La manca de coneixement de l’anglès resta competitivitat a les empreses catalanes, ja que perden oportunitats en el seu procés d’internacionalització. A més a més, han d’assumir els sobrecostos derivats dels plans de formació interna que han de posar en marxa per incrementar les competències idiomàtiques dels seus empleats, una despesa que no tenen habitualment els seus competidors globals. “A la societat catalana hi ha una falta de motivació per tenir competències lingüístiques que permetin un millor desenvolupament professional; és sorprenent aquesta manca d’interès”, lamenta David Marín, vicepresident de FemCat i únic candidat per rellevar a Elena Massot al capdavant de la presidència de la fundació el pròxim mes de gener.
Segons Massot, incentivar el multilingüisme a les empreses i fer del coneixement d’idiomes estrangers una prioritat és un tema urgent i demana que aquesta qüestió “formi part del debat públic” perquè “no podrem millorar la competitivitat si no som competents en idiomes”. “El multilingüisme és un valor emergent davant la globalització, cal apujar el nivell d’idiomes del nostre capital humà perquè és clau per la internacionalització de les empreses i per una millor inserció professional”, considera Massot. Segons l’empresària, la Generalitat “ha d’incrementar la dotació pressupostària” destinada a l’ensenyament d’idiomes a tots els nivells formatius i demana també que hi hagi “més transparència per saber realment quin nivell d’anglès tenen els alumnes”.
“Els idiomes han de ser un objectiu de país”, emfatitza Massot, que considera “lamentable” la decisió del Govern de retirar aquest any l’exigència d’acreditar un nivell B2 —equivalent al First Certificate— d’un idioma estranger per poder obtenir el títol universitari. La presidenta de FemCat creu prioritària una major inversió de recursos públics per potenciar el coneixement d’idiomes per evitar que aquestes competències “siguin un privilegi de les persones que tenen més recursos” i es podem pagar classes d’anglès privades o estades a l’estranger.
“Potenciar les llengües estrangeres no vol dir abandonar el català, al contrari; les persones bilingües tenen més facilitat per adquirir una tercera llengua”, destaca FemCat. En opinió de Marín, una educació trilingüe des de ben petits “seria l’ideal”, tot i que assenyala que no correspon a FemCat fer propostes concretes sobre com ha de ser el model educatiu. “El que sí que pensem és que l’Administració pot fer-hi més” i que el nivell d’anglès que es dóna a les escoles “hauria de ser més alt”. “Clarament, és un tema d’hores, les actuals no són suficients”, reflexionen els dirigents de FemCat, que demanen que es pugui parlar obertament d’aquest tema “amb racionalitat” i sense polititzar-lo.
Un instrument per mesurar i prendre decisions
Per sumar esforços i contribuir a millorar aquesta problemàtica, FemCat ha creat l’Observatori dels Idiomes, un model d’indicadors que té per objectiu servir de control i guia sobre el grau de coneixement de llengües estrangeres a Catalunya. “Després de dos anys de feina, ens hem adonat que no es mesura bé el nivell d’idiomes i que no es disposa d’eines que ens permetin mesurar-ne l’evolució, per això volem dotar a la societat d’un instrument rigorós d’anàlisi que permeti prendre decisions objectives i constructives”, destaca la fundació, que compta amb el suport de les patronals Foment del Treball i Cecot i de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Segons el Ministeri d’Educació, el 100% dels alumnes de primària i ESO estudien una primera llengua estrangera, però el percentatge baixa al 36% en la formació professional de grau mitjà i al 15% en l’FP de gran superior. “Cal millorar el coneixement a tots els nivells formatius, perquè la demanda d’idiomes és transversal a tots els llocs de treball”, diu FemCat, que afegeix que l’FP “és la gran oblidada” i que no disposa de cap estudi sobre el nivell d’idiomes.
Volem dotar a la societat d’un instrument rigorós d’anàlisi que permeti prendre decisions objectives i constructives
Les úniques dades oficials disponibles són les corresponents a les proves de competències bàsiques de 4t d’ESO i les PAU d’accés a la universitat. En el primer cas, la puntuació mitjana dels alumnes en anglès era de 69,3 sobre 100 l’any 2015, una xifra que ha millorat molt lleugerament l’any 2021, amb 70,5 sobre 100. Respecte a les PAU, la nota mitjana en anglès era de 7,10 sobre 10 l’any 2015 i de 7,23 el 2021. Segons l’Idescat, només el 33,9% de la població adulta catalana té coneixements d’anglès. Aquest idioma, amb dades d’Adecco, és el més demanat a les ofertes de feina (73%), seguit del francès (19%) i l’alemany (11%).
Segons Randstad, el 26% de les ofertes laborals exigeixen conèixer un idioma estranger, però FemCat creu que la xifra real és molt superior perquè “moltes ofertes de treball renuncien a demanar l’anglès perquè ja saben que si posen aquesta condició no trobaran a ningú”.
Amb un centenar de socis empresaris i directius, FemCat és una fundació que treballa per millorar la competitivitat de Catalunya i generar iniciatives que ajudin a millorar el seu teixit econòmic, productiu i social. Du a terme diferents programes per incentivar la iniciativa emprenedora, projectar Catalunya al món, i analitzar casos d’èxit i bones pràctiques internacionals aplicables a Catalunya. Els programes Escola i Empresa i Parlament i Empresa són dues de les seves accions més destacades, junt amb els viatges de benchmarking. En el primer cas, els socis de FemCat visiten les escoles per fer valdre la figura dels empresaris i el rol de l’empresa entre els alumnes, mentre que el segon programa consisteix a apropar als diputats a les empreses.
