Els progressos mèdics i la tecnologia vinculada a la salut han avançat de manera revolucionària durant les últimes dècades, com han constatat el reconegut cardiòleg Valentí Fuster, el director de l’Institut Vall d’Hebron d’Oncologia, Josep Tabernero, i la responsable de recerca ocular de Spark Therapeutics, Virginia Haurigot, a una taula rodona a la reunió anual del Cercle d’Economia.
Tot i aquests avanços, els diagnòstics de càncer i la mortalitat per motius cardiovasculars van en augment, com han ressaltat Tabernero i Fuster. De fet, el president del Mount Sinai Fuster Heart Hospital ha detallat que la mortalitat cardiovascular va caure durant les últimes dècades per factors com la millora de les UCI i de la cirurgia, així com els desfibril·ladors i la reducció del tabaquisme, però ara comença a remuntar.
“Per què existeix aquesta paradoxa?”, s’ha preguntat el també metge en cap del novaiorquès The Mount Sinai Hospital, que ha posat el focus en diversos factors. D’una banda, ha recordat que l’accés a determinats medicaments no està a l’abast de tothom, i que la pobresa guanya terreny. El mateix passa amb l’obesitat, davant la qual recentment s’han desenvolupat els primers fàrmacs. Sobre aquests tractaments, Fuster ha convidat a parar atenció a la motivació pròpia per cuidar-se amb bons hàbits i exercici. “Hem d’estar motivats per cuidar-nos i això només depenen de nosaltres”, ha emfatitzat el prestigiós cardiòleg.
D’aquesta manera, “la prevenció de la malaltia cardiovascular és al cap” i en la determinació de cuidar la salut pròpia, que comença a treballar-se des de la infància. “El tema de la salut comença amb la família, amb l’educació dels infants”. Per aquest motiu, Fuster treballa en un programa amb 50.000 infants per inculcar-los que la salut és una prioritat: “És un tema públic de cultura, hem d’educar a la població”, i els governs poden contribuir-hi, sense tenir la clau per solucionar l’àmbit de la salut, segons Fuster. El metge ha anat més enllà: “Cal una assignatura sobre salut a les escoles; el dia en què existeixi aquesta assignatura, direm que alguna cosa està funcionant des de baix”.
El director de l’Institut Vall d’Hebron d’Oncologia ha apuntat cap a la mateixa direcció: “Podem desenvolupar avanços per augmentar la supervivència, però hem de fomentar molt més polítiques educatives i canvis en els hàbits, perquè estem empitjorant”. Tant és així que, mentre que actualment 20 milions de persones reben diagnòstics de càncer cada any, aquesta xifra s’elevarà als 30 milions el 2040.
Aquesta previsió d’increment dels casos va acompanyada d’un “avanç molt olístic en molts aspectes”, que ha derivat en un augment de la supervivència a Espanya del 35 al 65%, amb l’expectativa que arribi al 75% abans de 2040. I és que, durant les últimes dècades, s’ha produït “una revolució en el coneixement dels mecanismes del càncer”. Per a donar-li continuïtat, Tabernero defensa la col·laboració público-privada, i que es financi la recerca tant en el seu vessant bàsic com en el clínic.
El Cercle d’Economia ha reconegut a BioNTech amb el seu Premi a la Construcció Europea per la seva contribució a la ciència i pel desenvolupament de la vacuna contra el Covid
En referència a aquest finançament, Fuster ha destacat que la inversió als Estats Units és més quantiosa i beu d’un esquema que prioritza l’excel·lència: “No és fàcil entrar en el camp de la recerca, tret que tinguis talent. Però, si entres i funciones, et financen. El dia que no funciones, ets al carrer”, ha il·lustrat, i ha apostat per ampliar el finançament a Europa prioritzant als investigadors amb més potencial.
Aquesta recerca ha estat crucial per al desenvolupament de les teràpies gèniques que centren l’activitat de l’estatunidenca Spark Therapeutics. La seva responsable de recerca ocular ha destacat que aquesta tecnologia ha experimentat un creixement accelerat en els últims anys. Va ser el 2017 quan es va aprovar el primer medicament de teràpia gènica, i ara ja existeixen 20 que utilitzen aquesta tecnologia, que dona instruccions a les cèl·lules per variar les seves capacitats: “Sembla ciència-ficció, però el potencial és enorme i cada vegada veurem més aplicacions”.
Homenatge a BioNTech i a la ciència europea que encarna
Com a exemple de la ciència i recerca a nivell europeu, el Cercle d’Economia ha reconegut a l’alemanya BioNTech amb el seu Premi a la Construcció Europea. El guardó, lliurat en un acte presidit pel rei Felip VI, s’ha atorgat als seus cofundadors, Uğur Şahin i Özlem Türeci, per reconèixer la seva contribució a la ciència, especialment pel desenvolupament de la primera vacuna contra el Covid-19.
Türeci ha posat en valor que aconseguissin “traslladar la ciència cap a una solució per a una crisi global de salut” i ha confiat que la seva labor inspiri a la pròxima generació de científics europeus. Els cofundadors, que han recordat que van impulsar BioNTech per desenvolupar vacunes personalitzades contra el càncer, han advocat per la col·laboració que traspassa fronteres, des d’una Barcelona que Türeci ha descrit com “una ciutat inspiradora que demostra el poder de la innovació dins del marc europeu”.
BioNtech i el desenvolupament de la vacuna representen, segons Felip VI, un exemple de suport i col·laboració entre les institucions europees i la comunitat científica. Segons el monarca, “el poder transformador de la recerca científica i el paper crucial del finançament estratègic en la promoció de la innovació” va possibilitar el desenvolupament de la vacuna.
“Són un exemple inspirador de com el compromís amb la construcció europea pot tenir un impacte tangible, perceptible, en la vida de les persones”, ha agregat el rei. En aquest sentit, ha defensat que la solidaritat i la cooperació són fonamentals per al futur d’Europa, alhora que Europa és fonamental per al d’Espanya, ja que està “intrínsecament vinculat al dels seus socis europeus”.
Els premiats van fundar BioNTech el 2008 sense imaginar-se que anys després llançarien una vacuna contra el Covid “a la velocitat de la llum”, ha destacat el catedràtic d’Economia i exconseller Andreu Mas-Colell. El també president del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) ha apostat per avançar en el desenvolupament de la UE a través de la col·laboració público-privada que exemplifica *BioNtech.
“La seva contribució ha salvat milions de vides i, a més, ha inspirat la labor dels futurs científics a Europa”, segons el president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, que ha sostingut que l’èxit de la biotecnològica davant el Covid-19 evidencia el determinant rol que exerceix el finançament de la UE en els avanços científics en tots els seus vessants.
