració en edificis públics i privats. A més, la gestió intel·ligent de residus utilitza sensors per controlar la capacitat dels contenidors, optimitzant les rutes de recollida.
3. Seguretat: la IA, mitjançant la integració de càmeres de vigilància i anàlisi de vídeo, pot detectar patrons de comportament sospitós o identificar situacions d’emergència. Els sistemes de reconeixement facial milloren la vigilància i permeten la identificació ràpida de persones.
4. Planificació urbana: els models predictius ajuden a anticipar les variacions de població i les demandes d’infraestructures, facilitant la presa de decisions informades. Els algoritmes d’optimització contribueixen a dissenyar ciutats més eficients en termes d’espai i recursos.
5. Participació ciutadana: la IA no només té el potencial de transformar la gestió urbana des de la perspectiva de la gestió pública, sinó també d’empoderar la ciutadania. L’habilitació de plataformes digitals basades en IA facilita la participació comunitària en la presa de decisions, permetent una intervenció més informada sobre projectes de desenvolupament urbà.

En definitiva, pràcticament tots els aspectes de la gestió urbana es veuran influenciats pel desenvolupament de la IA i les seves aplicacions. De moment, però, mana en general la prudència a l’hora d’incorporar-les en la gestió quotidiana, més enllà de proves pilot.

En una enquesta realitzada a 80 alcaldes i alcaldesses de diferents ciutats del món, més de tres quartes parts van manifestar interès a aprofitar la intel·ligència artificial generativa per agilitar els processos administratius, millorar la presa de decisions basada en dades i millorar la participació ciutadana.

No obstant això, el mateix estudi recollia que només un percentatge menor al 5% de ciutats estan utilitzant a la pràctica aquesta tecnologia. En la majoria dels casos es va assenyalar a la falta de conscienciació i la insuficient fluïdesa digital i de coneixements tècnics com a obstacles per a l’adopció. Per proporcionar majors coneixements i criteris al respecte, algunes institucions i ciutats, com és el cas de Boston, han elaborat unes pautes dirigides al personal directiu de l’administració local.

Un dels aspectes que susciten més reticències té a veure amb els desafiaments ètics i de privacitat que es plantegen. Tothom és conscient que la recopilació massiva de dades i l’ús d’algoritmes han de ser gestionats de manera transparent i ètica per evitar possibles abusos i discriminació en l’exercici de les tasques de govern. Però portar aquest propòsit a la pràctica no és tasca gens senzilla, i menys quan moltes d’aquestes dades i algoritmes estan en mans d’empreses privades i poden ser utilitzades també amb finalitats lucratives. Una major implicació de la ciutadania pot influir a l’hora de garantir que els beneficis de la innovació tecnològica es distribueixin de manera equitativa. 

Tothom és conscient que la recopilació massiva de dades i l’ús d’algoritmes han de ser gestionats de manera transparent i ètica per evitar possibles abusos i discriminació en l’exercici de les tasques de govern

En aquest sentit, les ciutats haurien d’obrir processos de participació per a la presa de decisions relacionades amb el desplegament de tecnologies intel·ligents, per a la qual cosa és necessari fomentar l’educació i sensibilització per comprendre com funcionen les solucions basades en IA. Participar en iniciatives de defensa de drets relacionades amb l’ús ètic de la intel·ligència artificial seria un pas més en aquesta implicació. Aquest és un dels temes centrals sobre el que pivoten els projectes que sorgeixen del Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica de Barcelona.

Com sempre, la clau consisteix a construir i defensar uns valors compartits, així com uns principis fonamentals d’actuació. Uns elements que solen activar-se clarament davant de greus crisis (com va succeir davant la pandèmia) però que costa molt més que prevalguin quan es tracta de fenòmens que s’entenen com a amenaces de futur.

Arribats a aquest punt, hem d’admetre que, afortunadament, la conciliació d’ interessos, la gestió de conflictes o l’alineament de valors i principis i, sobretot, el somni de la ciutat del futur, incloent quins seran els objectius comuns en matèria de desenvolupament i benestar i la forma d’ assolir-los, són qüestions en què la tecnologia pot acompanyar, però no substituir, les persones.