En els terrenys de l’antiga bugaderia hospitalària, ha obert les portes la nova seu del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) per potenciar la recerca i donar resposta a reptes mèdics com les teràpies avançades, la immunomodulació, o l’ús de les dades i la intel·ligència artificial (IA), així com atreure talent. “Ens brinda moltes oportunitats de futur”, defensa la seva directora, la doctora Begoña Benito. Despatxos, laboratoris i infraestructures científiques com un ciclotró s’encaixen en l’edifici recentment acabat de construir, que tindrà capacitat per a 600 investigadors i donarà servei als 2.000 treballadors de l’institut. És una de les primeres peces que es desencalla del complex sanitari, immers en un procés d’ampliació i modernització, amb un pressupost global de 300 milions d’euros per a unes obres que es preveu tenir acabades de cara al 2030.
Després de convocar un concurs d’arquitectura internacional l’any 2017, l’edifici del VHIR, dissenyat pels despatxos locals BAAS Arquitectura i Espinet/Ubach, compta amb espais amplis i oberts, a més de molta llum natural. Situat entre l’edifici docent de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Hospital de Traumatologia, la primera pedra es va posar a finals del 2021 i les obres s’han allargat fins al tercer trimestre d’aquest 2024. Un cop acabades, la mudança dels primers grups de recerca va començar el mes de setembre, amb la previsió d’haver-los acabat de traslladar a tots abans de les festes de Nadal.
El pressupost ha estat d’un total de 43 milions d’euros —40 milions d’euros per a la construcció de l’edifici i 3 milions d’euros per equipar-lo amb la tecnologia necessària—, amb aportacions com un préstec d’uns 17 milions d’euros de la Generalitat, tres milions d’euros de la Fundació la Caixa i 250.000 euros de la farmacèutica Ferrer, així com recursos propis del VHIR, fons Feder i donacions privades. A aquestes xifres, cal afegir els gairebé 20 milions que s’han invertit per incorporar un ciclotró, un tipus d’accelerador de partícules que permet trobar noves eines de diagnòstic i tractaments personalitzats, amb exemples com ara fàrmacs per tractar càncers. En aquest cas, els recursos provenen dels fons europeus.
Fins ara, els investigadors del VHIR es repartien entre els edificis Mediterrània i Collserola del Campus Vall d’Hebron, separats entre ells i amb només 4.600 metres per a la plantilla de l’institut. Amb la nova seu, s’arriba a fins als gairebé 17.000 metres quadrats, la qual cosa implica un creixement del 300% en la superfície destinada a la recerca dins de les instal·lacions de l’hospital universitari. A més, es duplica l’espai destinat a laboratoris, amb més de 5.500 metres quadrats. El gruix d’investigadors del VHIR estarà instal·lat en aquest espai, però alguns grups, amb fins a 200 investigadors, seguiran a l’edifici Collserola, darrere del nou centre.
A més dels laboratoris, situats en el primer i segon pis, les instal·lacions del VHIR compten amb una planta subterrània on hi haurà infraestructures científiques que donaran servei als investigadors. En primer lloc, el ciclotró, que posarà el focus en la teràpia gènica, comptarà amb 810 metres quadrats. Després hi haurà un centre de teràpies avançades, amb més de 200 metres quadrats. L’edifici es vol obrir també a la ciutadania, amb activitats per fomentar la divulgació i la docència. A dalt de tot, una coberta verda ofereix un espai de descans.
En una futura fase de desenvolupament, el VHIR acollirà un hub d’innovació, en el qual es vol que spin-offs, corporacions biotech i farmacèutiques i inversors s’instal·lin sota un mateix sostre, un model que s’està expandint per la ciutat després de casos d’èxit com els edificis Pier del Tech Barcelona o el Barcelona Health Hub. Es trobarà en el mateix edifici, en una zona encara per construir, amb més de 2.200 metres quadrats. L’institut està treballant a definir com serà, amb la previsió de tenir el projecte acabat l’any que ve i haver enllestit les obres a finals de 2026.
El futur Vall d’Hebron
Amb l’objectiu de millorar l’atenció sanitària i integració urbana, el centre públic, una petita ciutat per on transiten 50.000 habitants cada dia, va emprendre un projecte d’ampliació i actualització fa set anys. Amb una superfície total d’uns 125.000 metres quadrats, poc accessible, el campus es vol obrir al seu entorn, així com modernitzar uns edificis construïts fa anys i millorar el funcionament intern d’un complex on conviuen el mateix hospital i el VHIR, però també el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). A més de la nova seu del VHIR, un espai que ja s’ha acabat ha estat el nou heliport, amb el qual s’ha reduït a dos minuts el temps que passa des que el malalt aterra a la pista fins que entra a urgències.
Una de les peces essencials del futur Vall d’Hebron serà el nou edifici d’atenció ambulatòria per a adults, on es concentraran gairebé tots els serveis ambulatoris, fins ara disgregats pel complex. El nou ambulatori, de 250 consultes repartides en deu plantes, es calcula que suposarà una inversió de 70 milions d’euros i estarà situat a l’altre costat de la Ronda de Dalt, en el barri de la Teixonera, just davant de l’Hospital General. Es construirà sobre un edifici de propietat municipal, conegut com la Llosa. Aquest projecte s’havia quedat una mica parat i s’ha tornat a activar, després de l’anunci del Govern i l’Ajuntament la setmana passada de licitar l’obra corresponent a la primera fase de l’ampliació, per un import de 40 milions d’euros.
