Agafar el pinzell, enfrontar-se amb el full en blanc, escollir un color, atrevir-se amb el primer traç. Començar a pintar no és un acte banal; comporta prendre un conjunt de decisions que contribueixen a enriquir l’autonomia i l’autoestima davant el valor del treball fet amb esforç. Traient profit d’aquest poder de l’art, la Fundació Josep Santacreu impulsa el programa Art Singular, que aspira a empoderar a persones amb diversitat funcional intel·lectual o amb problemes de salut mental.
A través del programa, els usuaris s’endinsen en el món de l’art plàstic en tallers que imparteixen entitats socials distribuïdes pel territori. La fundació, impulsada per l’actual president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, facilita la posada en marxa de nous tallers i fa costat als existents, i porta la seva activitat més enllà de la creació: posa el focus també en la difusió de les seves obres, amb la finalitat de posar-les en valor.
Amb aquest objectiu, les ha portat fins a museus, equipaments, oficines i fins i tot a tauletes de xocolata: 16 artistes dels seus tallers van dissenyar les il·lustracions de l’embalatge de la xocolata de la Fundació Casa Dalmases tres anys enrere. I ara, les obres d’artistes que participen en els tallers s’exposen al Museu de Montserrat, amb la mostra Ulls, nas i boca. L’exposició, comissariada per Carles Guerra i oberta fins al 25 de maig, reuneix un centenar d’obres de 24 persones, i pretén trencar etiquetes. “Quan la gent veu les obres, no veu a persones amb discapacitat, sinó a gent amb una gran capacitat creativa”, reivindica la directora del programa, Eva Calatayud.
A més de l’actual exposició a Montserrat, obres sorgides dels tallers són les protagonistes de les parets d’espais com despatxos, la residència de gent gran de Guissona, amb 240 peces, i fins i tot d’horts municipals de Barcelona. A través d’un projecte amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, dibuixos dels participants del programa serveixen per inspirar la decoració dels testos que elaboren els estudiants de Ceràmica de l’Escola Industrial: “L’objectiu és omplir els horts urbans d’art singular”.
Amb l’objectiu de posar en valor l’obra dels artistes, la fundació també les ha portat fins a despatxos que han optat per vestir les seves parets amb les seves pintures. “Preparem petites col·leccions de peces originals a mida per a oficines, que poden ser tant d’art abstracte com figuratiu”, destaca Calatayud. “És una manera d’acostar l’art que l’allunya de l’elitisme i que té molta qualitat plàstica, a través de tries d’obres realitzades amb professionals del sector de l’art, com galeristes i col·leccionistes”, destaca la directora del programa.
Aquesta qualitat de les obres que abandera Calatayud reflecteix els beneficis que el programa representa per als seus participants: pot incrementar la seva autonomia, autoestima, seguretat, capacitat comunicativa i vida social. I, per descomptat, la seva creativitat: “El fet que sigui una activitat totalment lliure, a diferències d’altres més dirigides, és molt positiu”. Així, la creativitat dels participants dels tallers “trasllada a un món lliure d’expressió espontània, amb un impuls creador del qual emanen emocions sense filtre”, segons Calatayud.
Al costat de Josep Santacreu, va fundar l’entitat en memòria del seu pare, Josep Santacreu Esteve, un any després de la seva mort, el 2018. Dins de la fundació, la llavor que va derivar en el programa Art Singular va germinar de manera fortuïta. Una treballadora amb esclerosi múltiple de l’empresa de Santacreu va mostrar uns olis a Calatayud, per la seva faceta de col·leccionista d’art. Les obres no només van agradar a Calatayud, sinó també als membres del patronat de la fundació, que les van comprar totes.
Arran d’aquesta experiència, es van proposar habilitar un espai per exhibir obres d’artistes amb discapacitat. “A poc a poc, el projecte va començar a fer-se gran”, i Calatayud va apostar per centrar la iniciativa en artistes amb diversitat funcional psíquica: “M’interessa la mirada singular d’una persona que pensa o veu la realitat d’una forma diversa”.
Ara, la fundació es fixa com a objectiu continuar creixent, i ambiciona fer-ho amb un centre d’Art Singular a Barcelona. En paral·lel, Calatayud té una altra aspiració: solucionar els esculls fiscals que dificulten que els artistes cobrin per vendre les seves obres, que es venen amb preus de fins a 200 euros. “Quan una persona discapacitada rep ajudes públiques, té limitacions i no pot pràcticament rebre diners; si traspassa un màxim, perd les ajudes”, destaca la directora de la fundació, que es fixa com a objectiu a llarg termini treballar per canviar la fiscalitat de les persones amb discapacitat.
Atès aquest context, actualment els diners de la venda d’una obra es transfereix al taller en el qual participa l’artista de la peça venuda. Així, tanca el cercle: els participants creen, exposen o venen les seves obres, i el que es recull s’inverteix en els tallers perquè puguin continuar creant, en un procés en el qual els usuaris guanyen reconeixement, habilitats i autoestima, com resumeix Calatayud: “El nostre compromís és que qualsevol persona amb una malaltia mental o diversitat funcional a Catalunya tingui no només el dret a crear, sinó també de fer difusió de la seva obra i ser reconegut dins del món de l’art”.
